30 hores a Singapur

Si tenim en compte que en aquestes hores hem de posar els trasllats aeroport-ciutat-aeroport i les hores de dormir, el resultat és que amb prou feines hem estat 10 hores veient la ciutat. Però com veureu, ens han donat per molt.

Ja sabeu que vam tenir algun petit problema per sortir de Sydney i els que teniu Facebook també sabeu que ens van perdre la motxilla del César en el trajecte amb escala a Kuala Lumpur. Quan vam arribar a l’hotel i ens van upgradar l’habitació a Deluxe Resort with garden, vam pensar que potser la nostra sort estava canviant.

Però amb la calor sufocant que feia, no vam gaudir gaire de la terrasseta. El que sí vam fer va ser anar a veure l’espectacle de llum i so que cada nit a les 19.45 i 20.45 fan a Gardens by the Bay. Però el primer que et trobes quan surts del metro és el complex gegant de Marina Bay Sands. És aquell que surt a tots els reportatges sobre Singapur, que està format per tres torres hoteleres de més de 2500 habitacions, coronades amb una plataforma oberta de 340 metres de llarg on es troba la piscina elevada més llarga del món, a 200m de terra. No és el mateix, però aquí també passa una mica com a l’Uluru, que no pots deixar de mirar-ho. 😉

Un cop fetes les fotos pertinents de l’hotel ens en vam anar als Gardens by the Bay. Són uns jardins enormes, inaugurats al 2012 i que estan situats entre el mar i el complex hoteler Marina Bay Sands. No s’ha de pagar entrada a menys que vulguis pujar a la passarel·la elevada dels Supertree Grove. Aquests són unes estructures gegants d’acer en forma d’arbre que són les que s’il·luminen amb llums i colors durant l’espectacle. Aquest dura 15 minuts i realment val molt la pena. Nosaltres el vam gaudir estirats a la gespa que hi ha just a sota d’aquests arbres.

Vam arribar i allò estava ple de gent i per ser un dilluns al vespre ens va estranyar força. Resulta que a Singapur s’està celebrant el Mid Autumn Festival i aquell dia tothom anava amb els seus fanalets i bengales. Tota la zona dels Gardens estava plena també d’estructures il·luminades, n’hi havia per tot arreu, tant a les zones verdes com a sobre de l’aigua. Hi havia una zona dedicada a diferents països i allò era un tòpic rere un altre: el lluitador de sumo japonès, el London Bridge anglès, la vaca amb molí holandesa i a que no sabeu que hi havia en representació d’Espanya?

Després de l’espectacle ens va venir gana i com a les paradetes del festival hi havia menjar “ètnic” (Taiwan, Corea, Japó, Xina…) vam aprofitar per menjar-nos unes boletes farcides de gambes que estaven boníssimes. I tenint en compte que ens havíem aixecat a dos quarts de quatre del matí, ja era hora de retirar-se. No sense abans passar a fer una foto de la Singapore Flyer, fins fa tres mesos la roda més gran del món amb els seus 165m d’alçada.

Singapur és una ciutat-estat que es va fundar com a centre comerç pels britànics a començaments del segle XIX, que després va ser envaït pels japonesos a la Segona Guerra Mundial i que ara fa cinquanta anys es va independitzar, convertint-se en una república. Dels 5 milions d’habitants que té, més de dos són nascuts fora del país. La majoria, un 75%, són d’origen xinés, amb minories malaies i hindús. De fet les quatre llengües oficials són: anglès, malai, mandarí i tàmil. Ah! I poca broma, és el tercer país del món en renta per càpita rere Qatar i Luxemburg.

L’endemà ens vam posar en marxa d’hora. Teníem poc temps i força coses per veure. Vam començar per Little India. Allà ens vam apropar fins al Sri Veeramakaliamman Temple, un dels temples hindús més antics de la ciutat, construït pels primers hindús que van venir a treballar a Singapur i es van traslladar a la zona de Serangoon. Amb l’augment de la població d’aquesta ètnia es va acabar creant Little India. Just al costat del temple hi ha el mercat i vam aprofitar per veure quina fila feia.

Singapur o al menys els barris pels que ens hem mogut, és una ciutat on la religió està molt present. Caminant pels seus carrers et pots trobar temples de totes les religions: hindús, budistes, alguna mesquita, esglésies de tota la vida…

I ja se’ns va fer l’hora de dinar. Com que teníem pensat anar a donar un volt per Chinatown, vam aprofitar l’avinentesa per fer-hi un mos. Al Chinatown Food Street tenen unes ofertes diàries on per 2,5€ pots menjar uns fideus amb ànec rostit, arròs 3 delícies… amb una sopeta i un Nestea de regal. Tota una ganga! Així amb la panxa plena vam estar recorrent tots els carrers del barri, que no és petit (a Melbourne era només un carrer, hehe).

Dels objectius que ens havíem posat per aquesta visita exprés a Singapur, només ens quedava anar a Clarke Quay i Marina Bay. El dia estava força gris i sincerament, les casetes de colors a la vora del Singapur River no han sortit gaire bé a les fotos. El que sí que ens va fer molta gràcia a mida que ens apropàvem a Marina Bay va ser veure com estaven muntant les tanques de protecció, els llums i les grades per d’aquí quinze dies quan es disputa el Gran Premi de F1.

I per fi vam arribar a Marina Bay, amb uns quants quilos de menys perquè la xafogor d’aquesta ciutat ens ha matat. Sort que solament hem vingut per dos dies. A més venint d’on venim encara ens ha resultat més fort el contrast. El cel continuava tapat, així que ens quedarem amb les imatges d’ahir a la nit. A més, una de les icones de la ciutat, el Merlion, una font que representa una criatura imaginària meitat lleó meitat peix, estava tapada per obres. Així que ens hem hagut de conformar amb veure al seu mini-jo i continuar fins l’Helix Bridg, el pont helicoïdal amb el qual arribes fins al complex Marina Bay.

Ha estat breu, però Singapur ens ha agradat. Això sí, necessitarem venir una altra vegada per conèixer-la més a fons.