Tràmits i comiat d’Ubud

En un viatge llarg, també hi ha dies que no fas res, i d’altres on has de fer coses que no et venen de gust. El tema paperassa burocràtica no li agrada a ningú, però hi ha vegades que s’ha de fer. Vam arribar a l’oficina d’immigració 45 minuts abans del que ens havia dit Mr. Ketut, l’home que ens gestiona el tema del visat. Il·lusos de nosaltres, pensàvem que si arribàvem abans, en podríem sortir abans. El que no sabíem és que de 12 a 13h els funcionaris fan una pausa per dinar, encara que la majoria pleguen a les 14h. A les 13.15h van començar a cridar la gent per número, per tal de fer les fotos i les empremtes digitals. Teníem 20 números davant nostre, i una altra vegada –innocents de nosaltres- vam pensar que encara dinaríem a una hora raonable. En una hora i mitja, van cridar només 18 persones. Si teniu en compte que hi havia 3 funcionaris fent aquesta feina, surt a 4 persones/hora per fer una foto i les empremtes dels 10 dits. Quin estrès! A més vam tenir la mala sort que just quan ens tocava a nosaltres, el sistema es va penjar i vam estar una altra hora i mitja esperant a veure si ho arreglaven; patint per si es feien les 16h i tancaven l’oficina, i havíem de tornar a Denpasar l’endemà. Quan ja ens havíem plantejat fins i tot quedar-nos a dormir a Denpasar, el sistema va reviure i vam poder fer el que havíem vingut a fer. I ja ens havia passat la gana i tot! Pensant en que si ho haguéssim fet pel nostre compte haguéssim hagut de venir 3 dies a Immigració (amb les llargues esperes i possibles penjades de sistema), vam donar per molt ben empleats els 10$ que li vam pagar a Mr. Ketut perquè ens ho fes ell. L’endemà, com no tindríem els passaports fins el vespre, vam buscar alguna cosa a fer pels voltants d’Ubud i vam trobar que a uns 4 km es podia visitar el Goa Gajah, també conegut com a Elephant Cave. Vam anar-hi caminant, sortint d’Ubud pel barri de Peliatan, i pel camí vam aprofitar per continuar veient temples i ofrenes. Vam arribar al temple, i després de pagar les 15.000 rupies d’entrada i de posar-nos el sarong corresponent, vam començar la visita. Ens va sorprendre, com en altres temples de Bali, el cartell que indicava que les dones que tinguin la menstruació tenen prohibida l’entrada. No tenim clar quin és el sistema de control d’aquesta norma i si salta alguna alarma en cas que no es respecti o si el càstig arriba per part dels Déus hindús. El primer que veus en arribar són unes piscines amb unes fonts en forma femenina, que porten uns càntirs d’on raja l’aigua. Aquestes piscines s’utilitzen per a que els fidels que acudeixen al temple a pregar es purifiquin. I és que Goa Gajah és un temple del segle XI i un important centre de meditació. Però el més característic d’aquest temple és una cova, a la qual s’accedeix a través d’una entrada esculpida a la paret de la roca. A dins hi ha una figura de Ganesha i a l’altra banda tres ídols fets amb pedra negra, amb el sarong de color vermell, negre i blanc respectivament. A més de visitar la cova i les fonts es pot fer un passeig pels voltants, plens de vegetació. A Ubud hi hem estat més dies del previst inicialment per diverses circumstàncies que ja us hem explicat. Això ha fet que al guesthouse on estàvem, hàgim acabat sent com de la família. Els propietaris i la seva filla són encantadors i ens ha fet una mica de llàstima acomiadar-nos d’ells. El dia que vam marxar en Nyoman no hi era, però ens vam fer una foto amb la seva dona i amb la seva filla, la Putu. Terima kasih, Murjana family! El viatge que vam fer uns dies abans per baixar fins el sud de Bali ens va servir d’entrenament per arribar en transport públic fins a Kuta, el poble més proper a l’aeroport. Primer vam agafar un bemo (aquelles furgonetes carraca que fan un trajecte determinat, però als quals la gent puja i baixa allà on els va bé) fins a la terminal de Batubulan i després el bus Trans Sarbagita, que és l’únic transport públic amb cara i ulls de tota l’illa. No teníem cap interès especial en Kuta, una de les zones de platja més turístiques de Bali, però com ja us hem dit, ens anava bé per agafar el vol a Lombok l’endemà. La part positiva d’aquests lloc és que hi ha tanta oferta d’allotjament, que per 16€ pots trobar una habitació amb aire condicionat, piscina, mini-bar… Rotllo hotel de 4 estrelles! Llàstima que l’habitació que ens van donar feia una mica d’olor a humitat. Demà volem cap a Lombok, on tenim clar que volem anar a les illes Gili i la resta de dies, ja veurem!