Parada tècnica a Ekaterinburg

Després de visitar Kazan, el nostre proper punt d’interès era a Sibèria, però per tal de no fer un viatge en tren de més de 3 dies, vam optar per fer una parada tècnica a Ekaterinburg, tal com havíem vist fer a altres viatgers que han fet la mateixa ruta. Així que vam tornar a agafar el tren de nit, però amb la mala sort que aquest cop ens va tocar un comboi bastant més antic que el de Moscou-Kazan.

Tornàvem a estar en un vagó de 3ª classe, però aquest cop vam escollir la llitera lateral, ja que així podíem convertir la llitera de sota en dos seients i una taula, i poder anar asseguts la part del trajecte que fèiem de dia. Amb el que no comptàvem era amb la calor que feia allà dins. El tren era molt vell, sense aire condicionat, amb un lavabo d’aquells de trepitjar una palanca i que s’obre i deixa anar el que hagis “fet” a la via. I fins i tot la màquina de l’aigua calenta feia por que es pogués desmuntar en qualsevol moment. En definitiva, que hem passat de l’AVE, a 3a classe en un tren nou i aquesta darrera vegada, en 3a en un tren vell. Anem de “mal en peor”…

A Ekaterinburg hi vam arribar a mitja tarda i per no anar amb les motxilles grans amunt i avall, vam esperar a l’estació de tren fins que la Maria acabés de treballar per poder anar a casa seva i pegar-nos la dutxa amb la que portàvem somiant tantes hores.

Al matí següent, vam sortir de casa amb la Maria a les 8:30h i vam agafar el metro fins el centre, on vam començar el passeig que teníem previst. El primer que vam poder veure va ser l’ajuntament de Ekaterinburg, un edifici molt maco, i a l’altra banda de la vorera, una estàtua del nostre amic Lenin, que com sabeu, després de veure la seva tomba a Moscou, el considerem una persona més propera ;). Des d’allà, vam començar a fer la ruta turística per la ciutat, que resulta molt fàcil tot i no tenir mapa, ja que hi ha una línia vermella pintada a terra que pots anar seguint, i que et va indicant els punts d’interès.

El primer que vam veure, gairebé davant de l’ajuntament, és el dic del riu Iset. Allà al costat es troba la Capella de Santa Caterina construïda al 1998 en el lloc on hi havia la primera església de Ekaterinburg, del segle XVIII. I tot creuant el carrer hi ha un dels edificis més macos de la ciutat: la casa de Sevastiánov.

Ekaterinburg va ser fundada al 1723 i avui dia és la quarta ciutat més gran de Rússia. En el moment de la seva fundació havia de ser la major planta metal·lúrgica del país, degut a la guerra que en aquells moments mantenien amb Suècia. La seva situació al costat dels Urals va afavorir que es convertís en el centre de la indústria minera de Rússia, i fins avui dia és la ciutat industrial més important de país. Més enllà de tot això, la ciutat té alguns edificis i monuments de valor històric i cultural, que l’han convertida en un lloc de parada dels turistes que es dirigeixen cap a Sibèria.

Sense cap mena de dubte la Catedral sobre la Sang Vessada és l’edifici més important i la visita obligada d’aquesta ciutat.

Aquesta catedral es va construir el 2003 en el lloc exacte on el 16 de Juliol de 1918 va ser assassinat el darrer tsar de Rússia, Nicolai Romanov, la seva dona i els seus cinc fills. Va ser al soterrani de la casa d’Ipatiev on els bolxevics van acabar amb la dinastia Romanov. La llegenda diu que la filla petita de la família, Anastasia, es va poder salvar, però la realitat fou que d’aquell soterrani no en va sortir ningú viu. Els cossos van ser enterrats a una mina a pocs quilòmetres de la ciutat i la casa va ser derruïda per evitar que es convertís en centre de peregrinació.

La Maria ens va recomanar que després de veure la catedral ens apropéssim al parc Rastorguev-Kharitonov que hi ha tot just al darrera. La veritat és que després de St. Petersburg i Moscou aquest parc no ens va semblar res de l’altre món. Només en salvem l’església de l’Ascensió, d’estil barroc i construïda el 1792.

I encara ens quedava un dels highlights de la ciutat, o al menys el que més ganes tenia de veure la Mònica per tal d’enviar-li una foto friki al seu germà. Havíem vist en blogs d’altres viatgers que un dels “monuments” de Ekaterinburg era un teclat d’ordinador gegant, fet de pedra al mig de la gespa al costat del riu. Té gràcia que les tecles siguin prou grans com per seure-hi a sobre i que les lletres estiguin en llatí i en ciríl·lic.

Ja només ens quedava una estona per acabar de tancar el cercle de la línia vermella. L’últim tram transcorre pel carrer peatonal Vaynera abans de tornar a aparèixer davant de l’ajuntament.

En total van ser poc menys de 3 hores i Ekaterinburg no ens va acabar de fer el pes. Segurament per això, per que volíem fer-li una truita de patates a la Maria i perquè havíem de comprar provisions pels dos dies i mig que ens passaríem al tren a partir d’aquella nit, vam decidir plegar veles i tornar cap a casa abans d’hora.