Gili Air, notable baix

La majoria de gent que vol arribar a les illes Gili des de Bali, ho fa agafant un fast boat, una d’aquelles embarcacions ràpides amb 4 o 5 motors, que en un parell d’hores i després de molts bots, et deixa directament a l’illa que vols. Una altra opció més econòmica és agafar un ferri públic entre Bali i Lombok, però trigues 5-6 hores, i després has d’agafar un altra barca fins les illes Gili. Com sabeu, a nosaltres no ens agraden massa ni els fast boats, ni els ferris, ni les barquetes, i per això vam decidir anar fins a Lombok en avió, encara que ens sortís més car (53€ anar i tornar). I aquest va ser el vol més curt de la nostra vida! 19 minuts en un Boeing 737-800 de Garuda Indonesia, on les hostesses fins i tot van tenir temps de donar-nos uns snacks.

Un cop a l’aeroport de Lombok, vam agafar un autobús de la companyia Damri, que per 35.000 rupies ens va portar fins a Senggigi. Vam trigar més de 2 hores per fer només 54 km!! Però encara no sabíem com arribaríem fins les illes Gili. Teníem clar que volíem anar a Gili Air, i no la vam escollir per ser la més propera a Lombok, sinó per ser un punt mig entre Gili Trawangan, on la gent va de festa, i Gili Meno, la més petita, on no hi ha res a fer.

A les Gili es pot arribar des de tres punts: Senggigi, Teluk Nare i Bangsal. Nosaltres vam anar fins a Bangsal, perquè és el lloc que queda més proper a les illes. Però allà teníem clar que no volíem agafar una de les barques públiques que cada hora surten amb un mínim de 35 persones, encara que generalment les omplen força més.

Nosaltres vam tornar a optar per la opció més cara: un fast boat, que en 6 minuts et deixa a Gili Air. I quan diem que era car, ens referim a que la barqueta pública costa 0,75€ i el fast boat 5,20€. La nostra tranquil·litat s’ho valia!

Gili Air és una illa de poc més d’un quilòmetre de llarg i el mateix d’ample. De les tres, és l’illa amb més població permanent, unes 1800 persones. El seu tarannà és força rural, i el seu laberíntic entramat de camins de terra fa que de vegades et perdis i no sàpigues cap a quin costat de l’illa estàs anant. Aquí els mitjans de transport són només la bicicleta, els carros de cavalls i alguna moto elèctrica, però també és bastant senzill moure’s a peu.

Vam tenir sort d’arribar a Gili Air un cop passat el gruix de turistes de la temporada alta. D’aquesta manera, vam poder gaudir de les platges amb molt poca gent. Les platges per banyar-se són a l’est i el sud-est de l’illa, però cal tenir en compte l’horari de les marees, perquè en un tres i no-res, sembla que algú hagi tret el tap de l’aigüera.

Com a Pandawa, no hem tingut molta sort amb això, i a partir de les 12-13h i fins la posta de sol, gairebé no hi havia aigua per banyar-se. Ha estat una llàstima, perquè amb aquella aigua transparent, ens haguéssim passat tot el dia a la platja.

Però no us penseu que no ens vam banyar. Els tres dies que vam ser a Gili Air vam matinar una mica i vam aprofitar les hores de marea alta. Però encara hi havia un altre inconvenient. Degut a la pesca amb explosius que durant anys van portar a terme els pescadors locals, el fons marí és ple de corall mort, i per entrar a l’aigua ens calien les xancles, per no destrossar-nos la planta dels peus. No us podeu fer una idea de la quantitat de corall mort que hi ha!

Vista la destrossa del fons marí, i tenint en compte que la Mònica ja havia fet un espectacular snorkel a l’illa Menjangan, semblava que tenia poc sentit fer un snorkel trip a les Gili. Però resulta que el plat fort d’aquestes excursions en barca per fer snorkel a diferents punts de les tres illes, és tenir la possibilitat de veure tortugues. I aquí us deixem les fotos de la persecució a l’estil paparazzi que la Mònica va fer a l’única tortuga que va veure.

De la resta de punts on van fer snorkel, poc més hi ha a destacar. El corall estava molt malmès i tampoc hi havia una gran quantitat de peixos. Sort de la tortuga!

I sort també de la Carol i el Javi, una parella madrilenyo-sevillana, que van fer que l’excursió de mig dia fos força més entretinguda. ¡¡Un placer, chicos!! Me lo pasé genial con vosotros. 😉

En darrer lloc, també cal fer una menció especial a les postes de sol a Gili Air. Nosaltres vam poder gaudir-les des d’un lloc privilegiat, gràcies a la marea baixa. El corall mort fa una mena de camí que et permet endinsar-te al mar, i veure com es pon el sol com si estiguessis a l’aigua.

Només ens hem quedat 3 dies a Gili Air. Si bé és cert que seu ambient relaxat ens ha agradat, les platges no ens han semblat per tirar coets. Potser perquè tothom en parla tan i tan bé, les expectatives eren força altes i al final no ha estat per tant (ja us hem explicat els inconvenients que hi hem trobat). Però aquesta només és la nostra opinió, i com deia aquell: para gustos, colores…