Beijing: Bin i Xiaoming

Trobar host a Beijing no va ser massa fàcil, però un cop més, i seguint la nostra ratxa, hem tingut molta sort. Quan en Bin ens va acceptar la sol·licitud de couchsurfing, no les teníem totes. Ens hi deia que el seu pis era molt petit i que havíem de dormir a terra. Però quina va ser la nostra sorpresa quan en arribar a casa seva, vam veure que era un dúplex molt modern i decorat amb molt de gust, i que tot i haver de dormir al terra del menjador, hi havia espai més que suficient per no destorbar ningú. Com a matalàs, a més de la catifa vam fer servir uns sacs de dormir i unes flassades, que van acabar fent un “llit” que no estava gens malament!

En Bin i la seva dona, la Xiaoming, de 44 i 47 anys respectivament, viuen amb el seu fill de 19, a qui gairebé no li vam sentir la veu. Pel que fa a la feina d’en Bin, la veritat és que no ho tenim clar. Fa un any va deixar la seva feina en una gran companyia per fer realitat el seu somni: fer el coast-to-coast americà en bicicleta. Va estar tres mesos pedalejant per la Route 66 amb dos amics, i des que va tornar a Beijing, es fa càrrec de la granja orgànica que té a mitges amb la seva germana. Que això li doni per viure, no ho veiem clar.

En Bin parla un anglès força macarrònic, la Xiaoming no arriba ni a aquest nivell. Però això no va impedir que tinguéssim llargues converses compartint diversos àpats. Tot i que a la Xiaoming no li agrada massa cuinar, el primer dia ens va fer tot de plats diferents, que ens van encantar.

La segona nit els havíem proposat preparar una truita de les nostres, i mentre passejàvem pels huttongs de davant del Lama Temple, fins i tot vam trobar una botigueta ben petita, on vam veure una caixa d’Estrella Damm. No ens vam poder resistir, i en vam comprar unes quantes. Quan vam arribar al pis, en Bin ens va dir que si no ens sabia greu, havia convidat a uns amics seus, que vindrien a sopar i que portarien marisc, perquè venien de la costa. En aquell moment poc ens pensàvem que allò acabaria sent un dels sopars més divertits que hem viscut fent couchsurfing.

Hauríem d’haver gravat el sopar sencer en vídeo, perquè per molt que ens hi esforcem, no arribareu a entendre la hilaritat de tota la situació. La cosa va començar a posar-se divertida quan l’amic d’en Bin va intentar obrir les cloïsses (d’una mida descomunal) primer amb un ganivet i després amb un tornavís. Quan els vam dir que no ho aconseguirien de cap de les maneres i vam suggerir que escalfessin una mica d’aigua perquè s’obrissin soles, el Bin es descollonava del seu amic i li anava dient que fes cas del César, que en sabia molt. El problema és que enlloc de posar un dit d’aigua, van submergir totes les cloïsses en un pam d’aigua, i nosaltres ens ho miràvem pensant: “sense cap mena de dubte, és el primer cop que ho fan!”. Quan ens vam començar a menjar la truita de patates amb els palillos, vam demanar que ens fessin una foto, perquè allò ja era massa!

Per altra banda tenim el fill de 15 anys de l’amic, un nano que juga a bàsquet i que ho sap tot i més sobre futbol europeu i bàsquet internacional. El nen estava al cas de totes les darreres notícies sobre possibles fitxatges de la lliga espanyola i la Premier Ligue. Un autèntic crack!

Però sense dubte, el rei de la festa va ser l’amic d’en Bin, un cardiòleg que ha estat a diferents punts d’Espanya i que és un autèntic fanàtic de Gaudí. No us podeu imaginar el que va ser sentir-lo emocionat, cridant en xinès, les excel·lències de la Sagrada Família, la Casa Batlló i la Pedrera. Ens pixàvem de riure!! Clar que amb unes quantes cerveses a sobre, una ampolla de bon vi i uns xupitos d’un licor xinès de 52 graus, no era d’estranyar que acabéssim tots tan eufòrics.

En total ens vam quedar 4 nits a casa de la Xiaoming i en Bin. Durant el dia, nosaltres fèiem la nostra visitant la ciutat, i els vespres els passàvem junts, sopant alguna cosa i xerrant de tot fins a l’hora d’anar a dormir. El darrer dia, fins i tot ens van convidar a sopar a un restaurant, on van demanar tot de plats típics (13!!!) perquè els tastéssim. Va ser genial!

Així que com us podeu imaginar, no podem estar més agraïts per l’hospitalitat d’aquesta parella, que ha fet que la nostra arribada a la Xina hagi estat d’allò més autèntica.

XIE XIE BIN AND XIAOMING!