Free tastings a Swan Valley

Ja teníem ganes de tornar a tastar vins. Després dels tasts que vam fer a Nova Zelanda, ara tocava veure què ens semblaven els australians. Com el país és tan gran, hi ha diverses zones vinícoles, però aquí a Western Australia, es fan vins bàsicament a Swan Valley i a Margaret River. La primera està al costat de Perth, així que després d’un dia i mig de cotxe per baixar des de Denham (en plan tranquil, sense córrer), ens vam plantar a Swan Valley amb la intenció de tastar molts vins.

Swan Valley és la zona de vins més compacta d’Austràlia. Es troba al voltant del Swan River i les seves vinyes són tan antigues com els primers assentaments europeus a principis del segle XIX. Les dues grans bodegues daten del 1840. Al principi a Swan Valley es feia un 80% de vins dolços i només un 20% de vins de taula. Però en els últims 20 anys la cosa ha canviat força, i avui dia es fan uns vins de molt bona qualitat.

 

Només arribar-hi, aquella mateixa tarda vam passar pel Vsitor’s Centre per fer-nos amb un mapa amb tots els cellers i començar la ruta. Els dos grans cellers de la zona són Sandalford i Houghton. Vam començar per aquest últim, però no ens va acabar de convèncer. Si bé la zona al voltant de la bodega, amb les vinyes, zona de pícnic, i molt d’espai verd era molt maca, la quantitat de gent que hi havia i el tracte extremadament fred de les noies que ens van atendre no ens va agradar tant: ens van posar dos vins i no ens van dir gaire res més. Si enlloc de dues noies maques haguessin posat dos dispensadors automàtics, el resultat hagués estat el mateix. I el vins, un Chardonnay i un Cabernet Malbec, no estaven gens malament, però no és l’únic important d’una visita a un celler.

Molt diferent va ser la segona visita. Vam escollir una bodega petita, familiar de tercera generació, anomenada Taljancich. Aquí, a diferència de Houghton, el tast tenia un cost de 3 AUS$, i suposadament podies tastar 3 vins. Però vam començar a parlar amb les noies, que eren molt simpàtiques, i que en saber que érem de Barcelona, que fèiem la volta al món, que teníem un blog on parlàvem de tot el viatge… doncs ens van donar a tastar 8 vins: 2 blancs, 3 negres i 3 dolços de postres, que aquí li diuen fortified. La Xantal es va anar animant i vam acabar tastant un fortified de 28 anys, un pedro ximenes, que tot i no entusiasmar-nos aquest tipus de vi, estava realment bo!

Una mica més endavant, vam acabar la tarda de vins a Olive Farm Wines. Allà també hi havia força gent, i les noies estaven massa atabalades com per poder-nos donar gaire conversa. Aquí el tast és gratuït i pots provar tants vins com vulguis. Nosaltres vam tastar un escumós blanc, un verdejo i 3 negres. El millor, sens dubte, un Shiraz reserva! El moment més divertit va ser quan vam demanar de tastar el Tempranillo (atenció a la foto i la transcripció fonètica d’aquesta paraula!!), i la noia, en sentir-nos dir la paraula “correctament” i dir-li que érem de Barcelona, mirant al César va dir I thought you were Scottish or something like that. Com es pot ser “escocès o alguna cosa similar”??

Per compensar i acabar la tarda amb una mica de sucre, vam passar per Whistler’s Chocolate & Co. En aquesta zona, a banda dels vins, també hi ha altres tasts d’oli, formatge, xocolata, però sempre amb racions menys generoses. Així que després de tastar tres trossets de xocolata, ens en vam anar cap al tast de cafè, a Yahava Koffeeworks. Allà ens va atendre en Mark, un tros d’home enamorat de la seva feia i del cafè, i vam compartir gairebé mitja hora amb ell, mentre tastàvem 4 cafès. Tot i que era l’hora de tancar, com va veure que érem amants del cafè i que li demanàvem que ens el fes ben fort, ens va treure una màquina per fer una mena d’expresso manual. Boníssim!

