Més vins a Margaret River

Margaret River és la zona vinícola més extensa de Western Australia, amb gairebé 5.000 Ha i prop de 215 bodegues, la majoria de les quals són tipus boutique, és a dir, bodegues petites amb una producció reduïda. Encara que aquesta zona només produeixi el 3% dels vins australians, els vins de Margaret River suposen el 20 % dels vins premium (de qualitat) del país.

Una altra característica d’aquesta zona és el seu clima de tipus mediterrani, influenciat per la proximitat del mar. Per aquesta raó i per la mitjana de pluges a l’any es compara aquesta regió vinícola amb la de Bordeaux. Aquí es conreen principalment les varietats Cabernet Sauvignon pel que fa als vins negres i Sauvignon Blanc, Semillon i Chardonnay pel que fa als blancs.

Un cop conegudes una mica millor les particularitats d’aquesta regió, vam començar el dia visitant Pierro Margaret River Vineyards, una bodega del 1979 que produeix unes 20.000 caixes a l’any. Allà ens va atendre la Marcie, amb qui vam tastar 6 vins. La visita va tenir un parell de moments d’aquells de recordar. El primer va ser quan va entrar per la porta una de les propietàries acompanyada pel seu Labrador amb uns cafès que acabava d’anar a buscar. Ens va dir que fèiem tard per demanar-li cafè però que si volíem un tros de pastís “home made”, que cap problema. Vam pensar que amb els vins no “maridava” gaire, però quan vam veure el tros que li va portar a la Marcie, ens vam penedir d’haver dit que no. El segon moment divertit va ser que xerrant xerrant amb la Marcie -que si Barcelona li agradava molt encara que li haguessin robat la bossa, que si quina enveja el viatge que estem fent- ens vam oblidar de fer la foto de rigor. Així que quan ja estàvem al cotxe vam haver de tornar per fer-la. Pel que fa als vins, i seguint amb la tònica de la zona, vam trobar tots els vins força bons, però si n’hem de destacar un seria el cabernet Sauvignon Merlot Reserve 2010, un vi de 66 AUS$ l’ampolla amb un color i un cos excepcionals.

Pocs metres més avall, a la mateixa carretera, es troba Cullen Wines, una de les bodegues més antigues de Margaret River. Allà també vam tastar 6 vins, encara que la relació amb la dona que ens va atendre no va ser la mateixa. La zona de tast era una mica més pija i probablement va pensar que nosaltres no li compraríem cap vi. Aquí vam poder veure una altra de les característiques dels vins d’aquesta zona. Rara vegada fan vins mono-varietals i podem trobar fins i tot barreges de fins a 5 raïms, com és el cas del millor vi que vam provar a Cullen: un Cabernet Sauvignon del 2011 amb Merlot, Malbec, Cabernet Franc i Petit Verdot. L’ampolla costava la “friolera” de 115 AUS$.

Sortint d’allà vam anar a Juniper Estate, una bodega encara més petita on ens va atendre l’Steve amb qui vam parlar sobre el clima, la qualitat dels vins i el paisatge de la zona mentre tastàvem un parell de blancs i 3 negres: Tempranillo, Shiraz i Cabernet Sauvignon, que eren excel·lents.

Ja portàvem uns quants vins a sobre i la idea era descansar una mica però l’Steve ens va recomanar (ja ho portàvem anotat a la nostra agenda ;)) que creuéssim la carretera per visitar i tastar els vins de Vasse Felix. Aquesta és la bodega més antiga de Margaret River, fundada al 1967 per Tom Cullity. Ens va cridar l’atenció que la bodega més antiga no tingui ni 50 anys. Allà vam estar xerrant una estona amb la Tania, una noia molt maca amb qui vam provar bàsicament els vins negres. Per no variar, no n’hi va haver cap que no ens agradés i el millor per nosaltres va ser Heytesbury del 2011 (73% Cabernet Sauvignon, 15% Petit Verdot i 12% Malbec). La zona exterior de la bodega és realment bonica i volíem fer una passejada per allà, però mentre estàvem fent el tast, el cel es va posar negre i va començar a diluviar, així que ens vam quedar amb les ganes.

I després de tant de vi i de la becaina que va fer la Mònica per recuperar-se una mica (els qui tingueu Facebook, ja sabeu de que parlem, jeje) vam anar a donar-li una mica de sucre al cos. Aquí, com a Swan Valley, la fàbrica de xocolata Margaret River & Co té una botiga i cap allà vam anar a passar l’estona i a emportar-nos una mica de reserves pels següents dies.

