Massa turistes a Pingyao

Després de Datong, la nostra propera destinació era Pingyao, i per arribar-hi, vam escollir un tren nocturn. Ja havíem provat el “hard seat” i aquesta vegada tocava el “hard sleeper”. És la mateixa categoria que als trens russos, amb l’única diferencia que aquí les lliteres són de 3 pisos i en canvi no hi ha lliteres al passadís. Nosaltres vam comprar els bitllets amb prou temps perquè ens toquessin els dos llits inferiors.

Vam arribar a Pingyao a les 6 del matí d’un diumenge, i sense pensar-nos-ho massa, ens en vam anar a l’hotel que havíem reservat, a veure si amb una mica de sort ens podien donar l’habitació. No va ser immediat, però a dos quarts de nou ja teníem l’habitació a punt, i per cert, era una monada!

Pingyao és una típica ciutat antiga de la Xina, amb el casc antic emmurallat, que és la part que visiten els turistes. És una de les quatre ciutats antigues xineses completament protegides. Nosaltres ens imaginàvem una cosa més petita, i no pas una ciutat de més de mig milió d’habitants. Però és que aquí a la Xina no saben el que és una ciutat petita.

Segurament perquè vam arribar en cap de setmana, ens vam trobar que Pingyao era ple de turistes xinesos. Ja a Beijing i després a Datong ens vam adonar que el turisme intern en aquest país és molt important, i que en proporció som molt pocs occidentals els que viatgem per aquí. No sabem si és perquè és estiu o si és així tot l’any, però no ens va acabar d’agradar l’ambient que s’hi respirava: desenes de mini-trenets transportant guiris d’un lloc a l’altre, mil botigues de xorrades de tot tipus i cambrers abordant-nos perquè entréssim a menjar al seu restaurant. Menys mal que amb una mica de paciència, es pot aconseguir alguna foto sense milers de xinesos!

Aquí ens van tornar a tocar la butxaca! Perquè a Pingyao pots comprar un tiquet per visitar la muralla i tot un seguit d’edificis i temples antics, evidentment tots ells restaurats, però que et serveixen per fer-te una idea de com devia ser aquest poble ens els seus orígens. Per 130 iuans els adults i 65 els estudiants, no només pots pujar i passejar per la muralla, sinó que l’entrada et permet visitar més de 20 recintes al llarg de 3 dies des que compres el tiquet. Nosaltres vam començar visitant el temple taoista Ping Yao Er Lang Miao.

Però no tot el que es visita són temples. També vam entrar a donar un cop d’ull al Wei Tai Hou Draft Bank, al Centre d’Arts Marcials o al Centre de Cultura Popular. La veritat és que tota la informació està en xinés però val la pena anar creuant petits patis interiors i veure les típiques estructures residencials de les Dinasties Ming i Qing, així com els mobles i objectes quotidians que encara es conserven i s’hi exposen.

Després de totes aquestes visites i de fer una migdiada més que merescuda, ja no vam tornar a sortir de l’hotel fins a l’hora de sopar. Volíem fer un volt pels carrers il·luminats de nit. A aquesta hora ja havien marxat tots els tours, es podia passejar més tranquil·lament i els fanalets de color vermell ens van fer canviar una mica la primera impressió sobre Pingyao.

Nosaltres havíem reservat dues nits d’hotel i ja havíem comprat el bitllet de tren, però ara creiem que amb un dia n’hi ha prou per visitar Pingyao. Evidentment, sense presses i visitant la majoria dels llocs inclosos al tiquet turístic, pots estar-hi un parell de dies.

Així l’endemà vam començar pel Temple de Confuci i tot seguit vam anar al Temple del Déu de la Ciutat. El primer és confucianista i el segon taoista, i ambdós són recintes grans amb diversos espais de culte religiós i sincerament, ens van semblar més autèntics que el que havíem vist el dia anterior. També hi havia menys turistes, la qual cosa segurament va ajudar a que ens agradessin més.

I per últim, ens faltava fer una passejada per sobre la muralla de Pingyao. Hagués estat fantàstic poder-la fer amb un cel blau, i no pas el cel gris que ens va tocar aquell dia. Feia una calor impressionant, però la pol·lució no deixava veure el sol. Així que fins i tot vam agrair que hi hagués una part de la muralla en obres, i que només es pogués fer la meitat dels 6 km que té.

La muralla té 72 torres de defensa en honor als 72 deixebles més destacats de Confuci, i dins de cada torre hi ha unes petites figures de fang, que representen els 3.000 alumnes que suposadament va tenir Confuci. Hi ha 6 portes d’entrada a la ciutat, i en una d’aquestes vam coincidir amb en Dani, l’Ana i en César. Us ho vam avançar en el post anterior; són una parella de Saragossa i el seu fill de 4 mesos, que estan viatjant un mes per la Xina. Sí, sí, amb només 4 mesos, el César és el viatger més jovenet que hem conegut al llarg de la nostra volta al món. I és tan tranquil i bon jan, que els seus pares estan encantats!! Queda dit pels qui pensin que amb nens petits no es pot sortir de casa! Amb l’Ana i el Dani vam coincidir al hostel de Datong, però a Pingyao vam dinar junts un dia i sopar a l’endemà, i la veritat és que ens ho vam passar de conya amb ells.

César, Dani i Ana: Ha sido un placer compartir con vosotros estos días. Nos vemos algún día en Zaragoza para tomar unas cervezas cuando el peque ya no tome teta! 😉 Un fuerte abrazo!