La nostra primera impressió sobre Bolívia va ser que tenia uns paisatges brutals. De fet, l’entrada al país va coincidir amb els 3 mesos del viatge, i quan ens preguntaven què havia estat el millor d’aquests 3 mesos, tots dos crèiem que era l’altiplà bolivià. També és veritat que a partir de llavors vam visitar només ciutats (Sucre, Potosí i La Paz) i la visió de Bolívia va canviar una mica. La vida a les ciutats és molt caòtica, amb molt de trànsit i moltes persones movent-se amunt i avall.
A les ciutat és fa molt evident la pobresa. Hem vist força gent demanant pel carrer i d’altres persones demanant-te que els compris qualsevol cosa, perquè segons sembla, la venda ambulant és l’única forma d’ingressos que tenen. La nostra impressió és que Bolívia deu tenir una de les economies submergides més grans del món. Aquí fa pinta que ningú no declara res, i de fet, hem vist força cartells de locals comercials clausurats per no pagar els impostos i inclús vam veure com gravaven un vídeo al Salar d’Uyuni per fomentar el pagament d’aquests. I en realitat, es fa difícil pensar que puguin guanyar-se la vida, tenint en compte els preus als que venen les coses, especialment, el menjar.
Abans d’arribar a Bolívia, ens havien parlat de la poca hospitalitat i simpatia envers el turista que ens trobaríem aquí. Nosaltres no hem tingut aquesta sensació. Si que és veritat que no són l’alegria de la huerta, però si aconsegueixes trencar el gel, trobes somriures, converses i veus que en realitat l’únic que passa és que són reservats. Algú ens va dir que aquest tarannà pot ser una conseqüència d’haver estat sotmesos durant tants segles, i que per això, quan arriba algú de fora, sistemàticament desconfien. Però això acaba creant una situació una mica contradictòria. Com ens va dir algú altre, els bolivians viuen del turisme, però odien el turista.
Ja hem dit que no ens han tractat malament enlloc, però el que sí que hem sentit han estat uns quants comentaris –sempre en visites guiades a museus- referents als colonizadores españoles, que van tenir un paper molt important (per bé o per mal) en la història d’aquest país. Però com ens va dir algú altre: “peor habría sido que hubieran venido los ingleses o americanos, porque ahora viviríamos en reservas”.
Per acabar, volem comentar les diferències que hem pogut observar entre el que nosaltres anomenaríem persones occidentalitzades i les que s’aferren a les seves arrels indígenes. En petites ciutats no és tan evident, però a La Paz, per exemple, és molt xocant veure les dones vestides amb roba tradicional i assegudes a terra al costat d’un gratacel. Encara que això també és part de l’encant de La Paz.
I parlant de dones, ens ha cridat molt l’atenció la relació “dona-fardo-nen”. No sabem quin és l’índex de natalitat de Bolívia, però creiem que ha de ser molt alt, perquè 9 de cada 10 dones que veus pel carrer porten un fardo, i a dins, un nen.
PD: samarretes del Barça 54, samarretes del Madrid 27!