La ruta dels volcans I (Bromo)

Hi ha dues maneres per anar a veure els dos volcans més visitats de l’illa de Java, el Bromo i l’Ijen. La primera opció és contractar un tour des de Jogjakarta, que s’encarrega del transport, i en alguns casos també de l’allotjament, i que fins i tot et pot portar fins a l’illa de Bali un cop vistos els dos volcans. La segona opció, més complicada però també força més econòmica, és fer-ho per lliure.

Nosaltres i l’Elena, com ja us vam avançar en el post anterior, vam escollir la segona opció, però de seguida ens vam adonar que no seria tan fàcil. Des de Jogjakarta no hi ha busos directes fins a Probolinggo, el poble des d’on surten els mini-busos que van fins a Cemoro Lawang, des d’on s’accedeix al Bromo. Així que havíem d’agafar primer un bus nocturn fins a Surabaya, amb l’inconvenient de no poder-lo comprar amb antelació. Així que cap a dos quarts de vuit del vespre ens plantàvem a l’estació, i als 20 minuts estàvem asseguts en un bus executif (100.000 rupies), on amb la música javanesa, costava una mica dormir. Cap a les 4 de la matinada arribàvem a Surabaya, i de seguida vam trobar un bus ekonomi (és a dir, més atrotinat), que en 3 hores més i després de regatejar el preu (18.000 rupies), ens va portar fins a Probolinggo. Allà sabíem que havíem d’agafar una furgoneta (35.000 rupies), d’aquelles que no surten fins que no s’omplen, és a dir, fins que hi ha 15 persones. Vam ser els primers en arribar, però en una hora ja érem 14 i vam decidir pagar entre tots la plaça que quedava lliure i sortir cap a Cemoro Lawang.

Així, cap a les 10 del matí i després d’una nit moooolt llarga, arribàvem al nostre primer destí, i després de preguntar una mica, vam trobar un lloc on dormir bàsic, però molt bé de preu. Vam fer una becaina d’un parell d’hores, i seguint els consells d’altres viatgers, vam apropar-nos fins el cràter del Bromo per un camí que no és l’entrada oficial, estalviant-nos les 217.000 rupies que et claven per entrar al parc.

El Bromo és un volcà actiu que va entrar en erupció per darrera vegada a finals del 2010. Una de les coses que el fan especial és la seva situació. El Bromo juntament amb altres 4 volcans, 3 d’ells també actius, es troba dins la caldera d’un antic volcà, el Tengger. Aquests 5 volcans que es troben dins la caldera estan envoltats per una gran extensió de sorra que s’anomena el mar de sorra del Tengger.

És per aquí per on s’accedeix al cràter, en una caminada d’uns 45 minuts des de Cemoro Lawang que val molt la pena fer a peu (els tours t’hi porten en jeep o hi ha gent que lloga un cavall). Nosaltres vam arribar a la caldera fumejant del Bromo a les 3 de la tarda, quan gairebé no hi havia ningú. Només per aquesta estona que vam poder gaudir pràcticament sols del Bromo i del so i les fumeroles que sortien del seu cràter, ja ens va semblar que havia valgut molt la pena no anar-hi amb un tour.

Aquell vespre vam anar a dormir ben d’hora, perquè ens volíem llevar de matinada per anar a veure la sortida del sol a un dels miradors que hi ha a una hora caminant del poble. No teníem clar quant trigaríem en pujar-hi, així que vam sortir a tres quarts de tres de la matinada, amb un fred important. En una hora ja érem a dalt, nosaltres i centenars de turistes més. Per evitar les masses, ens vam quedar entre el mirador principal i el següent, en un revolt on teníem bones vistes, estàvem una mica arrecerats del vent i no hi havia tanta gent.

Pel camí de pujada ens havien avançat infinitat de jeeps i des del mirador vèiem com una altra filera de jeeps que no s’acabava mai travessava el mar de sorra en direcció al cràter i a un altre mirador. Tot plegat va fer que la sortida de sol perdés tot el seu encant. Sense dubte, la millor estona va ser quan va sortir el sol, va començar a marxar la gent i ens vam quedar gairebé sols.

Si haguéssim de tornar, probablement ens estalviaríem la matinada per veure la sortida de sol al Bromo, però sí pujaríem al mirador de dia, perquè les vistes de la caldera de Tengger des d’allà dalt són molt boniques.

Vam baixar caminant al poble cap a les vuit i no us podeu imaginar el caos de gent i 4×4 que s’havia format allà. El poble només té dos carrers, del tot insuficients per absorbir aquella bogeria de cotxes. Allà començava la nostra aventura per arribar a l’Ijen…