MiC MiC: Season 2, Chapter 1

Previously on Mic Mic … (pels que veieu les sèries doblades: en capítulos anteriores…)

Al setembre els MiC van fer la darrera parada del seu viatge a Singapur. Per problemes familiars van haver de tornar a Barcelona per fer un cop de mà a la família. Ara, 7 mesos després i amb la situació familiar estabilitzada, tornen a emprendre allò que van deixar a mitges.

I ara ens deixem de tonteries i anem al gra. Buscant vols a Katmandú vam trobar-ne un que estava molt bé de preu amb escala a Abu Dhabi i vam decidir, que dos dies en plan marajá tampoc estaven de més. Així que vam reservar un cotxe de lloguer, un hotel de 4* amb piscina i vam pensar que “les penúries” (com deia el jefe d’algú ;)) de la volta al món les començaríem al Nepal.

Però el viatge va començar amb turbulències i mai millor dit. El vol Barcelona-Roma va sortir amb 45 minuts de retard, amb la qual cosa ja prevèiem un enllaç de vols complicat a Fiumicino. Durant el vol vam tenir una mica de moviment, però el pitjor va ser quan a 2 minuts de l’aterratge i a uns 200 m d’altitud -quan ja es veuen les cases, els cotxes i fins i tot la gent- el pilot va avortar l’aterratge i amb un cop de volant i trepitjant gas, l’avió va tornar a enlairar-se cagant hòsties (i perdó per l’expressió). I tot per culpa d’un avió que va aterrar més lent de l’habitual. Amb la por encara a sobre vam haver de córrer de valent per tal de no perdre el següent vol.

Com que només teníem dos dies als Emirats Àrabs Units, vam decidir dedicar-los a Abu Dhabi i deixar de banda Dubai. A més, el primer dia, degut al canvi horari i als vols nocturns vam arribar pràcticament sense haver dormit res. Així que quan ens van donar una habitació (villa) millor de la que havíem reservat amb un llit XXL, vam decidir que allò també eren vacances.

Després de recuperar unes quantes hores de son, vam agafar el cotxe i vam anar a veure la Gran Mesquita del Xeic Zayed, de nit.

Aquesta mesquita va ser construïda entre el 1996 i el 2007; és la tercera més gran del món i pot acollir més de 40.000 fidels a l’hora. És realment impressionant, tant pel que fa a les seves dimensions, com també per la seva arquitectura i decoració interior. Sigui quina sigui la teva religió o fins i tot si no tens cap mena de creença, és una visita obligada si vas a Abu Dhabi. Això sí, hi ha un dress code (normes de vestimenta) que s’ha de complir, i hi ha uns guardes de seguretat que vetllen perquè així sigui. De fet, està prohibit que les dones entrin amb el cap descobert, però tampoc es permet roba massa ajustada o transparent.

Com el primer dia hi havíem anat de nit, el segon dia vam voler veure-la amb llum de dia. I els rajos del sol damunt el marbre blanc, ens van deixar encara més bocabadats. Per construir aquest mesquita van fer servir ni més ni menys que 165.000 m2 de marbre blanc, portat expressament des de Macedònia pel seu color. Vam tornar a passejar pel seu pati, envoltat de més de 1.000 columnes, decorades amb flors de diferents minerals de colors, incrustades al marbre.

Però no us penseu que l’interior es queda curt. En aquests països on el petroli els surt per les orelles, no s’hi posen per poc. La catifa que cobreix tot l’interior de la nau principal fa més de 5.000 m2, és la més gran del món feta a mà i pesa 47 tones. També hi ha 10 làmpades d’aranya fetes per l’empresa Swarowski. I per cert, si abans hem esmentat el codi de vestimenta, un capítol apart es mereix el codi fotogràfic. No es permeten fotos posant o fent gestos, si sou parella no us podeu tocar i per tant no podeu sortir a la foto abraçats i també n’hi ha d’altres de més sentit comú, com que no et pots estirar a terra per fer la foto.

Sortint de la mesquita, vam anar a fer una de les coses que més ens agraden: anar a visitar un mercat. Primer vam anar al de peix, que ens va sorprendre molt agradablement, ja que el peix tenia una pinta espectacular!! Havíem llegit que era un mercat pels locals sense turistes. El funcionament és una mica diferent dels nostres; per començar tots els venedors estan als carrerons fora de les seves parades, tots amb el mateix mono blau intentant captar clients. El peix te’l venen sencer, perquè al fons hi ha un altre grup de senyors amb mono vermell que te l’arreglen. Entre que hi havia poca gent i que la Mònica va decidir aquell dia posar-se shorts i samarreta de tirants (recordeu que estem a Abu Dhabi!) els venedors es tornaven bojos: madame, madame… tothom ens volia vendre peix. Vam estar xerrant amb un venedor molt simpàtic i si no fos perquè a l’hotel no teníem on cuinar-les, li haguéssim comprat unes gambes tigre que feien una pinta! En comparació, el mercat de fruita i verdura que es troba uns quants metres més enllà és bastant més tristot. Només se salvava alguna parada de verdura i totes les de dàtils, que n’hi havia un munt.

Es poden fer altres coses en aquesta ciutat: anar a Ferrari World (no som gaire de cotxes i era molt car), anar a La Corniche, passeig marítim per veure les vistes de la ciutat (descartat perquè hi havia una boirina que no deixava veure res), anar a prendre un cafè amb or a un dels hotels més luxosos del món (no ens venia de pas ;))… Però tenint en compte que el nostre hotel tenia una piscina ben maca, vam optar per anar a fer un bany.

I després de tant de luxe, ens en anem a cooperar al Nepal. Propera parada: Kathmandu!