Sant Petersburg a fons

Ja sabeu que els 3 darrers dies a Sant Petersburg hem estat a casa de la Tania i el Pavel. Hem sortit guanyant en tots els sentits, no només perquè son més oberts (i un encant!) i perquè teníem una habitació per nosaltres sols, sinó també perquè viuen gairebé al centre de la ciutat. Tenen molt a prop una parada de metro, una estació de trens i un mercat. De fet, tant l’estació de trens Vitebsky Vozkal com el mercat Senaya els teníem a la nostra llista de coses a visitar a la ciutat. A l’estació vam anar-hi tots dos sols, però al mercat ens hi va acompanyar en Pavel per comprar els ingredients per l’escalivada. A l’oficina d’informació turística ens havíen dit que no era un lloc molt recomanable, si més no, que no era un lloc turístic i que anéssim en compte amb la cartera. Però a nosaltres el mercat ens va agradar molt, la qualitat de la fruita i verdura era molt bona i és més econòmic que un supermercat. L’únic inconvenient és que ningú parla anglès i si no vas acompanyat, com era el nostre cas, t’has de fer entendre amb signes.

Viure al centre de la ciutat ens ha permès anar a tot arreu caminant. Això té els seus avantatges i desavantatges: hem estalviat en metro, però ens hem rebentat a caminar per la ciutat. Més d’un dia, segons el senyor Google Maps, hem arribat a casa amb més de 18 km a les cames, per exemple el dia que vam decidir anar a fer un cop d’ull a la Holy Trinity Church i després a la catedral Smolny, just a l’altra banda de la ciutat. Sense adonar-nos-en vam estar tot el dia caminant, ja què de camí ens vam anar aturant i fent fotos a tots els racons de la ciutat.

Sense cap mena de dubte, la caminada fins a la catedral Smolny val la pena. Smolny va ser pensat en un primer moment com a convent, amb una catedral central i un conjunt d’edificis al seu voltant. Va ser obra de Bartolomeo Rastrelli, el mateix arquitecte que va fer el Palau d’Hivern, el Palau de Caterina a Pushkin o el Palau a Peterhof. Amb el mateix estil barroc però en colors blancs i blaus en aquest cas. Malauradament no us podem posar gaires fotos perquè va ser arribar fins allà i començar a ennegrir-se el cel.

Una altra de les visites recomanades i que en César recordava de quan va estar per aquí fa 10 anys és la Fortalesa de Pere i Pau. És la ciutadella original de Sant Petersburg i la va encarregar Pere I El Gran el 1703 per protegir la ciutat dels suecs. La primera construcció va ser de fusta, però entre el 1706 i el 1740 es va tornar a construir de pedra. És una fortalesa hexagonal i està construïda a l’illa Zayachi, al riu Neva. Al bell mig es troba la impressionant catedral de Pere i Pau, amb el característic campanar de 122 m d’alçada i l’agulla daurada que surt interminable cap al cel. A la catedral estan enterrats nombrosos tsars: des de Pere I El Gran fins a Alexander III, amb un parell d’excepcions.

I després de tot això encara ens quedaven per veure dos dels highlights de Sant Petersburg. D’un ja us en vam parlar al post passat, l’església més coneguda de la ciutat, Salvador sobre la Sangre Derramada, Savior on the Spilled Blood, Храм Спаса на Крови o Salvador sobre la Sang Vessada, com vulgueu. És una de les imatges de la ciutat i s’ha d’aprofitar un dia assolellat per anar i gaudir dels colors de les cúpules de les torres.

Si per fora la trobeu maca, us hem de dir que per dins ho és més encara. Totes les parets i sostres de l’interior estan decorats amb mosaics. És impressionant! Hi ha més de 7.000 metres quadrats de mosaic, que representen diferents imatges i icones religioses, a més d’escenes de la Bíblia. Tot són detalls i pots estar-t’hi una bona estona amb el cap mirant amunt contemplant-les. Sembla mentida com amb un mosaic es pot arribar a representar figures amb tanta expressió. Llàstima que nosaltres hi vam anar un diumenge i era ple de grups turístics.

I en darrer lloc us volem parlar d’un dels palaus imperials de Sant Petersburg, el Peterhof Palace. Seria l’equivalent al de Schönbrunn a Viena o el de Versailles a França.El Palau es troba a uns 30 km a les afores de la ciutat. S’hi pot accedir amb diferents mini-busos, que surten des de Sant Petersburg. Nosaltres vam escollir el 300, que surt des de davant la parada de metro d’Artovo.

Fins la revolució de 1917 Peterhof va ser residència dels tsars i a partir de 1918 es va convertir en museu. Durant la Segona Guerra Mundial, va estar ocupat per les tropes alemanyes que ho van destruir gairebé tot. Quan va acabar la guerra, van començar les tasques de reconstrucció, que han s’han allargat més de 50 anys. Avui dia, la part més visitada son els immensos jardins, famosos per les seves fonts. El Parc Inferior, al qual s’accedeix pagant una entrada de 500 rubles (gairebé 10 €), té més de 100 hectàrees i el complex de fonts més grans del món.

Sant Petersburg ens ha agradat molt. Entre couchsurfing i tot plegat, hi hem estat 5 dies i potser en 4 haguéssim pogut veure el mateix, però es nota que estem a l’inici del viatge i encara no ens apreta el temps. D’aquí marxem cap a Moscou, i començarà l’aventura amb els trens russos. La primera bona notícia ha estat descobrir que la pàgina web per comprar els bitllets ja està traduïda a l’anglès (http://pass.rzd.ru/main-pass/public/en), la qual cosa ho facilita tot bastant. Més que res que abans de saber-ho ens vam registrar a la versió russa de la web seguint el “tutorial” de l’Eva de Viatge a Ítaca, i menys mal de les seves indicacions perquè sinó hagués estat una missió impossible!