Ulan Bator: Sofia i Paul

El nostre objectiu quan fem couchsurfing no és trobar allotjament gratuït, sinó conèixer gent del país que visitem. Fins ara, l’únic lloc on no vam trobar ningú va ser Bolívia, a la resta de països vam fer almenys una vegada couchsurfing.

Quan buscàvem algú que ens allotgés a Ulan Bator, vam trobar el perfil de la Sofia i ens va agradar tant, que no va ser un impediment que ella fos argentina i el seu marit, en Paul, de Romania. Així que vam fer una excepció i la veritat és que l’hem encertat de ple.

En el seu perfil no ho posaven pas fàcil, deien que eren molt selectius amb els couchsurfers, perquè casa seva no és un hotel, tot i que tinguin 4 habitacions, 3 banys, un menjador enorme, una terrassa i 3 routers per cobrir la wifi de tot l’apartament. No us imagineu com n’és de gran!

I és que en Paul treballa per una multinacional de telecomunicacions que el va traslladar de Brussel·les a Ulan Bator i això es paga. La Sofia per la seva banda és professora d’anglès i espanyol i ara mateix dóna classes d’anglès a dos grups d’alumnes.

A nosaltres ens van posar a una habitació amb llit de matrimoni i terrasseta, amb un lavabo amb dutxa i banyera just al davant.

Amb ells aquestes darreres dues setmanes també hi viu en Rafa, un mexicà que ha estat a Ulan Bator vivint i treballant per a una ONG durant un any i mig i que la setmana vinent ja torna cap a casa seva.

El dia que vam arribar nosaltres, a més, van arribar també altres 2 couchsurfers: una gironina, la Cristina i un manxec de Molinicos, en Pedro, dos amics, que des de fa 3 anys que es van conèixer fent el Camino de Santiago, van fent viatges junts quan poden.

Com la primera nit la Sofia i en Paul ens van convidar a un asado amb els seus amics, la segona nit, entre tots quatre els vam preparar un sopar catalano-espanyol: gaspatxo, truita de patates, pa amb tomàquet i escalivada. Va ser tot un èxit!

La Sofia i en Paul tenen una vida social molt atrafegada i la tercera nit vam passar-la en el Mexicà que hi ha a sota de casa seva participant en el Quiz que en Rafa i ells havien organitzat per recaptar fons per a un orfenat amb el que col·laboren. Ens vam quedar a només mig punt de guanyar l’ampolla de vi que donaven de premi.

Ah! Se’ns oblidava… Ens ha fet molta gràcia que en Paul tingui aquell accent porteño tan característic quan parla en espanyol i que de tant en tant deixi anar paraules com “currar”, “una caña” o “cabrón”. Tot i que la seva mestra va ser la Sofia, a Brussel·les va conviure amb un espanyol i d’aquí aquesta barreja tan curiosa.

GRACIAS CHICOS, HA SIDO UN AUTENTICO PLACER CONOCERLOS!

Les esperamos en Barcelona!