Els Budes gegants de Monywa

I va arribar l’hora de deixar Mandalay i comprovar com son els busos en aquest país. Sort que un parell de dies abans ens havíem apropat fins l’estació de Thiri Mandalar per esbrinar els horaris i preus del bus que ens havia de portar fins a Monywa i teníem clar quina companyia ens interessava més. Quan ens apropàvem a dos quarts de set del matí a l’estació, una munió de joves va venir corrents a oferir-nos totes les possibles destinacions de Myanmar.

A l’estació d’autobusos hi havia molt moviment de gent; els nanos oferint destinacions, dones amb safates al cap venent tota mena de menjar, gent local que arribava fins l’estació en moto per agafar el bus… A les vuit en punt va sortir el nostre i sincerament ens l’esperàvem força més cutre. Era un bus de mida mitjana amb aire condicionat i amb 2+1 seients per fila. Evidentment érem els únics estrangers i quan vam sortir hi havia sis o set seients buits que es van anar omplint pel camí. No només aquets sinó una altre filera de seients plegables que van habilitar al passadís.

EL trajecte fins a Monywa havia de ser de 3 hores, comptant una petita aturada per a que el conductor esmorzés. El que no estava previst era punxar una roda. Això va fer que triguéssim una mica més en arribar. El més sorprenent va ser que no van fer baixar els passatgers del bus per canviar la roda.

L’estació de Monywa es troba a 2-3 km del centre de la ciutat i com volíem aprofitar aquella mateixa tarda per començar a visitar els voltants, en lloc d’anar caminant vam pagar 1500 kyats (1€) perquè un moto-carro ens portés. Ens va acabar de convèncer quan ens va dir que ens aniria portant d’hotel en hotel fins que en trobéssim un que ens agradés.

A Monywa igual que a Mandalay el més interessant es troba als voltants. Així que les opcions son o bé pagar per que et porti algú o bé llogar una moto. Pensàvem que la moto de Mandalay era una carraca però quan ens van portar l’Angry Birds (portava una mena d’alfombreta d’aquest joc) de color rosa, sense retrovisors i evidentment sense que funcionés ni el comptaquilòmetres ni l’indicador de benzina, ens vam quedar amb una cara que ja us podeu imaginar. El millor va ser que quan li vam dir que allò era una merda; l’home reia i deia que a Birmània es condueix així.

Com feia un sol espatarrant i no teníem temps per perdre, al final vam acceptar i vam començar la nostra ruta camí de la pagoda Thanboddhay. Aquesta pagoda es troba a uns 15 km de Monywa i es caracteritza per tenir més de 500.000 escultures de buda. Nosaltres només en vam veure algunes des de l’entrada, perquè s’havia de pagar (només els foreigners) i ens va tocar una mica la pera.

Suposem que per dins deu estar molt xula, però a nosaltres l’espai on es troba la pagoda i altres temples ens va encantar. La pagoda principal és força curiosa, ja que la stupa principal està envoltada de més de 800 petites stupes daurades.

A Monywa hi arriben els turistes, però no és pas un dels llocs més concorreguts de Birmània. A banda d’alguns locals érem dels pocs estrangers que estàvem visitant la pagoda. I mentre fèiem una caminada pels voltants de la pagoda vam veure com començaven a sortir monges amb les seves túniques roses de tot arreu. Els hi feia molta gràcia veure la Mònica amb el pareo posat (recordeu que no és permet l’entrada amb shorts ni samarretes de tirants) fins que un grupet de 4 o 5 es van aturar i, com no, ens van demanar de fer-se una foto.

Per la mateixa carretera, uns 5 km més enllà, es troba Bodhi Tataung, que en birmà vol dir 1000 budes. I es que allò sembla un parc temàtic dedicat a la figura de Buda. En destaquen dues figures enormes -i quan diem enormes volem dir ENORMES- de Buda. Un d’ells està dempeus i fa 130 metres d’alçada i l’altre està estirat amb el cap recolzat sobre la mà i fa 104 metres de llargada. Al costat de les dues figures una enorme pagoda daurada completa l’estampa.

El Buda dret es pot veure per dins. Nosaltres vam pujar a peu, perquè no hi ha altra manera, fins l’últim dels pisos que es pot visitar. Vam comptar 26 pisos, sort que els trams d’escala entre pis i pis no són massa llargs.

A cadascun dels pisos es troben diverses figures de buda al mig i pintures murals a les parets. Havíem llegit que en els pisos inferiors aquestes pintures representaven escenes de l’infern budista i que eren una mica fortes. Déu n’hi do! No sabem qui va ser l’encarregat d’escollir les escenes a pintar, però es va quedar a gust. Gent cremant-se empalats, uns altres morint aixafats per una roda enorme amb punxes, un dimoni fent “pinxitos” humans…Vaja, com per posar-se a pecar!

L’únic que vam trobar a faltar és que haguessin habilitat alguna terrassa o si més no alguna finestreta als pisos superiors, des d’on poder gaudir de les vistes dels voltants. Al Buda estirat no s’hi pot entrar, només veure’l des de fora. Aquest parc és relativament nou i encara no està acabat; vam veure com estava en construcció un altre Buda gegant estirat, aquesta vegada cap per munt i l’estructura una mica més allunyada d’un altre Buda dempeus.

Just a l’entrada del complex també hi ha una zona boscosa i és plena de budes. Aquí deuen estar els 998 budes restants, jeje. La veritat és que el lloc és ple de budes asseguts en files, tots mirant cap el Buda gegant, menys un. Per allà vam estar passejant completament sols, amb la sensació que et van mirant una vegada els deixes enrere.

Pel dia següent teníem previst tornar a agafar la moto i anar fins a les coves Phowintaung, a uns 40 km de Monywa. Però ens vam despertar amb pluja, amb molta pluja, cosa que feia totalment inviable fer tants quilòmetres en moto. Així que ens vam quedar fent feina a l’habitació de l’hotel fins que a primera hora de la tarda la cosa va millorar una mica, i vam sortir a fer un volt per la ciutat.

A Monywa hi ha dues pagodes prou grans. Primer vam anar a veure la Shwe Sie Kon, que es trobava just al costat del nostre hotel, i a menys d’un quilòmetre vam poder visitar la Sutaungpyae Pagoda. A Birmània, una de les coses que ens ha sorprès i que fins ara no havíem comentat, és el fet de posar llums de neó als budes de dins les pagodes. És una mica xocant.

Per acabar el dia, després d’anar a sopar al forn-restaurant Eureka, vam tornar a passar per la Shwe Si Kon Pagoda, per fer unes fotos de nit, amb la stupa il·luminada.

Propera parada: Bagan. Allà ens esperen més de 4.000 temples, però seguim patint pel temps.