Kalbarri, you’ll love it!
No us espanteu! No és que a partir d’ara pensem fer els posts en anglès. 😉 Simplement és que ens ha agradat l’eslògan de promoció de la zona de Kalbarri. Aquí a Austràlia, com ja ens va passar a Nova Zelanda, hi ha un munt d’informació a disposició del turista. Quan vas a un centre d’informació, hi trobes un munt de revistetes, fulletons, mapes, etc. de cada regió. Així, quan vam llogar la furgo a Perth, vam fer “acopio” d’un bon feix de revistes abans de començar a fer ruta. Entre elles, la de Kalbarri, on destacava aquest eslògan, que vindria a ser “Kalbarri, t’encantarà!”. Pretensiós? Potser una mica! Però la veritat és que Kalbarri realment és molt i molt bonic!
El primer dia vam passar-lo fent ruta pels Kalbarri Coastal Cliffs. És una zona que pertany al Kalbarri National Park, però que avarca tota la zona del mateix que dóna al mar. Tot i que hi ha alguna platja, la major part són penya-segats. Com veureu a les fotos, el color de la pedra canvia molt en funció de si fa sol o està núvol. Nosaltres vam anar-hi el dia que arribàvem al capvespre i l’endemà al matí, i els colors no tenen res a veure.
Hi ha fins a 8 miradors als Coastal Cliffs, i en alguns d’ells, es poden fer caminades de fins a 3 hores, que et porten d’un mirador a un altre, vorejant els penya-segats. Vam començar a fer-ne un amb sol i unes vistes que ens van permetre veure passar un grupet de dofins; però de cop es va ennuvolar, van caure quatre gotes, i com semblava que la cosa anava a pitjor, vam recular.
En el temps que vam trigar a tornar fins el cotxe i anar fins el següent mirador, va tornar a sortir el sol. I gràcies a això vam poder gaudir d’una de les platges més espectaculars de tot el recorregut: la que hi ha just a sota d’Eagle Gorge. La noia d’informació ens va recomanar aquest lloc per veure balenes, però en l’estona que vam estar-hi, no en va passar ni una! Entre juny i novembre és l’època en què 22.000 balenes venen a aquesta costa provinents d’aigües més fredes. I ho fan perquè és l’època de cria, i van buscant aigües més “càlides” per assegurar la supervivència de les cries.
I així vam seguir fins al darrer mirador, Red Bluff, des d’on es tenen unes vistes privilegiades de la Red Bluff Beach. Ens havíem fet a la idea de fer un banyet després de les caminades per la costa, però tot i que el dia s’havia arreglat i feia sol, el mar estava molt picat i no era gaire recomanable. El que sí vam fer va ser apropar-nos al Fish Sanctuary, una zona marina protegida, molt recomanable per fer snorkel, perquè hi ha una barrera de corall i moltes espècies de peixos que hi viuen. Amb la marea tan baixa, l’únic que haguéssim aconseguit era esgarrapar-nos la panxa, així que ho haurem de deixar per la propera!
Vam estar les primeres dues nits a Kalbarri en un càmping que estava ple a vessar de nens. Mentre escrivíem el post, vam comptar fins a 55 nens al voltant del llit elàstic i els gronxadors del costat, i evidentment, n’hi havia molts més a la resta del càmping. Això es deu a que aquestes dues setmanes són les school holidays, que com aquí és hivern, serien l’equivalent a les nostres vacances de nadal. Resultat: tot està ple de famílies amb nens, i el que és pitjor, els càmpings són més cars perquè és temporada alta. Així que la tercera nit, buscant una mica de tranquil·litat, vam canviar de càmping. Aquest segon estava just davant de la platja on cada matí a les 8:45h té lloc un altre dels atractius turístics de Kalbarri, el pelican feeding. Una voluntària surt amb una galleda de peix, i de seguida comencen a venir els pelicans a menjar-s’ho. Són uns bitxos enormes (l’envergadura de les seves ales obertes pot arribar als 3 metres), però el que més impacta és veure com es deforma el tel de la part inferior del bec, i com engoleixen els peixos sencers, això sí, sempre els fan entrar de cap!
Després de la turistada, ens en vam anar a caminar al Kalbarri National Park. Vam escollir el The Loop Hike, una caminada circular de 9 km que comença en una de les fotos més conegudes del parc: el Nature’s Window, una “finestra de pedra”, a través de la qual es veu el canyó del riu Murchinson.
El loop comença amb 3 km vorejant el canyó del riu per la part alta. Després es baixa fins el riu, i entre el km 4 i 5, pràcticament no hi ha camí al costat del riu, i has d’anar fent equilibris i escalant pedres. També és veritat que és el tros de la caminada més maco. Vam tenir sort que el dia estigués mig ennuvolat, perquè com deia en un cartell al principi de la caminada, la temperatura entre la part alta del canyó i la vora del riu pot pujar fins a 10 graus en dies assolellats, arribant als 50 graus a l’estiu. La part dolenta és que els colors del paisatge sense sol, no acaben de ser ben bé el mateix.
La darrera part del trekking transcorre per una part més plana, on hi ha més vegetació i on vam trobar un cangur que estava menjant darrere d’uns matolls. L’últim quilòmetre és bastant matador, ja que després de dues hores llargues, arribes a un tram final de sorra, que carrega bastant les cames. Si això li sumes la pujada final, vam acabar ben rebentats!
I per acabar us deixem amb un parell de fotos dels colors de les pistes per dins del parc. Llàstima dels núvols, perquè els colors groc i vermell eren tan vius, que semblaven trets d’un pantone.
