Adéu, Austràlia!

Un cop vam deixar la Mornington península, ens quedaven només 3 dies abans d’agafar el vol que ens portaria a Singapur. Teníem dues opcions: anar fins Sydney fent alguna aturada pel camí o bé anar directament fins a la ciutat i passar allà els dos últims dies a Austràlia. Vam escollir la segona opció per poder-nos acomiadar com déu mana de l’Opera House i del Sydney Harbour Bridge. Però no va anar tot tal i com ens pensàvem.

Tot va començar amb un càmping una mica decrèpit a les afores de Sydney. A la ciutat no hi ha cap caravan park i vam buscar el més econòmic que no estigués molt lluny. Era un càmping vell, petit i ens van posar al costat d’un canal on estava ple de bitxets que van envair la furgo. A l’anar a dormir vam haver de matar-ne més d’un trentena.

Dissabte no vam matinar gaire perquè estava plovent i no va deixar de fer-ho en tot el dia. Així que els plans de caminar pels carrers de Sydney els vam haver de canviar per un dia de feina a la State Library. Teníem uns quants posts pendents d’escriure, i gràcies a la wifi gratuïta de la biblioteca vam poder posar-nos al dia.

Aquella nit havíem quedat per sopar i acomiadar-nos de l’Arianna i el Luca. En els dos mesos que hem estat voltant per país, ells han hagut de canviar la casa que compartien a Bondi per una habitació a un dels hostels que hi ha al passeig marítim. Com era dissabte nit i hi havia molt moviment “pre-sortir-de-festa”, vam acabar menjant-nos un magnífic rissotto d’espàrrecs a la TV room. Va ser una mica estrany, però com que la companyia era molt bona, el lloc va ser el de menys.

Ragazzi, grazie mile della cena!! Forza e pacienza, manca pochissimo… Chi vediamo presto a Lodi.   Un bacio e un forte abbraccio!

I entre el vi, l’hora en que tanquen les recepcions dels càmpings (podríem fer un post únicament amb aquest tema, perquè és increïble que en alguns no puguis fer el check-in després de les 16h!), la pluja, i que no està malament estalviar de tant en tant, vam decidir fer un “street free càmping” al carrer Mitchell amb Ramsgate. Està prohibit dormir dins la furgo a la ciutat, però ja teníem pensat fins i tot l’excusa del vi per si ens venien a dir alguna cosa. Aquest free càmping li dediquem al Joan i l’Èlia, que d’això de dormir dins un cotxe a Austràlia en saben i força! 😉

I l’experiència va estar… regular. Perquè just quan ens vam ficar a dormir, va començar el diluvi universal i entre la pluja repicant al sostre, les llums dels cotxes que passaven per allà i la gent que tornava de festa (creiem que tot Bondi va decidir passar per aquell carreró), no vam dormir gaire. A dos quarts de set ja estàvem en peu, i després de passar pels lavabos públics de la platja (amb dutxa i tot) i esmorzar un cafè amb muffin, oferta especial del 7 eleven, ens en vam anar a buscar un lloc on rentar una mica la Delphi i treure-li la pudor a “dingo muerto” després de 43 dies amb nosaltres.

La part bona és que vam fer prou temps com per que comencés a sortir el sol i per fi, poder acomiadar-nos de Sydney. Vam fer l’últim adéu a la Sydney Tower, l’últim passeig per Pitt street fins a Circular Quay i allà vam estar una estona gaudint de les vistes del harbour amb el pont a una banda i l’Opera House a l’altra.

Ja només quedava retornar la furgo i anar cap a l’aeroport per agafar l’avió. Se’ns faran estranys els propers dies. Han estat quatre mesos vivint en una furgoneta; dos a Nova Zelanda, dues setmanes a Western Australia i mes i mig a la resta del país. Ara toca tornar a carregar les motxilles a l’esquena i continuar el viatge amb elles com fèiem abans d’arribar a Nova Zelanda. Serà per poc temps, però això us ho explicarem en breu…

Encara ens quedava el fi de festa per acabar d’arrodonir un parell de dies -si més no- curiosos. Quan ja estàvem a l’aeroport esperant que obrissin els mostradors per fer el check-in, ens va arribar un missatge d’Air Asia dient que per problemes tècnics, l’avió que havíem d’agafar arribava tard i ja no podríem sortir aquella nit de Sydney. Sort que per alguna cosa a Air Asia li han donat el premi de millor companyia low cost del món i ens van acomodar en un hotel de 4* al costat de l’aeroport en una habitació amb llit king size i sopar buffet inclòs (igual igual que Ryanair!!). Tot i que en un primer moment la noia que estava portant tot el tema, al veure’ns amb les motxilles, ens va preguntar si volíem “passar l’estona” a l’aeroport fins l’hora d’embarcar al matí següent. Quins collons!! Ens devia veure cara d’arrasar amb el buffet. 😉

Finalment, al dia següent ens vam llevar a les 3:30 de la matinada i a les 7 sortia el nostre avió cap a Singapur via Kuala Lumpur.

I com aquest és l’últim post d’Austràlia i no hem fet cap post-resum de cap país, aquest no serà l’excepció. Tot i així, volem acabar amb unes quantes reflexions sobre els últims mesos a Oceania. Nova Zelanda ens va encantar; la natura d’aquell país és insuperable, i no hem estat a cap altre lloc que parlant en termes de natura ens hagi agradat més. Creiem que és ideal per passar un temps -mesos fins i tot- recorrent-lo, però per viure ho veiem una mica just. Després de NZ arribàvem a Austràlia amb el llistó molt alt i amb una mica de por. Ens va costar agafar-li el punt, però ara, dos mesos (i 5 dies) després, hem de dir que tot i que és bastant car, Austràlia ha d’estar a la llista de qualsevol que vulgui fer una volta al món. Les platges i els paisatges de Western Austràlia amb el fet que hi hagi menys turisme, ha posat aquesta part del país en el top 3 dels must see. L’Uluru i Kings Canyon són de visita obligada, encara que per arribar-hi hagis d’hipotecar la casa per pagar la benzina que necessites (nosaltres vam gastar 900$ per creuar el país des de Cairns fins a Adelaide). I per últim, Sydney-Melbourne, Melbourne-Sydney, són segurament les dues ciutats on no ens importaria viure si haguéssim de sortir algun dia de Barcelona. I tampoc podem oblidar la quantitat d’animals salvatges que hem vist en aquest país: koales, cangurs, dofins, balenes, pelicans, emús, equidnes… ni la quantitat de bons vins que hem tastat a les seves zones vinícoles. Així que amb una mica de pena diem:

Bye bye, Australia!