En aquests mesos a Oceanía, ja us hem parlat dels horaris i de trobar-nos ciutats “mortes” al capvespre. Però el que ens vam trobar aquell dia, ja va ser “el colmo”! Vam arribar al càmping cap a les 5 de la tarda, i ens vam trobar amb un cartell que deia que si arribaves fora d’hores, truquessis a l’intèrfon. 17:10h es considera after hours?? Collons! Ja el dia abans al súper d’un centre comercial de Geraldton una mica més i ens fan fora, perquè eren les 6 de la tarda. Vam pagar amb les persianes baixades i les caixeres amb cara de pocs amics…

Pel dia següent ens vam fer una ruta de 5 bodegues més: tres recomanades per la noia d’informació, 1 que vam trobar a Internet (a la pàgina web gourmet traveller) i una recomanada pels Viatge a Ítaca. Vam arribar a Jane Brook Estate Wines a dos quarts d’onze del matí, i pràcticament encara no havien obert. Però la Janis de seguida es va posar les piles, i ens va un tast d’allò més personalitzat. Van ser 2 blancs i 3 negres, tots cinc molt bons, però es mereixen una menció especial el Sauvingnon blanc i el Cabernet Sauvignon de 36 mesos en barrica. A més dels vins, aquesta gent fa unes melmelades casolanes boníssimes! La de llimona, de la raïm i la de taronja amb whisky són una meravella!

Encara que la recomanació d’anar a Houghton de la dona d’informació no va ser gaire bona, li vam donar una segona oportunitat. Amb el reclam que també feien tast de formatges, ens vam apropar a Twin Hill. Meeeeec!! Error!! Allà ens vam trobar amb una iaiona iugoslava, que fa més de 60 anys va emigrar a Austràlia. Cal dir que tot i ser molt simpàtica, els vins no hi havia per on agafar-los. D’altra banda, els formatges estaven bons, però no els feien ells; els compraven a una fàbrica i els venien a la bodega. Aquí no podem recomanar cap vi, perquè no ens vam atrevir a tastar-ne dos.

Bastant millor ens va anar a la bodega del costat, John Kosovich, un celler familiar d’origen croata molt i molt petit que només ven els vins allà mateix, on ens va atendre l’Arch. En un primer moment ens va semblar un paio molt sec, que semblava que estava allà sense cap mena de ganes. Però poc a poc li vam anar agafant el punt i vam acabar xerrant del clima, dels tipus de raïm i de la qualitat dels seus vins. Aquí, igual que a Jane Brook, els 5 vins que vam tastar eren tots boníssims! Es fa difícil escollir-ne un de sol. Però ens va agradar especialment el Cabernet Sauvignon, i ens va sorprendre un tipus de raïm que no coneixíem, el Petit Verdot.

Vam sortir de Kosovich amb el llistó molt alt, però com la gent de Viatge a Ítaca havia recomanat fervorosament anar a Upper Reach, els vam fer cas i vam anar a contrastar la informació. Aquí el tast és gratuït, a excepció d’alguns vins de més qualitat (1$ per cada vi que tastes). Però una vegada més, parlant i parlant amb la Renée i amb l’excusa de Barcelona (que continua obrint portes per tot arreu i que és la millor carta de presentació que tenim) i el blog, vam acabar tastant fins a 6 vins, 2 d’ells dels de “pagar”, sense que ens cobressin res. Dels 3 blancs, el Verdejo 2008 s’emporta la palma! I amb els negres, la cosa va anar in crescendo. El Tempranillo (el presentaven com “spanish temptress”, la seducció espanyola) estava força bé, el Cabernet Sauvignon molt bo i però el Shiraz 2010 era excel·lent.

A la sala de tast de vins hi arribava una flaire deliciosa del restaurant del celler. Però era massa glamourós i aquell dia no ens havíem vestit per l’ocasió, així que ens en vam anar al cotxe a fer-nos uns entrepans de philadelphia i pernil (això sí, double smoked!!).

I vam deixar pel final la visita a Lancaster. I us preguntareu per què. Perquè també té tast de formatges? Doncs no. El fet és que està al costat d’una altra botiga de xocolates, i davant del Yahava Koffeeworks. Així que vam decidir que abans de marxar de Swan Valley faríem un pòquer amb vi, formatge, xocolata i cafè.

A Lancaster les noies tampoc estaven gaire pel que havien d’estar. Així que sense gaire conversa vam provar tres vins negres, dels quals ens va agradar el Shiraz. No arribava al nivell dels de Upper Reach o Kosovich però es deixava beure bastant bé. Encara més, acompanyat dels formatges d’all i chilli que eren realment bons.

I encara que ens fa una mica de vergonya reconèixer-ho, vam fer el carpanta al Margarite River Chocolate Co. Ens vam posar les botes de perletes de xocolata blanca i negra i ens en vam emportar un parell de grapats pel viatge (vam entrar fins a 3 vegades per dissimular una mica). Després vam tornar a acomiadar-nos del Mark i de passada vam fer un cafetó gratuït abans de deixar Swan Valley.