Adelaide i els vins de Barossa

I així vam arribar a Adelaide. En realitat, no era el nostre objectiu final, però ja que érem a 50km, vam decidir donar-li una oportunitat i vam passar un matí donant un vol per la ciutat. Vam fer servir la mateixa tàctica que a Brisbane, i mentre el César feia voltes amb la furgo, la Mònica va anar a preguntar a informació on podíem aparcar sense que ens costés un ronyó. Uns carrers més enllà dels jardins botànics, vam trobar un lloc, i gratis!

Ens en vam anar xino-xano fins el centre. Ens havien recomanat fer un cop d’ull al mercat central, i de camí vam creuar la Victoria Square, una plaça molt gran, al bell mig de la part més comercial d’Adelaide. La plaça està molt bé amb els seus espais verds, molt lloc per seure i les seves fonts, però a nosaltres el que realment ens va agradar va ser el mercat. Feia tant de temps que no vèiem un mercat en condicions, que una mica més i plorem. A més, com que pràcticament totes les parades et deixaven tastar els seus productes, vam sortir d’allà gairebé dinats. 😉

I del centre, poca cosa més, perquè aquell dia no ens venia de gust ficar-nos als museus. Això sí, vam fer una ullada a la Biblioteca de l’Estat de South Australia, i la Mònica una mica més i torna a plorar, perquè era immensa, molt moderna i amb molt d’espai pels usuaris. Abans de deixar la ciutat, encara vam fer un tomb pels Jardins Botànics, atrets pel Centre Nacional del Vi d’Austràlia, que està a dins. Però va resultar que allò era un bluf i no tenia res d’interessant, i en canvi els jardins eren força macos. En especial ens va agradar l’hivernacle on hi ha els nenúfars.

Vam donar per acabada la visita exprés a Adelaide i ens en vam anar a on realment volíem, que era Barossa Valley. I és que ja feia setmanes que no tastàvem cap vi, i ja ens venia de gust. A més, allà ens hi esperava la Susan, una de les enòlogues de Jacob’s Creek, una de les bodegues més grans d’aquesta zona. El César va conèixer la Susan per feina, quan ella estava treballant una temporada a Campo Viejo, a Logroño. Quan li vam escriure un email dient que estaríem per Barossa, de seguida ens va dir que ens havíem de veure. I tal dit, tal fet. Només arribar divendres a la tarda, pràcticament no vam tenir temps ni de fer una dutxa, que ja estàvem prenent una cervesa a un dels pubs de Tanunda amb ella i el seu company Phillip. I no només això, com aquella nit tenien un compromís i no van poder estar gaire estona amb nosaltres, ens van convidar a esmorzar l’endemà al Barossa Farmer’s Market. El bacon-and-egg-roll estava “de mueeeerte”!! Des d’aquí us enviem una forta abraçada. Susan i Phillip, gràcies per la vostra hospitalitat.

Amb el coixí fet, ens vam acomiadar de la Susan i el Phillip, i ens en vam anar a fer feina, no sense abans comentar amb ells la llista de bodegues que volíem visitar i obtenir el seu vistiplau. Vam començar per Henschke, on la Kylie, molt simpàtica, va ser el millor de la visita (els vins no ens van acabar de convèncer).

D’aquí ens en vam anar a Yalumba, una de les bodegues més antigues de Barossa, concretament del 1849. Ens van encantar els jardins i també l’ambient i la decoració del cellar door, on es fan els tasts. Tot plegat ens va transportar a La Rioja per un moment. Allà la Lisa, una noia molt trempada, ens va deixar tastar 7 vins, i encara que ens va fer força gràcia el nom del Tempranillo (Running with bulls), els vins que més ens van agradar van ser els Shiraz (The Paradox i Patchwork).

 

 

 

 

 

 

La següent bodega va ser una recomanació de la dona d’informació: Artisans of Barossa. Fa 10 anys, 7 petites bodegues es van associar per promocionar conjuntament els seus vins. Des de fa tres anys, tenen un cellar door comú, on cada dia es pot tastar un vi de cadascun d’ells. En general ens van agradar tots, però Gregor, un Shiraz de 140$ l’ampolla de la bodega Hobbs, ens va robar el cor. A més, la Caroline ens va atendre molt bé, i ens va explicar coses no només de l’associació, sinó de cadascuna de les bodegues. No podem dir el mateix de la persona que ens va atendre una estona després a Jacob’s Creek. Vam voler fer la visita sense la Susan i el Phillip (que també hi treballa) per no comprometre’ls, però el resultat va ser un tast molt impersonal, que vam acabar de seguida. El lloc on es troba la bodega és senzillament impressionant, però els vins no ens van agradar gaire i la fredor del tracte tampoc.

