Inwa, l’antiga capital de l’imperi

Després de visitar Amarapura i Mingun, que ens van agradar molt, encara ens quedava moto i forces per anar a visitar un lloc més i ens havíem de decidir entre Sagaing i Inwa.

Sagaing és un turó farcit de pagodes, la majoria amb la cúpula daurada, on hi ha un mirador a l’altra banda del pont que creua el riu Irrawaddy. L’havíem vist de lluny el dia abans de camí a Mingun i vam pensar que Inwa ens oferia més possibilitats, així que cap a Inwa que vam anar.

Però abans vam fer una breu parada a un tros de pagoda enorme que havíem vist de refiló tornant de l’U-Bein bridge el dia anterior. Es tracta de la Pahtodawgyi pagoda. Ens va cridar molt l’atenció per les seves dimensions i el seu color blanc immaculat. Va ser una llàstima que el dia estigués ben gris a primera hora del matí, perquè les mateixes fotos de la pagoda amb un cel ben blau haguessin estat tota una altra cosa.

Per arribar fins a Inwa s’ha de creuar el riu Myitnge, un afluent del Irrawaddy. Normalment als turistes els apropen fins al riu o bé en tour organitzat o amb taxi des de Mandalay. Allà hi ha una barca que els deixa a l’altra banda del riu on son recollits pels nombrosos carros de cavalls, que son els encarregats de fer la ruta per aquest poble. Nosaltres com que no podíem creuar amb la moto vam haver de tornar a fer una petita volta fins trobar el pont que ens permetés creuar el riu.

Inwa o Awa (com ho pronuncien els birmans), va ser la capital de l’antic imperi birmà i dels successius regnes entre els segles XIV i XIX. En tot aquest temps va ser destruïda i reconstruïda diverses vegades fins que finalment va quedar abandonada, a mitjans del segle XIX, després dels terratrèmols que va patir aquesta zona. Avui només en queda una part petita del que va arribar a ser.

Només arribar vam veure que havia pagodes per tot arreu. No teníem més mapa que l’aplicació pel mòbil MAPS.ME i en aquesta veiem que a molt poca distància entre sí hi havia diferents temples.

Inwa és molt diferent del que havíem vist a Amarapura i Mingun. Aquí et trobes amb un paisatge rural on la major part de les pagodes estan envoltades de camps i vegetació. Una altra diferència és que hi ha moltes pagodes de maons, sense pintar ni ornaments daurats. Aquest ambient tranquil, al mig del camp amb pagodes en algun cas semi derruïdes, té un encant especial.

Inwa en la seva millor època estava emmurallada i al bell mig d’aquesta ciutadella es trobava el Palau Imperial. Actualment en el seu lloc només hi queda una torre de guatlla de 27 metres d’alçada, des d’on es podia veure tota la ciutat. Malauradament ja no s’hi pot pujar, perquè cau a trossos.

En aquest moment del dia el temps ens va donar una alegria i va sortir el sol. Deixant enrere la torre vam enfilar un dels caminets de terra que hi ha dintre de la ciutat emmurallada i aquest ens va portar fins a un parell de pagodes blanques de les que desconeixem el nom.

Vam continuar el camí en direcció a les Yadana Hsimi Pagodes, un grup de petites stupes en ruïnes i és que van quedar seriosament afectades pel terratrèmol del 1839. És el primer lloc a Inwa on ens trobem venedors intentant encolomar-nos des de postals fins a ofrenes florals o dibuixos de les pagodes de la zona.

Continuant cap al final del poble es troba la Nogatataphu Pagoda, una de les més grans de Inwa i que teníem marcada en la nostra ruta pel poble. Igual que ens va passar amb la pagoda Chatwan a Mandalay, ens la vam trobar en restauració amb tot de bastides de bambú cobrint la cúpula de la stupa.

Ens havíem deixat pel final la visita al monestir Me Nu Ok Kyaung, un monestir construït amb fusta de teca. En arribar a l’entrada vam veure la caseta de la policia turística, vam intentar passar però se’ns van llençar al coll reclamant el tiquet del Mandalay Archeological site així que com no teníem pas intenció de pagar els 10.000 kyats vam agafar la moto i cap a casa.

Ja us vam parlar de la merda de moto que havíem llogat. Doncs bé, de tornada cap a Mandalay, de cop va anar perdent força i en menys de 100 metres es va aturar. Com l’indicador de benzina no funcionava no ens vam adonar que ens havíem quedat sense. Sort que va dir prou just a l’alçada d’un dels xiringuitos que hi ha a la carretera on venen benzina per litres en ampolles d’aigua.