Chengdu: Erique
A Xi’an vam intentar fer Couchsurfing, però no vam tenir sort. Teníem molt bon record de l’experiència a Beijing i volíem repetir. Vam pensar que com Chengdu és una ciutat gran, podríem trobar un host més fàcilment. És així com vam contactar amb l’Erique, Erique Le Roy concretament. Com ja sabeu, els xinesos de vegades es posen un nom occidental per facilitar-nos les coses.
L’Erique és un noi de 29 anys, informàtic de professió i com nosaltres un malalt dels viatges. Viu sol en un barri bastant cèntric al sud de la ciutat, en un pis de lloguer una mica atrotinat. Al maig es va quedar sense company de pis i és per això que té una habitació lliure per convidats.
Hem passat les 3 nits del cap de setmana a casa seva. En condicions normals haguéssim compartit molt més temps amb ell, però com volíem fer un parell de visites turístiques que requerien pagar una entrada força cara, finalment només hem pogut passar junts els vespres.
Les tres nits hem sortit a sopar pel seu barri. Hi ha infinitat d’opcions per menjar, la majoria força barates. El primer dia vam anar tots tres a menjar un “chuanchuan”, una mena de pintxos (vegetals i carn) que es couen dins un brou picant força bo. El segon dia vam anar a sopar amb uns amics seus i no vam triomfar tant. I per treure’ns el mal gust de boca, diumenge vam sortir amb dues amigues seves a menjar una mena de “hot pot” de tofu que ens va encantar.
Amb l’Erique hem pogut xerrar més tranquil·lament un cop tornàvem a casa després de sopar. I en aquestes sobretaules hem parlat principalment de viatges. Ell ens ha donat consells sobre Filipines i Indonèsia, mentre que nosaltres li hem parlat de Mèxic i Nova Zelanda. Un intercanvi prou interesant.
Xie xie Erique! Good luck in your upcoming trips to India, USA & NZ!
L’Erique sembla un bon xaval, pero les condicions de casa seva no eran com d’altres; tot i això vareu fer un bon contacte. Petons.
És un noi molt maco, i el seu pis tampoc estaba tan malament, dona… Una abraçada