El dia de la marmota a Queenstown

Amb Queenstown tenim una relació d’amor-odi. Vam arribar per passar un cap de setmana i avui ja és el dotzè dia que hi som. Només ens venen al cap títols de pel·lícules quan pensem en el que ens està passant en aquesta ciutat: La historia interminable, La terminal, Atrapados sin salida o El día de la marmota. I tot per culpa de la Mic-Van! Bé, no ben bé per culpa seva, però sí que és veritat que sense transport és difícil marxar d’aquí 😉

Cal dir que ja havíem decidit posar-la a la venda. Havíem fet un parell de cartells i els havíem penjat a les finestres del darrera i li havíem fet un book per posar un anunci a un parell de webs de compra-venda de Mic-Vans.

Però la cosa va donar un gir inesperat el cap de setmana passat (ara fa 10 dies!!), quan ens vam trobar pel carrer amb l’Àlex i la Quitterie, coneguts de l’Èlia i el Joan. Tot xerrant va sortir la possibilitat que estiguessin interessats en comprar la nostra furgo. Ells estan treballant temporalment a Queenstown i volien comprar una furgoneta per començar a voltar al setembre. Amb l’excusa de “negociar” la venda de la furgo, vam passar un parell de tardes amb ells fent unes birres i de seguida ens vam posar d’acord amb l’única condició que la Mic-Van passés una revisió al taller per comprovar que tot estava en ordre.

I aquest és l’inici del malson. La revisió la va passar amb bastant bona nota; la conclusió final era que per l’edat i els quilòmetres que tenia estava prou bé. Només hi havia 2 o 3 cosetes que s’havien de tenir en compte: dues eren “tonteries” (canvi de llum de fre i de la corretja de l’aire condicionat perquè feia soroll i a la llarga acabaria fent-se malbé) i la tercera era el canvi del rackend de la roda davantera esquerra. No ens pregunteu què és, perquè ni mirant a Mr. Google, ens va quedar clar. El tema és que això sí que s’havia de fer perquè podia ser perillós si la cosa anava a més.

La revisió la va passar dimarts. L’Àlex i la Quitterie ens van dir que si ens fèiem càrrec de la reparació ens compraven la furgo, així que dimecres la Mic-Van estava al taller esperant la peça de recanvi. Primer disgust: no troben la peça al seu distribuïdor habitual i l’han de demanar a la Nissan, a Auckland. Suposadament divendres arribaria i podríem marxar d’aquí. Com que fins setembre no necessiten la furgo, la nostra idea era voltar una mica més per l’illa sud i tornar a Queenstown en 10 dies per deixar-los la furgo i volar a Austràlia. Segon disgust: divendres arriba la peça però la Nissan s’ha equivocat i no és la que tocava. Han reclamat i dilluns tindrem la peça. Tercer disgust: Courier, o això diu el mecànic, no ha arribat a temps i segueixen sense tenir la peça de recanvi. Així que farts de tot plegat, i veient que el temps per aquí baix en breu serà molt pitjor, decidim comprar el vol per marxar de Nova Zelanda cap a Sydney i oblidar-nos dels fiords, dels Catlins i de Bluff.

La part bona de tot això és que la relació amb l’Èlia i el Joan ha anat in crescendo. Ha arribat el punt en que a tots quatre ens farà molta pena que això acabi i haguem de marxar de Queenstown “de veritat”. Ens hem fet un fart de fer sopars de comiat, pràcticament cada dia des de dijous passat, hehe. El nivell de confiança ja fot fàstic, és com si ens coneguéssim de tota la vida i ens ho hem passat molt bé junts. La Mònica l’altra dia va anar a visitar una escola Montessori i l’experiència li va encantar, així que mentre ens ho explicava, tots fèiem broma amb la possibilitat de demanar feina i quedar-nos a viure una temporada aquí.

Mentrestant hem mirat d’aprofitar dins del possible els dies que hem hagut d’estar a Queenstown. Aquest darrer cap de setmana ha fet un temps espectacular i el César va anar d’excursió amb en Joan i en Miquel (el noi de Navarcles) al Ben Lomond. Poca broma perquè el desnivell des del llac de Queenstown on comença l’ascensió és de 1400 m, per acabar dalt del pic a 1748 m. Les vistes des d’allà eren really breathtaking: per una banda el llac Wakatipu amb els Remarkables darrera, per l’altra la serralada que s’estén fins a Fiordland.

Fotos per gentilesa de Joan Farrés Rabanal.

En definitiva, ja estem a dimarts i demà passat volem cap a Sydney. No ens esperàvem acabar l’aventura per Nova Zelanda d’aquesta manera, però ben mirat hem guanyat uns bons amics als quals trobarem a faltar a partir de divendres vinent.

Última hora! La Mic-Van ja no és nostra 🙁