Argentina té gairebé tants km de llarg com Europa d’ample. Això fa que tant a nivell paisatge, gastronomia i cultura les diferències entre regions siguin notables al llarg del país. El que sí podem dir és que l’hospitalitat és una característica de tots els argentins. A tot arreu ens han fet sentir com a casa i ens han tractat molt bé :D.
Aquesta gent té un tros de país que no te l’acabes! La mala gestió política i, com diuen ells, el fet que hi hagi molta gent amb molt poques ganes de treballar (ens han dit més d’una vegada: hay muchos argentinos vagos) es compensa amb una natura increïble. I és per això que tot i que el país és força caòtic en alguns aspectes, té un encant especial que atrau a milions de turistes cada any. Ja sabeu pels posts que hem anat publicant, que ens ha encantat Argentina. Teníem moltes ganes de venir i no ens ha decebut gens.
Ja hem dit que Argentina és molt llarga, una mica més de 5000 km des de La Quiaca fins a Ushuaia. Això, sumat a que el sistema ferroviari és pràcticament inexistent i que Aerolineas Argentinas no és que sigui la millor companyia aèria del món, fa que tothom viatgi en colectivo, òmnibus, micro, bondi (diferents paraules per dir autobús). Hi ha desenes de companyies; nosaltres hem viatjat amb Via Bariloche, Tecni Austral, Taqsa-Marga, Andesmar, San Juan Mar del Plata, Flecha Bus, Aconquija, Panamericano, Transportes Iruya, Evelia, Pullman i alguna altra que ara no recordem. I el que hem de dir és que en recorreguts de llarga distància les companyies europees tenen molt que aprendre en quant a comoditat i serveis. Això sí, no són pas econòmics. De fet, ens hem deixat un 50% del pressupost total d’Argentina en transport.
I parlant de diners, Argentina té uns quants problemes greus en aquest aspecte. El primer és que pràcticament no tenen monedes i això provoca per exemple, que sigui impossible pagar el bus si no tens targeta de la “TMB” argentina, ja que només és pot pagar amb monedes. També provoca molts problemes a l’hora de donar canvi a les botigues, on a vegades per arrodonir ens han ofert xiclets o caramels. Un altre tema és l’estat lamentable dels bitllets més petits (2 i 5 pesos): trencats, sense color, desgastats, enganxats amb celo… fan pena! I per últim, el més greu és l’existència del mercat negre de moneda estrangera, bàsicament dòlar i euro, anomenats blue. Aquest és el nom que es dóna al dòlar i euro comprats en el mercat il·legal a uns preus força més alts que el canvi oficial. Aquesta denominació comença a fer-se servir l’any 2011 per culpa de les restriccions per part del govern de Cristina Fdez de Kirschner per aconseguir moneda estrangera. Pels turistes és un “txollo” perquè pots arribar a canviar 1 euro per 12 pesos quan el canvi oficial està a 8. A part del mercat negre, alguns establiments accepten el dòlar i l’euro com a moneda de pagament a uns preus que també afavoreixen al turista. Per ells és una manera d’estalviar davant la constant devaluació de la seva moneda i la inflació. Així nosaltres vam pagar allotjaments i excursions a la Patagònia i vam canviar alguns euros a Salta. Si haguéssim portat més euros ens hagués sortit encara més barata l’estada al país.
Un altra cosa que ens ha sorprès o més aviat indignat ha estat la quantitat de gossos abandonats que pots trobar-te al carrer de qualsevol gran ciutat o poble petit d’Argentina. Però quan diem molts, són moltíssims! Està plagat de gossos “sense sostre”. No sembla que hi hagi ningú que es faci càrrec d’aquest problema. I no són pataners, hi ha gossos macos i de raça. La primera impressió va ser de por, però després t’acaben fent llàstima.
Ja hem parlat breument del mate a l’apartat de gastronomia, però creiem que mereix un comentari en el resum del país. El mate no és només una beguda, sinó tot un acte social amb les seves normes. Hi ha d’haver un responsable del mate, el “cebador”, que és qui ofereix el mate a la resta de persones que estan prenent-lo. Quan te’l passen t’has de beure tot el líquid i tornar-lo al cebador, perquè posi més aigua calenta i li doni al següent. Si no prens mate et pots sentir exclòs d’un grup, segons ens han explicat. El mate el pren tothom i a totes hores. En poden prendre fins a 3 litres al dia a pesar que conté un excitant, la mateína. Tot un fenòmen!
Per acabar hem de dir que després de gairebé dos mesos en aquest país, ja hem aprés una mica “d’argentí”. Aquí les coses se agarran, se toman o levantan mai se cogen perquè ja sabeu que per aquestes terres a allò se li diu coger. Les coses es fan por las dudas (per si un cas), o a las corridas (amb pressa), quan et sorprèn una cosa et quedes flasheado. Si tens buena onda li dius a algú que és recopado i quan alguna cosa és adequada és piola. Aquí per cridar a algú li pots dir: gordo, flaco, boludo… i a una noia: mina o mamasita. Al súper tens un altre problema, perquè si no saps què és un zapallo, un zuchini, un morrón, les arvejas, el choclo, la palta… doncs tens complicat fer-te una amanida, per exemple.
PD: Samarretes del Barça 39, samarretes del Madrid 16. I això sense comptar xandalls, impermeables, pantalons i gorres, perquè sinó passàvem dels 50!! Però clar, tenint a Messi, no esperàvem una altra cosa :D.