Kazan, una agradable sorpresa

El tren de St. Petersburg a Moscou va ser un miratge. Avui hem agafat el que ens portarà fins a Kazan i això ja és una altra cosa. Hem tornat al  pressupost de viatge llarg i hem comprat bitllets de 3a classe (Platzkart). Tot el vagó és un espai obert sense compartiments amb lliteres a banda i banda del passadís. A una banda hi ha 4 lliteres perpendiculars a la finestra i a l’altra dues lliteres paral·leles al passadís (ho podeu veure a la foto). Tothom s’estima més anar a les lliteres de baix de la part de quatre, perquè pots anar part del viatge assegut i perquè tens una tauleta al mig per poder fer els àpats pertinents. Nosaltres vam fer tard a l’hora de reservar i ens van tocar dues lliteres superiors. Vas una mica encaixonat perquè el llit és estret, curt i tens el sostre a tocar del cap. Tot i això vam tenir sort i ens va tocar un tren dels nous amb aire condicionat i el lavabo força espaiós i net.

Vam arribar a Kazan a les 5 del matí i tot i que la Svetlana ens va oferir anar directament a casa seva, ens va semblar que sent dissabte era abusar una mica massa. Així que per fer temps i aprofitant que estàvem a 10 minuts a peu, ens en vam anar a fer un volt pel Kremlin. Aquesta fortalesa està oberta les 24 hores del dia i no s’ha de pagar entrada. Com aquí es fa de dia mooolt d’hora vam poder gaudir de tot el recinte amb sol i sense ningú més. És el primer cop que anem a visitar un lloc turístic a les 6 del matí ;).

El Kremlin de Kazan és Patrimoni de la Humanitat des del 2000 i entre tots els seus edificis en destaquen la Mesquita Qol Šärif, la Torre Siuyumbiké i la Catedral de l’Anunciació. La Mesquita original es va construir al segle XVI en el mateix recinte, però durant el setge a Kazan els homes d’Ivan el Terrible la van destruir. La que es pot visitar avui dia n’és una de nova, construïda el 2005, que va costar 400 milions de dòlars i finançada entre altres per Aràbia Saudita i EAU. La Catedral de l’Anunciació la va fer construir Ivan el Terrible en el lloc on havia fet desaparèixer la mesquita el 1552. Va estar tancada durant gran part del segle XX i al 2005, coincidint amb el mil·lenari de Kazan, la van restaurar i obrir als creients. Però el símbol més emblemàtic del Kremlin és la Torre Siuyumbiké. És una torre inclinada (a començaments del segle XX tenia una inclinació de gairebé 2 metres) que es va construir com a torre de vigilància. Hi ha diverses llegendes sobre la torre, com la que diu que Ivan el terrible la va fer construir en tan sols una setmana per conquerir a la princesa Siuyumbiké i aquesta, per tal de no casar-se amb ell, es va llençar des de dalt.

Kazan és la capital del Tatarstan i està situada on conflueixen els rius Volga i Kazanka. La seva població és més o menys 50% russa i 50% tàrtara i en quant a religió un 50% ortodoxa i 50% musulmana sunnita. I aquesta barreja de religions la vam poder veure amb la Svetlana, quan ens va portar a passejar per la ciutat, i ens vam anar trobant amb esglésies de les dues religions.

Després de dinar, vam enfilar el carrer Bauman, el carrer comercial de Kazan. Però no us penseu que és com el Portal de l’Àngel; era diumenge i no hi havia gaire gent. Allà hi vam trobar el Gat de Kazan i la carrossa d’Ekaterina. El primer és un homenatge als gats de Kazan, coneguts en el seu temps per ser bons caçadors de ratolins. De fet, la llegenda diu que quan l’Hermitage de St. Petersburg es va omplir de ratolins, l’emperadriu va fer enviar 30 gats de Kazan, i aquests van acabar amb el problema. La carrossa és una rèplica de la que feia servir Ekaterina quan venia a Kazan.

Al final del carrer Baumann es troba el Kremlin, i tot i que nosaltres ja l’havíem visitat, vam tornar-hi amb la Svetlana per poder entrar a la mesquita i a la catedral. Per entrar a la mesquita, les dones ens vam haver de “guarnir” i ens va cridar molt l’atenció que a més de les zones de pregària separades per homes i dones, hi ha un balcó específic per a turistes al tercer pis. L’interior de la mesquita és preciós i està ple de detalls, així que recomanem la seva visita.

En sortir del Kremlin, vam anar a vorejar el riu Kazanka. Al 2013, aquesta ciutat va celebrar la Universiada i el govern va fer una gran inversió per modernitzar la ciutat, tot allargant la línia de metro i fent un passeig marítim guanyat al riu.

El dia següent la Svetlana tenia feina i nosaltres no teníem el nostre tren fins a mitjanit. Així que vam aprofitar el matí per fer feina (rentadora, posts endarrerits, ordenar fotos…) i després vam sortir a fer l’últim volt per la ciutat. Ens havia recomanat diversos llocs on passar una estona, entre ells el Palau de Bodes de Kazan. És un edifici molt nou, tot just té un parell d’anys, on a més de fer-hi cerimònies, es pot pujar fins al terrat des d’on es tenen unes bones vistes de la ciutat des de l’altra banda del riu. Ens va resultar curiós veure com allà al costat hi havia una zona amb sorra on la gent s’estirava per prendre el sol com si estigués a la platja.

Kazan ens ha sorprès molt positivament. Ens ha semblat una ciutat moderna, maca i tranquil·la. Tot i que feia una calor increïble, ens hi hem sentit molt a gust. Segurament la companyia de la Svetlana hi ha tingut alguna cosa a veure.

Propera parada: Ekaterinburg.