Com que aquesta zona ens ha agradat força i veient que no tenim prou dies per arribar molt lluny per la costa sud, vam decidir quedar-nos-hi un parell de dies més i explorar a fons tots els seus racons. Pel dia següent ens deixàvem la ruta cap al Far del Cape Leeuwin. Abans d’arribar-hi vam fer una parada tècnica a Hamelin Bay, a veure si amb una mica de sort vèiem alguna mantarrai. I no, no vam tenir sort. Havíem vist en fotos d’altres viatgers com aquests animalons s’apropen fins a la platja i fins i tot es deixen tocar. Llàstima! El que sí vam fer -ja que érem allà- va ser una caminada tot seguint la costa fins arribar a la platja del costat.

Feia un parell de dies havíem estat al far del Cape Naturaliste i havíem fet una caminada molt xula pels seus voltants. Volíem fer el mateix al Cape Leeuwin, però en arribar… zas! Vam veure que per accedir al recinte on es troba el far s’havia de pagar una entrada de 8 $. Així que vam decidir mirar-nos-el des de lluny, que també té el seu encant. 😉

De pujada i després d’un pícnic (el clàssic entrepà dels dies de ruta) a Flinders Bay, vam fer una incursió al Boranup Karri Forrest. Hi ha una carretera secundària que passa per entremig d’aquest bosc, on els troncs d’aquests arbres sembla que no s’acabin mai. Aquesta ruta ens l’havia recomanada la Nicole, la noia de Laurence Wines, i va ser tot un encert.

Així se’ns van fer gairebé dos quarts de 4 de la tarda i encara no havíem trepitjat una bodega!! De seguida vam posar-hi remei, i al poc de tornar a la carretera principal ens vam aturar a Leeuwin Estate, una altra bodega de les “antigues” (1974) i amb una producció considerablement més gran que les que havíem vist fins ara. Allà vam enxampar un noi que tenia moltes ganes de xerrar; no callava ni sota l’aigua. En Huw, el noi gal·lès de qui parlem, només entrar ens va preguntar si volíem tastar tots els vins i li vam dir que no calia. Però ens vam posar a xerrar amb ell i mentre ens explicava que aquest any s’havia perdut el Primavera Sound perquè els bitllets des d’Austràlia eren prohibitius, ens n’anava posant un darrera l’altre fins que vam tastar 10 vins! Com gairebé sempre en aquesta zona ens quedem amb un Cabernet Sauvignon, del 2007! “Oju” que fins ara no havíem vist vins més enllà del 2010.

I vam continuar amb les recomanacions de Gourmet Traveller, anant a Voyager Estate. I aquí va ser l’Anika qui ens va sorprendre. No només perquè parlava “un poco de español” sinó perquè havia estat vivint i treballant un parell de mesos a l’Ampolla. Vam acabar parlant del nostre viatge i de diferents llocs de Llatinoamèrica, on “los hombres me decían cosas”. I és clar que sent rossa, amb ulls blaus i ben mona és normal que els homes li diguin coses. Ah! Se’ns oblidava; com en totes les bodegues de Margaret River on hem entrat, el tast era gratuït, però aquí només se’n podien provar 4. El millor, un Merlot de 2012.

Aquí la Mònica ja en tenia prou i va dir que es plantava, però l’altra part implicada va dir que perquè no fèiem “l’última”, un terme habitual pels que coneixeu al César. Vam fer un cop d’ull al mapa de bodegues i la que quedava més a prop era Xanadu. Cagada pastoret! Ens va atendre un tipus super espitat, que perquè no tenia les pupil·les dilatades, que sinó haguéssim tingut molt clar quin era el motiu de la seva manera de fer. A més, els vins van ser una mica decebedors. El paio es movia tant que no va sortir a la foto 😉

El dia següent ja començàvem a pujar per anar-nos apropant a Perth, des d’on teníem el vol de tornada a Sydney. I què millor per acomiadar una zona de vins, que fer l’última visita a Arimia Estate. Encara que vam començar el tast una mica fredament, poc a poc la dona que ens va atendre es va anar animant i al final vam passar-hi una bona estona. Aquesta és una bodega que combina les varietats tradicionals de Margaret River amb raïms europeus. Així, vam tastar vins amb Verdelho, Viognier, Mourvedre i Zinfandel (que no havíem sentit mai a la vida). El millor, el preferit de la senyora: un Mourvedre del 2011.

Però aquest tast l’únic que va fer va ser obrir-li la gana al César. I abans de parar a dinar vam pensar que fer un “aperitiu” a Vasse Virgin no estaria malament. Aquesta empresa té una història ben curiosa al darrera. Als fills de la família els van diagnosticar èczemes i els doctors els van aconsellar no fer servir sabons amb components químics. Experimentant a casa seva, van començar a fer sabons artesanals amb oli d’oliva. Avui dia, entre altres coses produeixen sabons, cremes, xampús, locions… en el camp dels productes per la pell i tot una varietat d’olis i salses exquisits.

Entre mostasses de tomàquets secs, olivades boníssimes i vinagretes vam deixar una zona d’Austràlia que recomanaríem a tothom.