Kings Canyon

Pels que esteu esperant veure l’Uluru, haureu de tenir una mica més de paciència. Després de les excursions al West MacDonnell National Park, el nostre proper destí era un altre National Park, en aquest cas el Watarrka, on es troba Kings Canyon. I és que allà es pot fer una de les excursions més recomanables d’aquesta part del país.

El Canyon Rim Walk és una caminada de 6 km que es pot fer en 3-4 hores. A l’estiu quan la previsió del temps és de 36ºC o més, no et permeten l’entrada més tard de les 9 del matí. I recomanen portar un litre d’aigua per persona i hora de caminada. Nosaltres hem arribat a l’hivern i no ens volem imaginar com deu ser això a l’estiu, perquè en un dia assolellat com el que vam tenir, hi va haver moments que no sabíem on ficar-nos.

La caminada comença amb el que els locals anomenen “Heartbreak Hill” o “Heart Attack Hill”, unes escales amb forta pendent que et porten fins la part de dalt del canyó. Des d’allà ja comences a tenir unes vistes espectaculars de la vall cap a una banda i del canyó cap a l’altra.

Després d’aquest esforç inicial ve un descans on el camí passa per entremig de parets de pedra vermella estratificada. Vam tenir la mala sort que aquí ens vam trobar un autobús sencer de guiris d’un tour organitzat i tota aquella gentada cridant i fent-se fotos per tot arreu va fer que decidíssim fer una aturada per perdre’ls de vista i poder gaudir de la caminada amb tranquil·litat.

El dia era espectacular amb cel blau contrastant amb el vermell de la pedra. I ara que estàvem sols vam aprofitar per sortir-nos una mica del camí “oficial” per descobrir altres racons més amagats.

Un cop passat aquest tram et trobes de cara amb el canyó. Com sempre en aquests casos estava ple de senyals dient que no et pots apropar als cliffs, però és inevitable fer-se les fotos de rigor asseguts a la vora amb els peus penjant o pujats a alguna pedra amb el paisatge de fons.

Cal dir que si tens mig dit de front pots trobar llocs on fer-te les fotos sense posar en risc la teva vida. Encara que sempre hi ha algun cafre que et fa patir. Aquí ja veiem al grup organitzat a l’altra banda del canyó i en qualsevol moment estàvem preparats per sentir un uaaaaaaaaaaah!!!! d’algú que s’havia despenyat.

Quan vam començar la caminada vam pensar que 3-4 hores per fer 6 km era una exageració, però un cop allà dalt vam entendre el perquè. Si només camines i t’aïlles del paisatge segur que en un parell d’horetes ho tens fet, però nosaltres vam arribar a un mirador una mica abans de mig recorregut i ja portàvem dues hores.

La darrera part del camí es va allunyant del canyó i passa pel que s’anomena la Ciutat Perduda, ja que les formacions rocoses recorden a les antigues ciutats asteques, o si més no això es el que diuen per allà. En aquesta part ja vas una mica més per feina, perquè s’assembla una mica al que ja has vist a l’inici i per la calor, ja tens ganes d’arribar al cotxe.

Aquell vespre ens en vam anar a veure la posta de sol a l’Uluru, però això ja us ho explicarem en el proper post.