Moscou: Tamara i Anton
De couch a couch i tornem a tirar. A Moscou ens ha costat trobar “bons” amfitrions. Al primer noi que ens va acceptar el vam haver de refusar perquè després d’uns quants mails ens va dir (textualment) que li sabia greu que anéssim a casa seva perquè el seu pis “era una cort de porcs”. El segon noi tenia millor pinta, però quan ens va dir els seus horaris (es llevava al migdia, tornava de treballar a mitjanit i no ens deixava claus de casa), també el vam desestimar.
I així vam trobar la Tamara i l’Anton. Són una parella jove, ella economista i ell enginyer de turbines, que viuen en un pis petit que sembla sortit del “Cuéntame” rus. L’Anton ens va explicar que el pis és de la seva tieta-àvia i cada dia ens ensenyava alguna cosa de l’època soviètica. Quan no era un tocadiscos que funcionava amb corda era una vaixella feta a l’antiga Txecoslovàquia i quan no un obridor d’ampolles en forma de canó.
El pis té una habitació, un menjador on hem dormit en un sofà-llit, cuina i lavabo. Tots els mobles també són antics, inclús el sofà-llit.
La primera nit va començar força bé. Abans de sopar ens van preguntar si ens agradava el vodka i si ens venia de gust algun còctel. Així vam començar amb un parell de “Boiarski’s” (vodka, xarop de mora i tabasco). Després, el César va seguir el joc a l’Anton i es va beure un White Russian (vodka, llet, canyella i licor de cafè). Entre el viatge en tren des de St. Petersburg i el vodka, aquella nit vam dormir planxats.
La Tamara i l’Anton treballen des de casa i tenen uns horaris una mica “complicats”. No hem anat a dormir cap dia abans de dos quarts de dues de la nit i mentre nosaltres ens aixecàvem més o menys d’hora perquè volíem veure la ciutat, ells es quedaven dormint fins el migdia.
Hem sopat amb ells cada nit a casa seva. Hem fet la segona truita de patates del viatge i hem aprofitat les sobretaules per xerrar més amb ells, ja que era el moment en que coincidíem i ells no estaven treballant.
Com que es poden organitzar la feina com volen sempre i quan treballin les hores que toquen a la setmana, ens van dir que volien venir amb nosaltres un dia per passejar per la ciutat i anar a llocs no tant turístics. Tot i això vam començar el dia fent una turistada, entrar a veure el mausoleu de Lenin. Ells no hi havia estat mai i els hi feia il·lusió. El que no els vam dir és que el dia abans ens vam equivocar de cua, volíem entrar al Kremlin i vam entrar a veure Lenin. Així que hem vist al senyor de la perilla embalsamat dues vegades.
La Tamara i l’Anton són molt bona gent i hem passat molt bones estones compartint experiències de viatges i de couchsurfing i hem rigut molt. Potser no són les persones amb qui hem connectat més, però la veritat és que els estem molt agraïts per haver-nos allotjat 4 nits.
SPASIVA TAMARA AND ANTON!