A Perú hi hem estat poc més d’un mes, i tot i que ens ha agradat força, potser ens esperàvem una mica més. Ens havien parlat tan bé d’aquest país, que hi vam arribar amb unes expectatives massa altes. Evidentment, si no ens hagués agradat no hi haguéssim estat tant de temps, però no n’hem sortit tan fascinats com d’Argentina, per exemple. Encara que per a gustos, colors!
El que més ens ha agradat de Perú han estat els seus paisatges i la seva història. Evidentment, parlar de Perú és parlar del Machu Picchu, que no només són les ruïnes inques millor conservades, sinó que estan en un lloc impressionant. De fet, tota la zona que va des de Cusco fins a la Vall Sagrada és tot un espectacle natural. Si això li afegeixes tota la història de les restes inques i pre-inques que hi ha arreu, tota la zona del nord-est del Perú es converteix en una meravella natural-cultural, que et permet entendre part de la història d’aquest país.
En relació amb això, i ja no només a Cusco sinó també a altres ciutats com Arequipa, hem pogut veure com l’arribada dels espanyols va canviar no només la fisonomia de les ciutats, sinó la manera de viure dels peruans. Sota el pretext de l’evangelització dels indígenes, van aprofitar la seva presencia per “conquerir” i deixar l’empremta “colonial”, i en algunes coses va ser positiu pels peruans, però en altres va ser un desastre total. L’època colonial va implicar la modernització del país, però també va acabar amb bona part de la cultura indígena.
En general, i segurament perquè veníem de Bolívia, ens ha semblat que els peruans són més oberts. També és veritat que tenen el turisme bastant més per la mà, encara que això de vegades sigui negatiu. Tot i ser un país que li posa les coses bastant fàcils al turista, hi ha un assetjament constant per vendre tours, gastronomia i artesania, la qual cosa es fa una mica pesada. El màxim exponent d’això és Cusco, i en concret, la seva Plaza de Armas. Quan vam escriure el post sobre Cusco, ens vam plantejar titular-lo Cusco: “no gracias!” perquè era el més repetit quan passejàvem pel centre.
Una cosa que ens ha agradat i no ens ha agradat a la vegada són els preus de les coses. En general podem dir que Perú és un país econòmic per viatjar (el menjar és econòmic, el transport no és car, ni l’allotjament tampoc). La part que no ens ha agradat és doble: les destinacions turístiques s’aprofiten molt del turista inflant els preus, i d’altra banda, com els preus no els posa enlloc, mai saps si el preu que et diuen és el real o el preu pel turista. I encara que regategis, sempre acabes pensant que t’han timat igualment. Ens referim als preus de mercats, taxis, botigues al carrer o paradetes.
Pel que fa al transport, volem comentar unes quantes coses. La primera és la bogeria de taxis que hi ha a Arequipa. No coneixem la ràtio de taxi per habitant, però ha de ser molt baixa. I a sobre, condueixen com bojos. A més, has de pactar el preu abans de pujar-hi, i com a turista, encara més. Pel que fa als busos, el que teníem molt clar ja des de Bolívia era que en aquest viatge no estalviaríem ni un euro en seguretat. Hem vist autèntiques carraques per les carreteres, però nosaltres sempre hem optat per companyies amb cara i ulls, encara que fossin més cares. Des d’aquí donem les gràcies a l’Èlia i l’Aitor, que ens van parlar dels bitllets “insuperables” de Cruz del Sur, i gràcies a ells ens vam estalviar bastants diners, i vam viatjar com uns senyors amb wifi, terramozo i pantalles individuals amb pel·lícules, música, etc. Cruz del Sur és una de les dues millors companyies (i també més cares), però si compres els bitllets amb una mica d’antelació, et poden sortir per menys de la meitat de preu.
En quant a la seguretat, Perú té molt mala fama, però la nostra percepció és que no és un país tan perillós com diuen, sempre i quan preguis les mínimes precaucions. Nosaltres no ens hem sentit insegurs, però tampoc hem sortit gaire de nit, ni ens hem ficat en zones poc recomanables. En el cas de Lima, com ja vam explicar en el post, vam estar a Miraflores, i per tant, la nostra visió de la seguretat a la ciutat segurament no és massa real. Tot i això, ens van dir com identificar els taxis oficials, per no córrer riscos.
PD: samarretes del Barça 94, samarretes del Madrid 34. Per ara, la victòria més aclaparadora!