Sant Petersburg: Julia i Gera
Ara feia molt de temps que no fèiem Couchsurfing, i la veritat és que ja en teníem ganes. Abans de sortir vam acordar que a Rússia en faríem bastant, ja que l’allotjament és força car, i també perquè ens venia de gust conèixer persones d’aquest país, que tenen fama de no ser massa oberts i per tant couchsurfing ens oferia una bona manera per apropar-nos-hi.
Com a St. Petersburg hi volíem estar uns 5 dies, vam decidir fer dues sol·licituds diferents, per no abusar de l’hospitalitat de ningú. La primera que ens va contestar va ser la Julia, una noia de 34 anys, original d’una ciutat anomenada Perm, però que des de fa anys viu i treballa a St. Petersburg. Ella i la seva parella Gera viuen en un pis molt petit, amb una habitació, bany i cuina. I és precisament a la cuina on hi tenen un sofà-llit per als seus convidats. Aquí hi vam dormir dues nits i la veritat és que no ens podem queixar, era força còmode.
La Julia treballa en una empresa de tecnologia de la informació i la Gera és manager en una empresa de telefonia mòbil. La Julia es defensa prou bé en anglès, mentre que la seva companya tenia més dificultats per entendre’ns i explicar-nos coses. Tot i això, vam passar dos vespres molt agradables amb les dues, xerrant una mica de tot. La Julia ens va parlar força de Rússia, de com ella creu estan les coses ara mateix, del que continua com a l’antiga Unió Soviètica, i del fet que segons ella, només un percentatge molt baix de la gent (i els joves en especial) té inquietuds polítiques i ganes que canviïn les coses.
Aquestes converses les teníem a la cuina, mentre sopàvem. La primera nit elles ens van preparar un plat típic rus, que mengen per cap d’any: una mena de pastís fred de patata, pastanaga, remolatxa i peix, anomenat “shuba”. Ens van advertir que a algunes persones no els agradava el contrast del peix amb el dolç dels vegetals, però a nosaltres ens va agradar molt! Així que la segona nit, després de comprovar que tenien una paella en condicions, vam fer una truita de patates amb pa amb tomàquet, de la qual no en va quedar res.
Julia i Gera són unes enamorades de Barcelona, així que estem segurs que tard o d’hora ens vindran a veure a casa nostra.
SPASIVA JULIA AND GERA!!
Primera trobada amb les russes. Us veieu macus. Petons
La veritat és que teníem una mica de “por”, però de moment estem tenint molta sort. Una abraçada