Lovina sobre rodes

La nostra segona parada a l’illa de Bali era una mica més enllà seguint per la costa nord. A uns 40 km de Pemuteran hi ha un poble de pescadors, Lovina. Havíem llegit en altres blogs que la platja de Lovina no és la millor per banyar-se, ja que l’aigua està força bruta degut a les nombroses barques a motor i també perquè el riu que passa per allà i desemboca a la platja sovint arrossega la brutícia fins el mar. Però també havíem llegit que Lovina és un poble molt tranquil, i que té alguns llocs per visitar als seus voltants, això sí, s’hi arriba sobre rodes!

A Indonèsia les motos són el mitjà de transport més comú des de fa uns anys. I no les fan servir només els locals, sinó també els turistes. Gairebé tots els allotjaments ofereixen el servei de lloguer de moto, i el preu ronda els 3€ al dia.

La primera sorpresa la vam tenir en arribar a l’allotjament que havíem reservat, que està a tocar de platja. “Aparcades” just al davant hi havia dues barques típiques indonèsies, però decorades al més pur estil blaugrana. No vam poder resistir la temptació de preguntar al propietari del guesthouse, i ens va dir que el seu cosí era pescador i un gran fan del Barça, i que per això les va batejar com a Blaugrana i Boixos Nois.

Encara que l’aigua no convidava a ficar-s’hi, el que sí vam fer va ser estirar-nos alguna estona a prendre el sol, ja que les vistes del mar, amb les barques i les palmeres, eren molt maques. Llàstima que de tant en tant passaven per allà venedors ambulants, intentant encolomar-te figuretes, polseres, pareos o oferint-te un massatge balinès. Amb nosaltres es van adonar de seguida que no triomfarien gaire.

Als vespres vam poder gaudir d’unes postes de sol que no ens esperàvem. Amb les barques a la vora de la platja, les palmeres i els colors de cel, vam estar una estona cada vespre asseguts a la sorra i veient com es feia de nit.

La moto la vam llogar per dos dies, i per aprofitar-la al màxim, ens vam fer dues rutes per visitar temples, cascades, llacs i aigües termals de la zona.

El primer dia vam començar per la visita a un temple budista, el Brahma Vihara Arama, que es troba a uns 15 km de Lovina. Es tracta del temple budista més gran de Bali, construït al 1970, i on es pot trobar una rèplica a petita escala de Borobudur. Tot el recinte és un lloc molt tranquil, on realment val la pena passar-hi una estona gaudint del silenci, si tens tanta sort com vam tenir nosaltres i no hi ha gairebé cap turista. A l’entrada hi ha una caixa de donacions (no cobren entrada) i has de posar-te un sarong, com una mena de pareo obligatori per homes i dones per entrar als temples.

A 1,5 km del temple es troben les Air Panas de Banjar, unes piscines termals on vam anar a fer un bany. L’entrada són 5.000 rupies (0’30€) i et pots banyar en les tres piscines d’aigües sulfuroses, situades en una zona d’abundant vegetació. En les 3 piscines hi ha una mena de sortidors d’aigua rajant de la boca d’unes escultures de pedra en forma de naga, una mena de drac mitològic. Suposadament la temperatura de l’aigua de les piscines és d’uns 37 graus, però creiem que amb prou feines arribava a 30 graus, i només es notava una mica calenta la que rajava dels sortidors. Quan vam arribar hi havia un grup força nombrós de nens d’una escola, que entre crits i empentes, feien difícil relaxar-se, però vam tenir sort que era l’hora de dinar i de seguida van marxar.

Després del bany, vam tornar a agafar la carretera de la costa en direcció est, per anar a visitar el temple Pura Maduwe Karang, una mica més enllà de Singaraja. Es tracta d’un temple hinduista, pel qual tampoc cal pagar una entrada, però sí fer una donació per accedir al temple i per “llogar” el sarong per entrar-hi. Aquest temple està dedicat als esperits de l’agricultura, que són els encarregats de vetllar per la fertilitat de la terra. Els seus panells esculpits a l’exterior són molt macos, però en destaca en especial el d’un home pujat a una bicicleta, que té una flor de lotus com a roda posterior. Es creu que representa a un artista holandès que al 1904 va portar la primera bici a Bali.

Pel dia següent ens vam deixar la carretera de muntanya; en altres paraules, pujada i corbes. Després de més de mitja hora de fer patir la moto, vam arribar a la primera de les Git Git Falls. Allà una dona ens va explicar que hi ha 3 cascades en pocs quilòmetres, i que totes porten el nom Git Git, que és el de la muntanya on es troben. La primera és la més alta i és l’única reconeguda pel govern, i per tant et cobren una entrada oficial de 5.000 rupies. Allà vam estar pràcticament sols, només amb un grup de nanos que s’hi estaven banyant. El César va arribar fins ben a prop de la cascada i va quedar ben xop. Vam continuar una mica més amunt amb la moto, i ens vam aturar a la segona cascada, que es caracteritza per tenir diversos nivells de caiguda d’aigua. Allà el César ja no ho va poder resistir i es va pegar un bany dins una aigua força fresqueta. Aquí vam haver de pagar una entrada de 5.000 rupies a una família local que s’encarrega de l’accés a les cascades, i per una petita donació, a vigilar-te la moto i els cascs.

Vam decidir no aturar-nos a la tercera cascada, perquè el cel s’estava tapant i perquè en passar pel costat de l’entrada, vam veure molts cotxes i furgonetes aturades, i vam pensar que seria plena de gom a gom. Ja que estàvem allà dalt, vam pensar que seria bo acabar de fer una ruta circular, passant pels llacs Buyan i Tamblingan. Hi ha uns quants miradors al costat de la carretera, però el dia s’havia posat molt lleig, les vistes no eren gaire bones i en moto, feia una mica de fred.

De baixada vam fer una mica de volta per una carretera força estreta i empinada, seguint les indicacions del GPS que ens va portar per carreteres locals. Però va ser molt xulo, perquè vam passar llocs amb molta vegetació i amb pocs cotxes. En podeu veure un petit vídeo fent click aquí.

I si a Pemuteran s’hi va a fer immersions de busseig o snorkel, Lovina és el lloc ideal per veure dofins. Cada dia, a les 6 del matí, nombroses barques de pescadors surten al mar carregats de turistes, per veure dofins a un parell de quilòmetres de la costa. La Mònica va matinar el darrer dia a Lovina i va poder veure uns quants dofins, perseguits per les barques locals perquè els turistes poguessin fer fotos. Va ser maco veure els dofins nedant i saltant en llibertat, però és una llàstima que estigui tan massificat, ja que perd tot el seu encant.

I després d’una setmana de platja, el nostre proper destí a Bali és Ubud.