Tip of Borneo
Un dels llocs de Sabah que ens feia gràcia visitar era el Tip of Borneo, el punt més septentrional de l’illa. Quan ho vam comentar amb la Nisan i el Nico, ens van dir que ells tampoc hi havien estat i com era cap de setmana, hi podíem anar plegats. Però finalment la Nisan no es va trobar bé i vam tornar al nostre pla original de llogar un cotxe per arribar fins allà.
El Tip of Borneo està a la regió de Kudat, a poc més de 200 km de Kota Kinabalu. Havíem llegit que en aquesta regió hi ha les platges més boniques de Sabah, i fent cas de les indicacions errònies d’un mapa que vam trobar a internet, vam intentar arribar fins a Kelambu Beach. Ens vam ficar per uns camins estrets i sense asfaltar, que amb un cotxe petit, no feien massa gràcia, però tot i no arribar a la platja desitjada, el paisatge va valer molt la pena.
Després d’aquesta aventura fallida, vam anar directament fins el propi Tip of Borneo, ja que encara quedaven unes hores de sol. Un parell de km abans d’arribar-hi, ens vam aturar a una platja, on vam comprovar que el que havíem llegit sobre les platges d’aquesta zona era del tot cert.
El Tip of Borneo és una llengua de pedra que s’endinsa al mar. Tot i tenir un cartell que indica que a partir d’un determinat punt està prohibit baixar perquè és perillós, tothom s’ho passa pel forro (nosaltres inclosos) i baixa a fer-se la foto. Aquell dia el mar estava força tranquil, però imaginem que un dia amb fortes onades, estar allà baix pot ser realment perillós.
Abans que es fes fosc ens en vam anar cap a l’allotjament que havíem reservat, el Tampat do Aman. El Tampat és un allotjament eco-friendly situat al mig de la jungla. El seu propietari, en Howard, ha muntat una reserva natural que combina l’allotjament en cabanes tradicionals Rungus (com les que vam veure al Museu de Sabah de Kota Kinabalu) amb l’educació mediambiental de la gent local.
Ens van donar una “habitació” -per dir-li d’alguna manera- dins d’una Rungus longhouse això sí, amb mosquitera i ventilador. El lloc està molt bé i és molt maco, però està ple de mosquits i sandflies (petites mosques típiques de zones amb sorra que pràcticament no es veuen però piquen com unes cabrones!).
Ni amb el repel·lent ens vam lliurar de les picades, especialment la Mònica que va entrar en modus paranoia. Aquell vespre vam conèixer la Raquel i la Llúcia, de Vilanova i Mallorca respectivament, amb qui vam estar sopant i ens van advertir que ni a la platja pots estar tranquil, ja que allà també està ple de sandflies. Per aquest motiu, tot i que el lloc és realment molt maco, vam decidir quedar-nos només una nit, l’endemà visitar els voltants del Tip i tornar a dormir a Kota Kinabalu.
I vés per on que la platja que no vam trobar el dia anterior estava a tocar del Tampat do Aman. En només 5 minuts de cotxe ens hi vam plantar. És una platja en forma de doble ferradura amb la característica que en el lloc on convergeixen les dues badies hi ha la petita illa de Kelambu. Quan la marea és baixa, com va ser el cas, es pot arribar caminant per la sorra fins a l’illa.
Recordeu quan estàvem a les platges d’Austràlia i us vam parlar de les obres d’art que els petits crancs fan a la sorra? Doncs en aquesta platja també estava ple de crancs d’aquests tipus i tota la platja era plena de petites boletes de sorra.
Vam intentar continuar baixant per la costa visitant altres platges però el camí que en un principi era molt maco i més o menys transitable, es va anar complicant i vam decidir no jugar-nos-la més i reculant vam anar a buscar la carretera principal de tornada a Kota Kinabalu.
De camí vam escriure un missatge a la Nissan i el Nico, que no van trigar ni 5 minuts a convidar-nos a passar aquella nit a casa seva. A canvi, en arribar a la ciutat vam passar pel Phillipin market, vam comprar quilo i mig de sèpia i aquella nit els vam preparar unes mandonguilles amb sèpia que encara es llepen els dits!
Vert i platges molt maques. A que no sabeu quin sera el primer plat qu’ens haureu de convidar? Mandonguilles amb sipia. je.je. Petonets.
El menjar és una de les coses que més trobem a faltar… I el cuinar, també! Com a casa, enlloc!! Petons