Com a casa a Warrnambool
La Lluna és la gossa de la Pili i el Fernando. El Fernando és el marit de la Pili i la Pili és la germana d’en Josep. I qui és en Josep? Doncs és un bon amic d’en César, a més de company de feina, que des que vam marxar viu al nostre pis de Barcelona. I tot això us ho expliquem perquè a la Pili i el Fernando no els coneixíem d’abans, però no van dubtar en convidar-nos a casa seva a Warrnambool, on viuen des de fa 2 anys. Al Fernando li van oferir feina al campus que la Universitat Deakin té a Warrnambool, així que la Pili no s’ho va pensar dues vegades (o sí 😉 això pregunteu-li a ella) i cap a Austràlia que se’n van anar. Ara un cop controlat l’idioma i amb la Pili treballant de lo seu, ja s’han adaptat totalment a la vida australiana.
Fa poc s’han mudat a una casa nova, per cert quin tros de casa! I allà ens van rebre com si fóssim amics de tota la vida. La Pili estava preocupada perquè encara no tenien un somier pels convidats i havíem de dormir en un matalàs a terra, però després de més de 30 dies dormint a la furgo, fent molts quilòmetres i anant amunt i avall, allò ens va semblar un hotel de 5 estrelles. És evident que necessitàvem un descans i ens van tractar tant bé, que ens hi vam quedar 4 dies.
Vam arribar entre setmana i amb els seus horaris laborals només podíem coincidir al capvespre i compartir el sopar. Així que cada nit va ser una festa gastronòmica. Ja ens va passar una cosa semblant a Queenstown, però és que quan ens tracten bé, no hi ha millor forma d’agrair-ho que amb un bon tiberi.
Durant el dia qui ens va fer molta companyia va ser la Lluna. Un encant de border collie que, acostumada a estar sola, ens rebia pel matí amb unes festes que ens queia la baba. Així que per agrair-li ens la vam endur a passejar pel parc i a la platja amb el seu frisbee preferit.
En quatre dies, a més de descansar i posar una mica d’ordre al blog i a la roba bruta, també vam tenir temps de fer una mica de turisme pels voltants de Warrnambool. Així, aconsellats per la Pili i el Fernando, ens en vam anar a Tower Hill, un parc a prop de la ciutat on es poden fer algunes petites caminades. També és un bon lloc per veure la fauna local, encara que el dia que vam ser-hi nosaltres amb prou feines vam veure un parell d’emús.
Nois, moltíssimes gràcies per aquests quatre dies: per acollir-nos a casa vostra, per deixar-nos a la Lluna 😉 , pels sopars, per la companyia, per les infusions de lemongrass amb mel de manuca (diu la Mònica), per les Estrella Damm (diu el César) i per que sou senzillament encantadors i ens ha agradat molt conèixer-vos. Fins la propera. Ah! I ja sabeu que quan torneu per Barcelona tenim pendent unes braves amb xistorra jeje.
que maca la Llunaaaaaaaa
i quines ganes de veure’t JA
muassssssssssssss
Oi que és una monada? I és porta taaaan bé!!!
Ens veiem molt aviat 😉 MUAAAAA
Jejeje, molt bé companys!! Allà on vaigues que dels teus n’hi haigue!!! Espero que a les brabes i la xistorra jo també estigue convidat, jujuju. La casa com sempre ven cuidada i al mateix lloc. Cuideus
I tant que estàs convidat a les braves i la xistorra!! Fins aviat company!
El millor de tot son els amics encara que el paisatge es tamb’e molt mac0. Petons.