Les ruïnes de Sukhothai

Per arribar d’Hpa An a la frontera entre Birmània i Tailàndia no hi ha transport públic; l’única opció és anar en un taxi compartit. Vam preguntar en un parell de llocs i el preu era el mateix, 10.000 kyats per cap (7€). A les sis i mitja del matí, un cotxe de 7 places ens recollia al Galaxy Motel per fer els 150 km fins a Myawaddy, l’últim poble abans de la frontera. Vam trigar 4 hores en arribar fins al Pont de l’Amistat, el pont sobre el riu Thaunggin que serveix de pas fronterer.

Sense cap mena de problema vam fer la sortida del país, vam creuar el pont caminant i vam fer l’entrada a Tailàndia a l’altra banda. Ens va sorprendre que només ens donessin 15 dies de visat, però ens van dir que només et donen 30 dies si entres en avió. Mentre a Myawaddy el pont forma part de la ciutat, a l’altra banda, Mae Sot, la primera ciutat tailandesa, es troba a uns 7 quilòmetres. Com no podíem anar caminant, vam provar sort aixecant el dit i de seguida es va aturar una pick-up amb 3 joves, que tot i no parlar anglès van entendre que volíem anar a l’estació d’autobusos.

Vam tenir la mala sort que el bus directe a Sukhothai estava ple i ens van dirigir fins el lloc on sortien unes mini-vans cap a Tak, a mig camí del nostre destí. Allà el responsable, que no parlava ni una paraula d’anglès, ens va portar fins a la botiga del costat per a que el venedor ens expliqués que com era diumenge les furgonetes estaven plenes i que havíem d’esperar unes dues hores (cinc furgonetes) fins que sortís la nostra. Un cop a Tak vam tenir el segon ensurt: el bus que havíem d’agafar també estava ple i després de discutir amb l’encarregat, vam aconseguir que ens deixés pujar per fer el trajecte dempeus. Un cop a dins, un iaio va fer seure la seva néta sobre les cames i entre el seient que ens va cedir i un esglaó vam poder fer el viatge d’una hora asseguts.

En total van ser 10 hores per fer 320 quilòmetres i passar una frontera. Vam arribar a Sukhothai una mica cansats i aquella tarda ja no vam fer altra cosa que descansar.

L’actual ciutat de Sukhothai es troba a uns 14 km del Parc Històric de Sukhothai, així que per arribar fins a aquestes ruïnes, teníem tres opcions: llogar una moto o una bicicleta o agafar una mena de bus que ens hi portés. Vam optar pel bus, que més que un autobús era una camioneta oberta amb bancs de fusta al darrere (30 baht per persona). Ens va deixar a la porta, on per 25 baht cadascun, vam llogar una bici per recórrer el parc.

Sukhothai té 5 zones de ruïnes: la més famosa és la central i costa 100 baht per persona (i 10 baht per bici). Hi ha dues zones que també són de pagament i altres dues on es pot accedir de manera gratuïta. Nosaltres vam pagar l’entrada a la zona principal i vam anar a visitar una de les gratuïtes.

Fa uns 800 anys, Sukhothai va ser la capital del Regne de Sukhothai, el que avui dia es coneix com el naixement de la nació tailandesa. El regne de Sukhothai va existir entre els segles XIII i XV, quan va ser absorbit per l’altre gran regne dins la història tailandesa: el d’Ayutthaya. Dels diferents reis que van regnar a Sukhothai, el més important va ser el tercer, el rei Ramkamhaeng, creador de l’alfabet tailandès i que va establir el budisme theravada com la religió del regne.

Com ja sabeu, en les darreres setmanes ens hem fet un fart de veure pagodes i budes, però gairebé tots els budes que hem vist eren figures molt noves. Aquí a Sukhothai hem pogut gaudir d’un budes més antics. Els hem trobat ben diferents dels budes que hem vist a Birmània, i de fet, es pot considerar que aquestes escultures són l’origen de l’art tailandès. Les característiques d’aquestes figures són les seves cares ovalades, els ulls mig tancats, el nas allargat i un mig-somriure, a més d’uns dits ben llargs.

Pel que fa a les ruïnes en sí, tot i estar restaurades, s’ha intentat mantenir l’aspecte original dels temples, i en molts casos, només en queden les columnes. Després d’haver visitat Bagan a Birmània, pensàvem que potser Sukhothai ens decebria, però ben al contrari, ens ha encantat.

Vam tenir sort i no vam trobar gaire gent al parc. Així que vam passar un matí ben agradable i tranquil, recorrent el parc amb les bicicletes i aturant-nos on ens venia de gust. Cal dir que és un parc molt verd i ben cuidat, i que hi havia força treballadors fent feines de manteniment.

L’endemà volíem anar a Si Satchanalai, un altre zona de ruïnes menys coneguda i menys turística, que es troba a uns 60 km de Sukhothai. Però resulta que la combinació de busos per anar-hi no és gaire bona i vam perdre per 5 minuts el bus de les 9:30h. El proper sortia a les 11:30h, amb l’inconvenient que només hi ha dos busos de tornada a les 14 i les 15h. Això ens deixava només una hora i mitja per visitar les ruïnes, i com no ho vam veure clar, finalment ho vam descartar. Però estem segurs que pot ser una bona opció per qui es pugui quedar dos dies a Sukhothai.