Budes gegants a Datong

El nostre primer trajecte en un tren xinès el vam fer de Beijing a Datong. La veritat és que ens esperàvem que seria pitjor del que va acabar sent. Vam comprar bitllets “hard seat”, o sigui, seients normals i corrents. Pitjor que això només pot ser anar dempeus! I no us penseu que hi havia poca gent dreta durant el trajecte de 6 hores que vam fer. Cada cop que passava la noia del carro de begudes, fruita o menjar, havíem de jugar al tetris entre totes les persones i maletes que hi havia al passadís. El tren tenia aire condicionat i al contrari del què pensàvem, els xinesos fumaven entre vagons i no dins d’ells. Tot un detall!

A Datong teníem previst de passar-hi dos dies amb la calma, i poder visitar el monestir penjant a Hengshan i les escultures dins les coves de Yungang. Però des que som a Xina ens hem adonat que ens podem refiar de les previsions meteorològiques, i pel segon dia a Datong hi havia pronòstic de pluja, i per això, contra els nostres principis pressupostaris, vam acceptar l’oferiment del hostel de compartir un taxi amb una altra noia, per poder visitar els dos llocs en un sol dia.

Així és com vam conèixer la Lucile, una noia d’aprop de Lyon, d’uns 20 anys, que viatjava sola per Xina. Després d’una hora i mitja dins el taxi, vam arribar a la zona de la muntanya Heng, on es troba el monestir penjat d’una paret, a uns 75 metres d’alçada. Vam anar primer al monestir, perquè segons el noi del hostel, a la tarda aquest queda a l’ombra.

Aquest monestir no és famós només pel fet d’estar penjant de les roques, sinó perquè és l’únic temple en el que hi conviuen les 3 religions tradicionals xineses: taoisme, budisme i confucianisme. Construït fa més de 1.500 anys, la llegenda diu que el va fer un únic monjo, de nom Liao Ran.

No tenim molt clar que les bigues de fusta verticals facin gaire feina per aguantar el monestir; més que res perquè la majoria estan força perjudicades. Quan estàs allà dalt, fa una mica de cosa, sobretot perquè les baranes són molt baixes (amb prou feina t’arriben a la cintura) i la sensació d’alçada és més gran.

El monestir és molt xulo, però l’entrada és molt cara (125 iuans per adults i 63 per estudiants). A més, és un espai tan reduït, allà penjat a la muntanya, que si hi ha molts turistes, no ho pots veure tranquil·lament, perquè has d’anar avançant i fer la visita pràcticament en fila, ja que les escales i els passadissos són molt estrets. Nosaltres vam tenir sort que no hi havia molta gent, però ens va quedar clar que allò podia arribar a ser molt angoixant.

Vam desfer el camí perquè les coves estan en direcció contrària, a uns 15 km al nord-oest de Datong. I aquí sí que no ens va servir de res el carnet d’estudiant, ja que només fan descompte als estudiants xinesos. La clatellada de 130 iuans per cap ens va fer mal! En Víctor i en Pedro ja ens havien avisat que els xinesos es passen tres pobles amb els preus de les entrades, però clar, un cop aquí, no et queda altra opció que passar per la pedra.

El recinte a visitar és força gran. Abans d’arribar a les coves es passa per una zona molt espaiosa amb un llac, on al mig hi ha una mena de temple aparentment molt nou, amb un buda gegant i tot de budes petits on la gent fa les seves ofrenes.

Però això no és el que havíem vingut a veure… El que ens interessava i pel que tothom ve a Datong són les escultures excavades dins la muntanya, i que són Patrimoni de la Humanitat des del 2001. Les primeres que es poden visitar no són gaire espectaculars, però ja et pots anar fent una idea del que vindrà més endavant.

Aquestes escultures religioses daten del 450 d.C., de l’època de la Dinastia Wei. Hi ha unes 50 coves excavades al llarg d’un quilòmetre de muntanya i més de 51.000 estàtues i figuretes de Buda. Les que es troben dins les coves estan millor conservades, fins i tot en algunes encara es poden apreciar restes del color que les decorava originalment.

Evidentment, les escultures més impressionants són les de mides més grans. Hi ha algunes coves de 20 m d’alçada, amb budes gegants al costat dels quals semblàvem clicks de playmobils.

Així com al monestir ens va semblar moooolt cara l’entrada, si més no pel que fa a la relació preu-temps de visita, aquí ens va semblar que estava una mica més justificat. Ens va agradar molt el que vam poder veure, i fins i tot ens començava a saber greu pel taxista, que feia tres hores que ens esperava al pàrquing. És una visita totalment obligada si esteu per aquesta zona de Xina!

Al final, des que ens va recollir al hostel a les 8:30 fins que vam tornar a la tarda, van ser 8 hores de feina pel taxista. Vam pagar 100 iuans per persona, que és una mica més del que haguéssim pagat anant amb transport públic, però evidentment, no ho haguéssim pogut fer tot en un sol dia. L’endemà vam confirmar que havíem fet bé, perquè va caure un bon xàfec. Nosaltres vam aprofitar per fer una mica de feina, i va ser treballant a la zona comú del hostel on vam conèixer l’Ana, el Dani i el César, de qui ja us parlarem en el proper post.