Kota Kinabalu en 2 dies

Vam sentir a parlar de Kota Kinabalu per primera vegada fa un parell de mesos, quan estàvem acabant de planejar la nostra ruta. Volíem fer una mica de temps abans d’anar cap al sud-est asiàtic, on a partir del mes d’octubre el clima és més favorable, i el fet que fos un dels aeroports on vola Air Asia des de Bali, va fer que li donéssim una oportunitat a la part malaia de l’illa de Borneo.

Kota Kinabalu, com a ciutat, no té gaires coses importants a veure, però es pot fer servir com a base d’operacions per visitar la regió de Sabah. Però gràcies a que el Nico i la Nisan (de couchsurfing) ens van tractar tan bé, vam estar-hi un parell de dies, i vam aprofitar-los prou bé.

El primer dia la Nisan tenia feina a casa, però ens va apropar en cotxe al centre de la ciutat i li vam demanar que ens deixés a prop del mercat central. És un mercat local força gran i molt atapeït. Els passadissos són molt estrets, i les parades són una mena taules que cada venedor s’organitza a la seva manera. Aquí vam tornar a constatar que els malais són una gent molt maca, ja que tots ens saludaven, ens somreien i fins i tot li van oferir a la Mònica si volia provar de ratllar un coco amb una mena de torn que tenien a la parada.

Sortint del mercat vam fer una petita caminada pel centre de la ciutat, amb la intenció de pujar fins a un mirador, encara que havíem llegit que les vistes tampoc eren res de l’altre món. Però ens havíem oblidat de la xafogor que ja havíem patit a la part peninsular de Malàisia, i un cop arribats a la Atkinson Clock Tower, vam desistir de pujar més amunt. Aquesta torre va ser construïda al 1905 i és de les poques estructures de fusta d’aquella època que encara queden en peu. La van fer en memòria del primer oficial del districte, Mr. Francis George Atkinson, que va morir de “febre de Borneo” (malària) als 28 anys.

L’endemà, com era dissabte, el Nico i la Nisan no treballaven, i els vam proposar fer alguna cosa junts. Com ells només fa un mes i mig que són a Kota Kinabalu, pràcticament no han tingut temps de veure res. Així que vam agafar el cotxe i ens vam apropar fins al Sabah Museum. Havíem llegit que als voltants del museu es troba l’anomenada Heritage Village, una recreació d’un poblat típic malai, amb les seves cases fetes de fusta i fulles de palmera, les quals també es poden visitar per dins. És una visita gratuïta i a tots quatre ens va semblar molt interessant.

Aquella tarda, mentre la Nisan i el Nico se n’anaven a fer unes compres, nosaltres ens vam apropar fins la City Mosque, una mesquita situada a uns 6 km del centre de la ciutat. Vam anar-hi caminant; el primer tram pel costat de la carretera que no té cap encant, i ni tan sols una vorera pels vianant. Els darrers 4 km, a partir del Peak Vista Condominium, hi ha com una mena de passeig marítim fins a arribar a la Mesquita.

És una mesquita prou nova i gran; tot just té 15 anys i hi poden pregar fins a 12.000 fidels al mateix temps. L’anomenen la mesquita flotant, ja que està envoltada d’un llac artificial, i aquest llac és el que et permet jugar amb el sol i els reflexos de la mesquita per fer tota mena de fotos.

Després de la patejada sota un sol de justícia, vam intentar fer el camí de tornada amb autostop. I no vam haver d’esperar gaire, ja que un parell de nois joves es van aturar de seguida, i per molt que els vam insistir que ens deixessin al trencant per anar a casa de la Nisan i el Nico, es van encaparrar en pujar-nos fins a la porta de l’edifici.

Aquell vespre, després d’una bona dutxa, vam fer la darrera visita gastronòmica-cultural a Kota Kinabalu. Amb el Nico vam anar al Philippine Market, un mercat a l’aire lliure que obre cada dia per la tarda i fins la nit, i on es ven fruita, verdura i sobretot peix. Però no només pots comprar el peix i endur-te’l a casa, sinó que també te’l poden cuinar allà mateix.

El peix que hi venen fa una pinta espectacular, és fresc del dia i el preu és molt econòmic. Nosaltres vam comprar 2 kg de calamars per sopar aquella nit, i vam pagar només 4€!!

En resum, Kota Kinabalu no ens ha semblat una ciutat imprescindible, però si vols passar-hi un parell de dies, tampoc està gens malament. Amb molta pena ens acomiadem del Nico i la Nisan i decidim tirar la casa per la finestra i llogar un cotxe per moure’ns els propers 5 dies per Sabah.