Mandalay Hill passat per aigua

Pel quart dia a Mandalay ens havíem deixat la visita a Mandalay Hill. Però algun dia havia d’arribar la pluja i va ser posar un peu al carrer i començar a ploure. Vam fer un primer intent, però vam recular després de 3 cantonades, perquè volíem anar caminant els 8 km fins el monestir, i tampoc era qüestió d’arribar-hi xops. Després de fer temps a l’habitació de l’hotel, vam fer un segon intent. Aquesta vegada només van caure 4 gotes, que no emprenyaven gaire.

Per arribar fins a Mandalay Hill des d’on era el nostre hotel, calia vorejar el Palau Reial, una mena de ciutat prohibida com la de Beijing, a la qual vam decidir no anar primer pel preu del tiquet i segon perquè està tot reconstruït i havíem llegit que no valia gaire la pena. Pel camí ens vam aturar a veure alguna que altra pagoda, però imaginem que després dels posts d’Amarapura, Mingun i Inwa ja n’heu tingut prou, així que us n’estalviem les fotos. De les que no us en lliurareu serà de les d’un altre mercat al carrer que ens vam trobar per casualitat.

Després de gairebé dues hores vam arribar finalment a Mandalay Hill, a dalt del qual es troba la pagoda Sutaungpye. Pots pujar-hi per un camí d’escales, o bé seguir la carretera que fan servir els cotxes, les furgonetes i les motos. Nosaltres vam escollir la carretera, perquè és la primera que ens vam trobar de cara.

Tot i el dia gris, les vistes des d’allà dalt eren bastant xules. Feia força vent i plovia una mica, però això no va impedir que hi trobéssim un munt de famílies locals que havien vingut a visitar la pagoda, a pregar i a fer ofrenes als budes.

Vam tornar a baixar per la mateixa carretera i vam continuar vorejant la muralla del Palau Reial fins a arribar a la Kyauktawgyi Pagoda. A diferència de la majoria de pagodes que havíem visitat fins aquest moment, aquesta semblava més aviat un temple xinès que no pas una stupa budista. A dins hi vam trobar un buda gegant blanc i daurat, i ens van agradar especialment els jardins del seu voltant.

Només creuar el carrer hi ha la Sandar Mu Ni Pagoda, una de les que més ens ha agradat de totes les que hem vist –i no han estat poques- en els darrers dies. Envoltant la gran stupa central de color daurat hi ha nombroses files amb infinitat de petites stupes blanques. Aquí ja començava a ploure una mica més fort, i havíem d’anar en compte en caminar descalços per no relliscar.

I ja que estàvem per aquella zona, ens vam apropar al monestir Shwe Nandaw Kyaung, un altre monestir de teca com el de Inwa. Un cop allà, ens vam haver de conformar en veure’l només des de fora, ja que entrava en el pack de l’entrada turística de Mandalay.

I en aquest punt, encara ens quedaven més de 6 km fins a l’hotel i la pluja cada cop era més forta. Així que després d’un moment de discussió sobre si tornàvem caminant o si pujàvem en una de les furgonetes que utilitzen els locals, va sortir guanyant la Mònica i en menys de 5 minuts pujàvem en una d’aquestes camionetes, amb uns bancs de fusta molt estrets, on amb prou feines t’hi cap el cul. La furgoneta es va deixar a uns 5 carrers de l’hotel i pel camí va caure el diluvi universal. A alguns carrers s’hi podia fer ràfting i l’aigua ens arribava al tou de la cama. Vam arribar a l’hotel xops de dalt a baix, però ens ho vam prendre amb bon humor.

El nostre proper destí és Monywa, on tenim intenció de veure un parell de budes gegants.