Un dia a Brisbane

Vam sortir de South West Rocks sense tenir molt clar quina ruta faríem. Teníem dues opcions; o bé seguir tota la costa amunt direcció Brisbane fent aturades als pobles de platja (Nambucca Heads, Coffs Harbour…), o bé desviar-nos una mica cap a l’interior per fer una incursió al Dorrigo National Park. I com ja veníem una mica entrenats, ens vam decantar per la segona per seguir fent cames.

El Dorrigo N.P. és conegut per ser una zona de boscos pluvials, “floresta fluvial” segons la dona d’informació, que al traduir rainforest no va trobar millors paraules, jaja. Hi ha diverses caminades pel parc, però les populars són les que hi ha al voltant del Dorrigo Forest Centre, que són curtes i senzilles per als turistes més domingueros. Nosaltres ens en vam anar cap a la zona de Never Never Picnic Area, a uns 10 km del D.F. Centre. Per arribar-hi has de fer els darrers 7 km per una carretera unsealed que diuen ells (sense asfaltar, que diríem nosaltres) bastant atrotinada. Des d’allà vam començar el Rosewood Creek Circuit Track.

Aquest és un circuit de 5,5 km que transcorre pel mig d’un bosc de pluja ple d’arbres alts i abundant vegetació que pràcticament no deixa passar els raigs de llum fins al sotabosc. A mig camí es pot enllaçar amb el Red Cedar Falls Track, un desviament de 2,2 km anada i tornada que et porta fins a les cascades més altes del parc a les quals es pot accedir caminant.

En total van ser dues hores i mitja anant a bon ritme. La baixada cap a les cascades té un pendent considerable i un tram d’esglaons d’aquells que perjudiquen. Però ens vam quedar amb ganes de més, així que després de fer un mos vam tornar cap al centre de visitants per fer el Wonga Walk. Es tracta d’un circuit de 6,6 km que recorre una altra part del parc, en aquest cas de bosc subtropical, força més senzill que el del matí. Al llarg del camí vas trobant arbres enormes i molt curiosos, i durant el recorregut passes al costat de dues cascades. Les primeres, Tristania Falls, com el seu nom indica, eren bastant tristotes, perquè gairebé no baixava aigua. Però les segones, Crystal Shower Falls realment eren molt maques.

Per acabar vam fer la turistada dels domingueros, encara que ja era tard i els colors no eren els millors. Davant del centre de visitants tenen muntat un Skywalk, una passarel·la de fusta elevada per sobre dels arbres amb vistes de tot el parc. Fins i tot tenen muntat un suport fixe amb el cargol per collar la càmera fotogràfica i poder-te fer una foto amb el paisatge.

Al matí següent hi va haver reunió d’emergència de l’equip directiu de MiCMiC. Les conclusions del claustre van ser que si seguíem amb la mateixa tònica i tranquil·litat que fins llavors, no acabaríem la volta a Autràlia que volíem fer ni en 60 dies. Així que ens vam oblidar de passar un altra dia als parcs nacionals d’allà prop (i això que feien molt bona pinta), vam posar fil a l’agulla i ens en vam anar cagant llets cap a Brisbane. Però com que en algun lloc ens havíem d’aturar a dinar, vam recordar que una mica abans d’arribar-hi es trobava Fingal Head. Allà, al final de la platja hi ha una “calçada dels gegants” en miniatura. Pels que heu anat a Irlanda i heu vist la Giant’s Causeway, això és semblant però en petitet.

I el dia següent, per fi, vam arribar a Brisbane. Com que havíem vist que anàvem una mica justets de temps i a sobre cap dels couchsurfers que havíem contactat va donar senyals de vida, vam decidir passar només un dia a la ciutat.

Una mica més i no hi passem ni 5 minuts. La nostra entrada a la ciutat va ser poc triomfal; primer vam trobar retencions més que considerables per entra-hi. RETENCIONS!!! No havíem vist res semblant des que vam sortir de Barcelona! (Bé, des de Sao Paulo). Quin fàstic! Després d’una bona estona aturats a l’autopista vam arribar al centre de la ciutat amb la intenció de passar pel centre d’informació turística, no només per agafar informació de la ciutat, sinó de la resta de viatge cap al nord. No trobàvem cap lloc per deixar el cotxe sense pagar i quan vam entrar a un pàrquing i a l’alçada de la màquina expenedora de tiquets vam veure que la primera mitja hora costava 13$, a la Mònica una mica més i li agafa un infart. Vam batre el rècord de sortir d’un pàrquing després d’haver entrat i no ens van cobrar res, menys mal! 😉 Finalment, la Mònica va anar a informació i el César es va quedar fent voltes amb el cotxe.

Un cop trobat un pàrquing on poder deixar el cotxe tot el dia per només 15$, vam començar a fer una passejada per la vora del riu Brisbane que fa una ziga zaga (des d’aquí un record especial pel mestre Puyal) pel mig de la ciutat. Vam fer una mica més de dos quilòmetres des del Victoria Bridge fins al Kangaroo Point per la vora sud del riu. Comences amb unes vistes de la roda gegant, The Wheel of Brisbane, poc després passes per una mena de platja artificial al South Bank amb unes piscines on els locals aprofiten el bon temps i el sol per estirar-se i fer un bany. El camí continua pel Costal Walk Cliffs, que comença just després del Museu Marítim i et porta fins el començament de la zona de Kangaroo Point.

Per arribar des d’aquí al centre de la ciutat teníem dues opcions; o bé desfer el camí fins a la meitat i creuar el pont peatonal, Godwill Bridge, o bé agafar un dels ferris que naveguen pel riu. N’hi ha de 3 tipus: un turístic, més ràpid i que va recorrent riu amunt riu avall cada pocs minuts que costa 6$. Després està el Translink, que seria l’equivalent al transport urbà però fluvial, i per últim està el Red City Hopper, un ferry una mica més atrotinat que passa cada mitja hora i és gratuït. Nosaltres vam agafar aquest darrer per creuar des de Kangaroo Point fins al Eagle Street Pier.

Un cop al centre van estar recorrent els carrers al voltant de Queen Street, el carrer peatonal i comercial de Brisbane. Vam dinar alguna cosa i vam anar a pujar fins a la torre del rellotge de l’ajuntament. Allà cada 15 minuts fan una breu visita guiada fins a dalt, on es poden veure les campanes i el mecanisme del rellotge, pujant en un ascensor de l’any de la picor. Per últim de camí cap al pàrquing vam estar fent un volt pels jardins botànics.

En resum, va ser una visita exprés, però ben aprofitada. Brisbane, com a ciutat gran, ens ha agradat força. Hauríem de passar-hi més dies per poder dir si ens agrada tant o més que Sydney.