Terratrèmol al Nepal

Se’ns fa molt estrany escriure això ara, 4 dies després del terratrèmol, quan som al consolat espanyol a Kathmandu. Fins ahir vam estar incomunicats a Sankhu, un petit poble a 20 km de la capital, i és per això que no hem pogut publicar res sobre com estàvem, i sobre com havíem viscut el terratrèmol. La veritat és que vam tenir sort de ser a Sankhu, on estàvem col·laborant amb un orfenat, del qual ja us parlarem més endavant. Allà, sense electricitat ni mòbil, però amb aigua i menjar, vam passar 3 dies i 3 nits interminables, amb nombroses rèpliques (petites i curtes, però la terra es va moure més de 30 vegades en 72h), intentant fer costat als 100 nens que hi viuen i també als adults que se’n fan càrrec. No podem negar-ho, ha estat dur. Hem tingut moments de por i de molta incertesa. Es fa difícil descriure els sentiments que es barregen en una situació com aquesta. Bàsicament, vam actuar per instint, i sense deixar-nos portar gaire per la nostra pròpia por, ja que hi havia nombrosos nens als quals havíem de transmetre una mica de calma i seguretat.

També us podem dir que el pitjor no va ser el terratrèmol en sí, sinó els dos dies posteriors, quan esperàvem les rèpliques sense saber quan arribarien, i quan qualsevol moviment de terra ens feia aixecar-nos i sortir corrents de l’orfenat. De fet, els nostres cossos s’havien destarotat tant amb tot el moviment, que de vegades no sabíem si és que es tornava a moure el terra o si érem nosaltres mateixos, que portàvem la tremolor integrada al cos.

Quan després de 3 dies finalment vam poder comunicar-nos amb la nostra família i ens van dir que el govern espanyol estava intentant evacuar a tots els espanyols, vam decidir venir a la capital. En arribar a l’aeroport, on suposadament hi havia representació de l’ambaixada, no hi vam trobar ningú, i després de 2 hores amunt i avall, vam anar arreplegant altres viatgers fins a fer un grup de 12 persones, que finalment vam acabar arribant al consolat, que està situat en un hotel de 5 estrelles de la ciutat. En un primer moment la cònsol no ens va saber donar gaire informació, però ens van habilitar una mena de carpa al jardí del hotel, on poder passar la nit. Amb el menjar cobert, una dutxa d’aigua calenta i wifi per poder comunicar-nos amb la família i els amics, el nostre estat d’ànim va anar millorant en poques hores.

Aquest matí han arribat els representants de l’ambaixada espanyola a Delhi (al Nepal no n’hi ha) i ens han dit que estan fent el possible per anar traient-nos d’aquí en vols comercials fins a Delhi, però suposem que serà a partir de demà. Un cop allà, cadascú s’haurà de buscar la vida.

Hem volgut escriure tot això, perquè se’ns feia molt estrany penjar els posts que teníem pendents dels primers dies a Kathmandu i de la nostra experiència a l’orfenat, sense abans fer referència a tot el que ha passat i el que hem viscut en aquests darrers dies.

Gràcies a tots els que us heu interessat per nosaltres i que us heu intentat posar en contacte amb nosaltres i les nostres famílies. Amb una mica de retard, però els vostres ànims i bons desitjos ens han arribat fins aquí.