A Nova Zelanda hem sortit poc a dinar o sopar fora, per un motiu molt concret: el pressupost. Però ens sembla que encara que haguéssim tingut més diners per gastar en restaurants, aquesta secció tampoc seria gaire més extensa. Nova Zelanda és un país força jove, i ha estat colònia anglesa durant molt de temps, així que la gastronomia està molt influenciada per la de Regne Unit.
A qualsevol Bakery pots trobar pies farcits de diferents coses. No són més que uns pastissets de pasta fullada que a dins porten carn picada, vedella al pebre, bacon i ou, etc. No són massa cars (uns 4 NZ$ de mitjana) i ens han tret del pas unes quantes vegades.
També està molt estès el fish & chips. N’hem menjat un parell de vegades, un dia entaulant-nos, i un altre en un lloc d’emportar, però que va resultar el millor. Vam demanar cod (bacallà) i estava boníssim!
El dia que vam tirar la casa per la finestra va ser el que volíem tastar les green lip mussels. Són uns musclos típics de NZ; són força grans i el seu nom prové del color verd que té la vora de la closca. Al vapor amb una salsa d’all i vi blanc eren deliciosos. Això sí, fora del pressupost de qualsevol motxiler.
I abans de passar a les postres, hem de dir que a Nova Zelanda hi ha costum de menjar sushi. A tot arreu hi ha botigues que venen caixetes de plàstic amb uns quants talls de sushi, sashimi i variants. I cal dir, que força bé de preu! Ens imaginem que això té a veure amb la quantitat d’asiàtics que han emigrat a aquest país. Ens n’hem fet un bon fart, la veritat. I en alguns llocs, era realment bo!
En l’apartat de dolç, hem de destacar el carrot cake i els slices. El primer és un pastís de pastanaga, i el segon, és com una mena pasta de galeta, que a sobre pot portar diverses coses; nosaltres ens hem aficionat al de caramel. I també una menció especial es mereixen els gelats Tip Top. Per 3 NZ$ et posen una bola que sembla que siguin 2 o 3, i el de vainilla amb hockey pockey (trossets de mel cruixent) ens va captivar el primer dia i ja no vam tastar cap altre sabor.
Però que els neozelandesos no tinguin una gastronomia molt àmplia, no vol dir que no ens hàgim alimentat bé durant els dos mesos que hem estat aquí. Així que us farem cinc cèntims de la nostra particular “gastronomia de càmping”, jeje. Començarem pels esmorzars: llet amb Nesquick, cereals, galetes, cafè… i de tant en tant, alguna cosa més. 😉
Per dinar, acostumàvem a menjar un entrepà quan estàvem en ruta, o bé fèiem un pica-pica improvisat, i quan estàvem a alguna ciutat, ens compràvem un pie o sushi. Així que l’àpat principal del dia acostumava a ser el sopar, i teníem una sèrie de plats habituals com: amanida, carn a la brasa, pasta amb salsa de tomàquet i carn picada, amanida d’arròs, i ous remenats o truita.
Però també vam anar innovant, i vam afegir-hi verdura bullida (un clàssic de casa que venia de gust recordar), cigrons amb salsa de tomàquet, amanida de patata o pollastre amb verdures al curri.
I un dia, per fer una mica de festa, fins i tot ens vam currar unes fajitas de pollastre, amb els seus nachos y guacamole. I evidentment, acompanyat de dues cerveses, jeje. Un autèntic festival!!
I per acabar, us deixem amb alguns plats més elaborats que hem cuinat quan hem estat a casa d’algú, és a dir, a casa dels Chen a Auckland i Can Voltant pel Món a Queenstown. En aquests casos, com teníem més mitjans que a un càmping, ens vam atrevir amb una escalivada, una truita de patates, una quiche de salmó i formatge blau i uns noodles teriyaki.
Com sempre, posem punt i final a la secció de gastronomia amb les cerveses que hem tastat en aquests dos mesos.
