Nicky, Piccolo i Surprise

Sembla que ens vam posar uns objectius una mica massa ambiciosos quan ens vam plantar davant el mapa per mirar quina ruta volíem fer a la costa oest. La primera intenció era arribar fins al Karijini National Park i tornar a Perth per l’interior, per una carretera que la dona d’informació ens va dir: no hi ha res ni ningú, no hi ha cobertura de telèfon i si us passa alguna cosa, sobretot no abandoneu el cotxe. Fa dos anys a Namíbia ja vam conduir per pistes sense trobar-nos a ningú en tot un dia i la sensació de tranquil·litat i pau és enorme i ens venia de gust. Però quan vam veure que no teníem prou dies, vam decidir anar només fins a Exmouth, un lloc de costa on en aquesta època de l’any es poden veure balenes i banyar-se amb whale sharks. El fet és que vistes les distàncies d’aquest país i els dies que tenim a la costa oest, finalment ens hem plantat a Shark Bay. Segur que algú quan llegeixi això dirà que els altres 1500 km que ens faltaven, estaven més que justificats amb la possibilitat de banyar-se amb aquestes bèsties marines, però nosaltres hem preferit aprofitar els dies d’una altra manera.

La Jamaica, la filla de la Jennifer, ens va dir que havíem d’anar sí o sí a Monkey Mia, una reserva natural a 26 km de Denham (s’ha de pagar una entrada de 8.5 AUS$ per cap), on cada matí hi s’apropen uns quants bottlenose dolphins a menjar de la mà d’unes voluntàries.

La cosa funciona de la següent manera: entre les 8 i les 11.30 del matí els dofins s’acosten fins a la platja i es permet a la gent que es troba present en aquell moment donar-los de menjar. Això ho fan 3 vegades i l’hora depèn totalment dels dofins, que apareixen per la platja quan els va bé.

Nosaltres vam dormir a un càmping a Monkey Mia mateix i poc abans de les 8 ja estàvem a la platja esperant la primera aparició dels dofins. Mentre esperàvem, la que va treure el cap -i mai millor dit- va ser una tortuga que semblava que es volia sumar a la festa.

Els primers dofins es van acostar a aquesta platja ara fa gairebé cinquanta anys i des de llavors els rangers del Departament de Parcs i Vida Salvatge d’Austràlia tenen cura de supervisar aquesta interacció entre dofins i persones. Actualment, només els donen un 10% de la quantitat diària de peix que consumeixen aquests cetacis, perquè en el passat es va comprovar que si els donaven massa menjar, algunes de les cries no aprenien a caçar i no sobrevivien. També són molt estrictes amb el fet de no tocar els dofins, ja que també es va veure que es tornaven agressius i mossegaven a les persones, cosa que avui dia ja no passa.

A banda del “espectacle” turístic, hi ha tot un seguiment de cadascun dels animals, i tots ells tenen un nom, una petita biografia i un arbre genealògic. Dels 3.000 dofins que s’estima hi ha a Shark Bay, uns 1.000 estan identificats pels investigadors i tenen un nom. La manera més senzilla d’identificar-los és per la seva aleta dorsal. El matí que vam ser-hi nosaltres, es van apropar a la platja la Nicky, la Piccolo i la Surprise. Nicky és la més vella de totes amb els seus 39 anys; Piccolo va ser la “mare” més jove quan en tenia només 11; i Surprise deu al seu nom a les seves aparicions inesperades.

Cal estar alerta mentre els voluntaris van escollint a persones del públic per donar el peix als dofins, perquè sovint s’apropa algun pelicà, per veure si pot rascar alguna cosa. En aquests casos, tenen preparada una galleda d’emergència, que posen lluny de la zona d’interacció amb els dofins. Els que es van apropar aquell dia eren força més grans que els que havíem vist a Kalbarri, i com podeu veure a la foto, li treien un cap als nens més petits, que se’ls miraven amb molta curiositat.

I per acabar d’arrodonir el matí, ens en vam anar a fer una petita caminada per la reserva natural de Monkey Mia. No feia un dia massa maco, però en acabar la caminada, ens vam trobar amb una sorpresa a la platja: un emú. Estava allà remullant-se les potes, sense que ningú el molestés.

El matí següent, que ja feia una mica més de bon temps, el vam dedicar a veure tot allò que els dos dies anteriors no havíem anat a veure per culpa dels núvols. No tenia cap mena de gràcia veure aquells llocs sense sol. Així que vam començar per dues visites a prop de Denham. La primera va ser Little Lagoon, una llacuna gairebé perfectament circular, d’aigües turqueses de no més de 3 metres de profunditat, i que està connectada amb el mar per un petit canal. A més, degut al clima i l’alta evaporació, durant l’estiu, el seu contingut de sal és una vegada i mitja la del mar. La segona va ser una caminada per la costa entre Little Lagoon i Denham.

Una mica més avall és de parada obligada l’Eagle Bluff, un dels millors llocs per veure mantes, taurons, tortugues i amb una mica de sort, un dugong. Nosaltres no vam tenir sort amb els animals, però vam recórrer una plataforma de fusta que hi ha just a la vora dels penya-segats. Des d’allà dalt es veu perfectament l’abundància de gespa marina que hi ha en aquesta zona. De fet, els dugongs viuen aquí perquè és on troben el seu aliment. Tot el que es veu blau marí a la foto no és degut a la profunditat de l’aigua, sinó a la gespa marina.

Però aquell dia encara teníem molta feina pendent. 20 quilòmetres més avall hi ha la famosa Shell Beach, que com el seu nom indica, està plena de petxines. Perquè ens entengueu, no hi ha sorra!! L’aigua hipersalina d’aquesta zona és la propícia per la vida de la Coquina Shell, i amb els anys, en aquesta platja s’hi ha acumulat trilions d’aquestes petxines, formant un gruix de fins a 10 metres en el quilòmetre d’amplada que té la platja.

I us en recordeu dels estromatòlits del Llac Thetis? Doncs allò no era res! Els que hem pogut veure a Hamelin Pool sí que es mereixen una menció especial. Breument, i pels que no llegiu tots els posts, us direm que els estromatòlits es formen a partir de comunitats microbianes, que un cop atrapen altres partícules, s’acaben convertint en pedra, i capa rere capa, formen aquesta mena de petites columnes vives.

I com us hem dit a l’inici d’aquest post, ara reculem cap al sud, perquè volem passar la setmana que ens queda en aquesta costa en zona de vins, entre d’altres coses.