En aquest punt ja necessitàvem un kit-kat. De les opcions no alcohòliques que ens oferia la vall, vam escollir passar una estona al Whispering Wall. És una presa d’aigua que es va construir al 1902 i va ser la primera en forma còncava del sud d’Austràlia i la més alta del país. Aquesta forma li atorga una acústica especial que fa que, parlant fluixet des d’una banda, el so es pugui sentir clarament 140 metres més enllà. Vam fer la prova del cotó i és sorprenent la nitidesa amb que pots sentir l’altre.

Tornant de la presa i abans de tornar a la feina, ens vam trobar amb un partit de futbol australià a Lindoch. I clar, el César no va poder resistir la crida de l’esport (molts mesos sense veure res en directe) i ens vam quedar una estona veient el partit. És un esport molt dinàmic, però segons la Mònica són una mica “brutos”. Per acabar les visites del dia vam anar a Charles Melton. El millor és sens dubte el lloc on es fan els tasts; només entrar et fan seure en una taula al costat de la llar de foc i et van portant els vins a tastar. La llàstima va ser que en general els vins no ens van dir gran cosa.

Barossa Valley és una de les regions vinícoles més antigues d’Austràlia. A diferència d’altres on ja hem estat, aquí hem trobat bodegues de més de 150 anys d’antiguitat. El raïm per excel·lència és el Shiraz, gràcies al clima de la vall, però també es poden trobar altres varietats com per exemple el Riesling, degut a la influencia dels assentaments alemanys del segle XIX. La zona es troba a uns 50 km al nord-est d’Adelaide i les seves dues ciutats principals són Nuriootpa i Tanunda. Ens vam fer un fart de riure durant els tres dies que vam estar a Barossa amb aquests dos noms. Entre l’anunci del Clio, recordeu “geropaaa” i la peli El Principe de Tanunda, originalment Zamunda, no vam parar de fer l’imbècil entre vi i vi en tot el cap de setmana. Nuriootpaaaaa!! Som conscients que això no li farà gràcia a ningú però mentre ho estem escrivint i recordant hem tornat a plorar del riure.

Diumenge la Mònica es va aixecar amb un lleuger mal de cap -digues-li ressaca-, i el primer que va dir va ser que havíem de afluixar el ritme. Vam intentar, ho prometem, no tastar molts vins a cada bodega, però va ser una tasca molt difícil.

Vam començar a Seppeltsfield. Tota la carretera que et porta fins a la bodega està plena de palmeres, donant-li un caràcter especial a tot plegat. Allà ens va rebre el Kyle. Ens el vam creuar al pàrquing de la bodega corrents perquè feia tard; és el que té començar els tasts a dos quarts d’onze del matí. Allà ens va agradar molt el Shiraz del 2012, però cal fer una menció especial a la varietat de licors que fan (alguns en barrica des de 1878!), dels quals vam tastar un Tawny de 21 anys deliciós.

Una de les recomanacions de la Susan va ser Rockford Wines. De fet havíem intentat anar la tarda anterior, però la quantitat de gent que hi havia ens va fer enrere. No és que vulguem ser especials encara que sí ens agrada que ens facin una mica de cas i poder xerrar una estona de vins amb la persona que ens atén. El lloc està realment xulo, l’atenció de l’Annika va ser més que correcta i el Cabernet Sauvignon era força bo. D’allà vam anar a Two Hands, l’única bodega de les que vam visitar on el tast costa diners. La part bona és que els 5$ es destinen a un projecte de cooperació que la bodega duu a terme a Uganda des de fa uns anys. L’Eva ens va atendre amb un somriure permanent i un darrera l’altre vam anar tastant els seus vins. Ens va sorprendre molt l’alta graduació dels vins, arribant fins i tot als 16 graus d’alguns.

Per últim hem deixat Peter Lehman, el guanyador amb diferència de totes les bodegues de Barossa, pel nostre gust és clar! Vam començar el dia amb la intenció de no tastar gaires vins a cada bodega, però aquí la qualitat dels vins i l’amabilitat del Henry van fer que acabéssim provant fins a 10 vins diferents. I no n’hi va haver cap que no ens agradés! Si teniu 100$ per gastar podeu comprar un Stonewell Shiraz del 2010 i no us en penedireu. Nosaltres ens vam conformar amb tastar-lo.

Com a resum final hem de dir que després d’haver sentit molt a parlar sobre els vins de Barossa, marxem una mica desencantats. Altres zones del país com Margaret River i Hunter Valley ens han agradat més en tots els aspectes.