Bandar Seri Begawan: Allison, Malaika i Naima

No teníem especial interés en visitar Brunei, o en concret la seva capital Bandar Seri Begawan, tot i quedar a mig camí entre Kota Kinabalu i Kuching. Quan el Víctor i el Pedro ens van parlar de l’Allison i les seves dues filles, vam supeditar el nostre pas per Brunei a que aquesta família acceptés la nostra sol·licitud de couchsurfing. Quan l’Allison ens va dir que sí, vam tenir clar que no seria només una nit de descans, sinó que volíem passar un parell de dies amb ella, la Malaika i la Naima.

L’Allison és una professora d’anglès canadenca, que des de fa 8 anys treballa a Brunei. De fet, la seva filla petita, la Naima, de 7 anys, ja va néixer en aquest país. La Malaika, de 10 anys, en canvi, va néixer a Kènia, d’on és el pare de les nenes. Actualment totes 3 viuen en una casa en una zona residencial de les afores de la capital. Allà, quan reben als couchsurfers, la Malaika els cedeix la seva habitació, que té un llit de matrimoni molt còmode, mentre ella se’n va a dormir o bé a l’habitació de la Naima, o bé a la de la seva mare.

El cap de setmana amb aquesta família ha estat genial. La Malaika i la Naima són dues nenes encantadores, super xerraires i molt divertides. Ens hem fet un fart de riure amb elles i hem passat moltes estones jugant al Dobble, un joc de cartes de dúiem a la motxilla i que els ha encantat. De fet, aquest joc ens el van ensenyar l’Ana i el Fer (els nostres hosts a Buenos Aires, però ara ja amics per tota la vida). Ens el vam comprar abans de sortir de viatge i fins ara no l’havíem fet servir més que una vegada. Així que vam pensar que donat l’èxit, seria un bon regal per les nenes, que estaven molt esverades amb el descobriment d’aquest joc. També va triomfar bastant la truita de patates que els vam preparar, i la Naima i la Malaika van repetir fins a dues vegades. La frase estel·lar de la Naima va ser: “I could eat this omelette for breakfast every single morning of every single day of my life.” (Podria menjar aquesta truita per esmorzar cada matí de cada dia de la meva vida). Això mentre posava una cara de felicitat que es fa difícil de descriure.

L’Allison treballa en una escola pública de dilluns a dijous i també dissabte, mentre que les nenes van a una escola privada de dilluns a divendres. D’aquesta manera, el dia de festa per passar en família és el diumenge. Nosaltres vam dedicar el dissabte a visitar la ciutat i el diumenge ens el vam guardar per fer alguna cosa amb elles. A les nenes els feia molta il·lusió anar a unes piscines naturals de fang que hi ha tot just passar la frontera, a la zona malaia. Així que l’elecció va ser fàcil i cap allà vam anar.

Tot plegat va ser molt còmic. Es tracta d’una zona de petites basses de fang, algunes amb bombolles, però de temperatura força freda. La sensació és desagradable al principi, perquè és molt llefiscós, molt dens, i costa molt moure’s quan hi ets a dins. Vam estar una bona estona a remull i vam tenir algunes dificultats per sortir de dins, perquè relliscava molt, però ho vam aconseguir entre riures i esquitxades de fang. Menys mal que a la sortida hi ha uns dipòsits enormes d’aigua, on et pots netejar i treure’t tot el fang de sobre.

Ha estat un cap de setmana fantàstic, i ens ha costat molt acomiadar-nos de l’Allison i les nenes. La Naima i la Malaika ens han robat el cor des del primer moment, ja que són dues nenes molt madures per la seva edat, però també molt extrovertides i dolces. Tenim molt clar que l’educació que els ha donat l’Allison hi té molt a veure, ja que ella també és una persona molt oberta i molt hospitalària. Entre totes tres, ens han fet sentir part de la família.

WE ALREADY MISS YOU, GIRLS! HOPE TO SEE YOU SOONER OR LATER IN BARCELONA!