Manly o Bondi?

Teníem 5 dies a Sydney així que, a banda de veure tots els racons de la ciutat, també volíem fer una escapadeta a alguna de les platges dels voltants. Ens havien recomanat dues excursions d’un dia: Manly i Bondi (o bóndai com diuen per aquí). Com no sabíem per quina de les dues decidir-nos, vam acabar anant a totes dues.

Manly és un suburbi a uns 10 km de Sydney, a on s’hi arriba agafant un ferri a Circular Quay. En el trajecte, d’uns 30 minuts, es tenen unes vistes immillorables de la ciutat des de la badia i una perspectiva diferent tant de l’Opera House com del Harbour Bridge. Sydney és una ciutat oberta al mar i no només geogràficament parlant. El ferri és un mitjà de transport comú, hi ha moltes embarcacions de vela i totes les platges són espais de lleure habituals.

Un cop a Manly has de caminar 5 minuts per arribar fins a la platja. Ara és hivern a Austràlia, però tot i que refresca a les nits, durant el dia si fa bon temps, la gent va a la platja a prendre el sol; l’aigua queda pels més agosarats.

A part d’una zona residencial molt tranquil·la i una magnífica platja, a Manly s’hi pot fer una caminada fins el North Head, a l’extrem de la península. Nosaltres aquell dia vam sortir una mica tard del hostel perquè havíem de posar una mica d’ordre en les nostres vides (llogar cotxes, comprar vols i organitzar els dos propers mesos per Austràlia), així que no teníem temps per arribar fins al final i vam optar per una drecera. Tot i això vam tenir temps de pujar a algun penya-segat per veure les vistes i baixar fins a unes quantes platges per comprovar que aquí l’aigua del mar no té res a envejar a les illes del Pacífic.

D’altra banda està Bondi, situat a la costa est de Sydney i a on es pot arribar en tren, bus o bé caminant des de Kings Cross on teníem el hostel (1,5 hores). Bondi, que en aborigen significa “aigua que trenca contra les roques”, és platja de surfers i gent jove. El prop d’un quilòmetre de llargada que té la platja està ple de surfistes esperant l’onada. Ens va fer molta gràcia un cartell en el passeig marítim amb el codi dels surfers.

Però a més, és el lloc des d’on surt la caminada Bondi to Coogee Walk, una mena de camí de ronda de 18 km anada i tornada i que ens havien dit era una meravella. La caminada a Manly ens havia agradat molt i teníem dubtes que Bondi pogués superar-ho. Són dos llocs diferents, però si parlem només de vistes, Bondi és la guanyadora.

Al final no vam arribar fins a Coogee. Vam passar per les platges de Bondi, Tamarama, Bronte i Clovelly; en total 6 km d’anada, això sí, aturant-nos cada dos per tres, perquè si un racó era bonic, la cantonada següent ho era més i si les aigües eren cristallines en una platja, la següent ens sorprenia amb aigües encara més blaves.

L’única errada que vam cometre va ser anar-hi en diumenge. Això en lloc d’un camí de ronda semblava la marató de Nova York. Des que hem arribat a Austràlia ens hem adonat que el culte al cos en aquest país està a l’ordre del dia. Ja a Sydney vam veure molta gent corrent pels parcs, però a Bondi el que ens vam trobar era escandalós, no només per la quantitat de gent sinó per la “qualitat”. Tots semblaven haver sortit d’una desfilada de moda o d’un anunci de roba d’esport, mai havíem vist tantes ties bones juntes fent esport!

Ja vam dir en el post anterior que Sydney ens ha encantat. De fet no ens hagués importat passar-hi més temps, però el fet que les furgonetes de lloguer estiguin força més barates a l’oest, ha fet que ens surti més a compte volar fins a Perth per passar 15 dies per allà i després tornar a Sydney per fer tota la costa est.