Mingalaba, Mandalay

Per fi, després de 10 dies a Birmània, hem trobat una wifi que sembla que funciona. No prometem res, però mirarem d’anar publicant els posts que tenim preparats. Aquí va el primer!

Agafem el vol d’Air Asia des de Bangkok a Mandalay una mica neguitosos, la previsió del temps per Birmània no és gaire bona. Aquest serà el penúltim vol abans de tornar a casa, ja que tot el que ens queda de viatge pel sud-est asiàtic ho farem per via terrestre, però això ja us ho anirem explicant.

Avui dia, per entrar en aquest país, s’ha de gestionar una visa electrònica tipus l’ESTA dels Estats Units. La broma costa 50 US$ per cap, però no hi ha altra opció. Un cop passat el control d’immigració a l’aeroport i amb el segell corresponent al passaport, ens dirigim cap al bus que Air Asia posa a disposició dels seus passatgers de manera gratuïta. És tot un detall, ja que l’aeroport de Mandalay es troba a uns 30 km de la ciutat.

No tenim reserva d’hotel, però ens n’hem anotat un parell i estan tots a la mateixa zona. Fem un cop d’ull a un parell i ens quedem amb el menys dolent. I diem això perquè ja ens havien avisat que a Birmània els hotels són cars, vells i molts no reuneixen unes mínimes condicions. El que ens fa més ràbia és que per les mateixes habitacions, els locals només paguen la meitat del preu. Deixem les motxilles i, com fa sol, aprofitem la tarda per fer un primer tomb per la zona de l’hotel.

Un parell de carrers més enllà ens trobem amb el Zay Cho Market, que tot i ser per la tarda, té força ambient. La majoria de parades del carrer no són parades com a tal, sinó que els venedors tenen el “gènero” a terra. Aquí ja ens adonem que la gent d’aquest país encara es mira els turistes amb curiositat; de forma agradable ens saluden, ens somriuen i ens segueixen amb la mirada.

I seguint per un dels carrers que surten del mercat, arribem a la pagoda Eindawya. Per entrar al recinte de la pagoda ens hem de descalçar, i val a dir que si ets una mica maniàtic, et pot fer bastanta angúnia anar sense sabates per aquí. Com aquest post l’estem escrivint quan ja n’hem visitat unes quantes, us podem dir que normalment el terra no està massa net, i que la cosa empitjora –i molt- els dies de pluja.

En un racó d’un dels costats de la pagoda veiem per primer cop un grup de nois jugant al chinlone. Es tracta d’un joc d’equip, sense contrincant, on sis jugadors van donant tocs a una mena de pilota bàsicament amb els peus, en posicions sovint acrobàtiques, sense que aquesta toqui el terra. Es diu que aquest joc té uns 1500 anys d’existència i durant segles els jugadors han desenvolupat fins a 200 maneres diferents de tocar la pilota. Durant el joc un dels jugadors es posa al centre del terreny de joc, un cercle de 6.7 metres de diàmetre, fent el que es coneix com a solo, aquí va donant tocs acrobàtics mentre tot el conjunt es va movent en cercle amb ell en una mena de dansa.

I com encara tenim una estona de llum, anem a visitar la Chan Thaya Pagoda. Estan restaurant la cúpula principal, i com ja hem vist a altres llocs d’Àsia, les bastides que fan servir son de canya de bambú, i a nosaltres, no ens semblen gaire segures. Pel camí trobem els primers nens monjos. En els propers dies ens farem un fart de veure’n; descalços, amb el cap rapat i la túnica color bordeus.

De tornada a l’hotel ens “perdem” per carrerons i comencem a veure diferents parades de menjar al carrer. Només portem 4 hores a Birmània, però ens hi sentim molt a gust, i tenim la sensació que aquest país és dels més autèntics que hem visitat darrerament. Això promet!

Els propers dos dies els volem dedicar a veure els voltants de Mandalay. Decidim llogar una moto, tot i haver vist la tarda anterior el caos circulatori de la ciutat. Demanem una moto automàtica per fer-ho tot més senzill i ens donen una “carraca” de les bones. El comptaquilòmetres no funciona bé, l’agulla de la velocitat marca el que vol, l’indicador de la benzina tampoc funciona (amb el que no sabem si en tenim o no), pel retrovisor s’hi veu borrós i quan hi ha una petita pujada, tot i ser una 125cc, allò no tira.

Aprofitem que tenim moto i abans de deixar Mandalay fem una parada a la Mahamuni Pagoda, a uns 5 km del centre de la ciutat. Allà es troba un dels budes més venerats de Birmània. La gent s’acosta fins aquí per pregar i fer ofrenes. El més curiós és que compren uns quadradets de pa d’or que enganxen sobre la figura del Buda. Això només ho poden fer els homes, ja que les dones no tenen permès apropar-s’hi. Elles es queden pregant agenollades a l’altra banda de la tanca.

Tot l’espai que ocupa la pagoda està molt ben cuidat i aquí sí que pots caminar descalç sense gaire manies. Al blanc i daurat típic de les pagodes aquí s’afegeix el color bordeus; tot plegat amb un cel blau va fer que estiguéssim una bona estona fent fotos.

Ens va sorprendre el moviment de gent tot i ser un dia entre setmana i vam estar força temps asseguts al pati exterior, sense cap altra cosa a fer que observar la gent que passava. Moltes vegades els observats érem nosaltres i en més d’una ocasió se’ns van apropar per demanar-nos si es podien fer una foto amb nosaltres. El moment més divertit va ser quan un grup de sis o set monjos van treure els smartphones (perquè aquí a Birmània si no tens un smartphone no ets ningú) i no van parar fins que tots van tenir la foto amb el seu telèfon.

Com veieu a les fotos, pràcticament totes les dones, adolescents i nens petits porten la cara pintada amb una mena de pasta de color groguenc, el thanaka, que es posen per protegir-se del sol, perquè els hi va bé per la pell i per motius estètics. Aquesta crema s’aconsegueix molent l’escorça de l’arbre thanaka i barrejant-la amb una mica d’aigua. Hi ha dissenys molt bàsics i altres de més elaborats.