Melbourne, the place to be

Quan vam estar a casa de la Pili i el Fernando ens van dir que anaven a passar el cap de setmana a Melbourne, perquè diumenge es feia la V allà. I vam pensar que ens feia més gràcia passar el matí amb els catalans que viuen a Melbourne, que acabar de fer la Great Ocean Road fins a Torquay. Però vam calcular malament el temps, i entre les corbes de la carretera, l’entrada a la ciutat i trobar lloc on aparcar sense pagar, una mica més i arribem tard.

La reunió va ser a Birrarung Marr, un parc al costat del riu a prop de Federation Square. A les 12.05h estàvem allà, la Pili i el Fernando ja feia estona que havien arribat i en total érem una mica més de 100 persones. Un cop tots organitzats i després d’un pilar de 3 amb col·laboració de locals a la pinya, vam fer la V. Aquí podeu veure més fotos de la trobada.

Però aquesta no era l’única cita que teníem aquell dia. La nostra amiga (i fidel seguidora del nostre blog 😉 ) Corine, ens havia posat en contacte amb una amiga seva, la “japa-girl” com li diu ella, l’Ale. L’Ale és una noia brasilera d’origen japonès que fa uns anys va canviar Sao Paulo per Melbourne i aquí s’hi ha casat i no te pinta que vulgui tornar cap a casa. En principi havíem quedat per prendre alguna cosa a Brunswick, un dels suburbis al nord de Melbourne. Però xerrant xerrant, ens va dir que si volíem podíem anar a casa seva a dormir aquella nit. I a un llit mai se li han de fer fàstics! Així que vam recollir al seu marit, en Will, i ens en vam anar a fer una truiteta de patates a casa seva.

Al final no va ser una sinó dues les nits que vam estar amb l’Ale i en Will. No només ens van aconsellar què veure per Melbourne i els seus voltants, sinó que vam estar parlant dels seus i dels nostres viatges.

Thank you so much guys! It was a pleasure to meet you. See you in Barcelona. Muito obrigados!

Tota la sort que vam tenir diumenge amb el temps es va esfumar dilluns. Ens vam aixecar amb pluja, que va estar caient pràcticament tot el dia. Teníem moltes ganes de Melbourne; molta gent ens n’havia parlat meravelles. Així que amb pluja i tot vam començar el tour pel centre de la ciutat. La veritat és que, com veureu a les fotos, el cel feia por.

Mentre només queien quatre gotes vam aguantar com a campions, però en un moment va arribar l’apocalipsi, va començar a diluviar i ens vam veure obligats a buscar un lloc on refugiar-nos. Casualment estàvem a prop de la State Library of Victoria i l’elecció va ser del tot encertada. L’edifici de la biblioteca és del 1854, tot i que ha patit diverses remodelacions. L’any passat es va celebrar el centenari de La Trobe Reading Room, una sala de lectura amb una cúpula tres pisos més amunt. El resultat és una sala que treu l’alè.

Com seguia plovent quan vam sortir-ne, vam decidir agafar el Free City Circle Tram, un tramvia gratuït que recorre el perímetre del centre de la ciutat. La idea era anar cap als Docklands, una mena de port olímpic. Però va resultar que aquella zona encara està mig en construcció i allò estava completament mort i no vam trigar gaire en marxar.

El tercer dia va començar de la mateixa manera. I el primer que vam fer només arribar al centre va ser ficar-nos a la National Gallery of Victoria, concretament a l’Ian Potter Centre, on hi hales col·leccions d’art australià i aborigen. Ens va agradar especialment la galeria d’art indígena, amb una forta crítica a la discriminació racial. Aquest museu està a Federation Square i quan vam sortir-ne, la plaça assolellada ens va semblar ben diferent del dia anterior.

Encara que la capital del país és Canberra, Sydney i Melbourne es disputen la capitalitat oficiosa. Això fa que hi hagi una rivalitat considerable entre els seus habitants. Sydney és més coneguda internacionalment, mentre que Melbourne és la capital de l’esport amb l’Open d’Australia de tennis, el circuit de F1, tres equips de futbol australià a primera divisió… La gent que hem conegut ens ha demanat la nostra opinió un cop hem estat a totes dues ciutats, i el resultat és un empat tècnic. Ja vam fer un post fa dos mesos dient que Sydney era un lloc per quedar-s’hi a viure; ara podem dir el mateix de Melbourne. Ens han encantat els suburbis com Brunswick, Fitzroy o Collingwood i tot el centre comercial de la ciutat, que està molt cuidat. Hem trobat una ciutat molt més alternativa que Sydney, i tot i que els seus detractors diuen que el mal temps li treu punts, quan fa sol Melbourne és una ciutat maquíssima.

I com ja coneixeu la nostra debilitat pels mercats i el Queen Victoria Market estava a prop d’una de les parades del tram gratuït, cap allà que vam anar a treure el nas. És un mercat bastant gran, amb uns preus molt raonables, sobretot pel que fa a la fruita i la verdura si ho comparem amb els supermercats. Vam estar una bona estona donant voltes tant per la part de la carn i el peix, com per la zona “delicatessen”. Quin goig que feia tot!

I per acomiadar-nos d’aquesta ciutat que ens ha agradat tant, vam tornar cap al centre per fer un passeig per la vora del riu Yarra. Aquest riu que recorre la ciutat, suposa algun que altre maldecap per creuar-lo quan vas en cotxe (sobretot si hi ha obres), però li dóna una vida especial.

Ens van quedar pendent l’Albert Park, els Royal Botanic Gardens i l’Abbotsford Convent entre d’altres coses, així que haurem de tornar una altra vegada. 😉