De pas per Fremantle

Fent cas d’un noi de couchsurfing de Perth que finalment no ens va poder allotjar però que ens va donar bons consells per la costa oest, vam decidir passar el dia a Fremantle. És una ciutat al sud de Perth i va ser un port molt important en el passat. Es va fundar al 1829, quan el capità Charles H. Fremantle va desembarcar-hi i va proclamar-la territori britànic. De fet, passejant pels seus carrers, encara es poden veure edificis d’aquella època, d’estil victorià. En el seu moment va ser la porta d’entrada oest a Austràlia, on arribaven molts emigrants després de setmanes i setmanes al mar.

Les atraccions turístiques principals de la ciutat són la presó i el museu marítim. Però com totes dues són de pagament, nosaltres ens vam decantar pel Shipwreck Galleries. Allà hi vam veure una exposició molt interessant sobre els vaixells enfonsats al llarg de la costa oest. Això inclou part dels casc del Batavia, un vaixell enfonsat al 1629, i que és la joia de la corona del museu. Realment ens va sorprendre gratament, ja que ens hi vam ficar perquè començaven a caure 4 gotes, i al final vam estar una bona estona mirant canons, monedes i restes de tot tipus de vaixells enfonsats.

Com seguia plovent, havíem de continuar buscant llocs on refugiar-nos de la pluja, i vam recordar un altre dels consells de l’Eamonn: la cerveseria Little Creatures. Allà s’hi pot fer un tast de totes les cerveses (i una sidra) que produeixen allà mateix. El noi que ens va atendre era tot un personatge i no va haver d’insistir gaire perquè féssim el tast complert. En total, 8 cerveses i una sidra, de les quals ens en van convèncer només dues i la sidra.

I si vas a Fremantle, tampoc et pots perdre la “canonada” que es fa cada dia a les 13h des del Round House. Això es feia tradicionalment perquè els habitants i sobretot els mariners de Fremantle sabessin l’hora exacta i poguessin posar en hora els seus rellotges per fer una navegació més acurada. Això es va deixar de fer amb l’arribada del ràdio-telègraf al 1937, però es va recuperar al 1998 com a atracció turística. Nosaltres ens ho vam perdre, perquè es va posar a diluviar (no sabem si quan plou d’aquella manera ho fan igualment), i vam aprofitar que estàvem al port per fer un fish & chips, que també és típic aquí.

Després de dinar, com que el temps no millorava, vam anar tirant cap al sud per apropar-nos a la zona de vins de Margaret River. L’endemà, vam fer algunes aturades pel camí; la primera a la platja d’Eagle Bay. Feia bastant vent i continuava ennuvolat, així que tampoc ens hi vam quedar gaire estona.

Però així, fent temps, es va arreglar bastant el dia, i quan vam arribar a Cape Naturaliste, vam poder fer fins i tot una caminadeta. Aquest cap es troba dins el Leeuwin-Naturaliste National Park, que rep el nom dels dos fars que hi ha a cada extrem del parc. En total són 135km de costa, que es poden recórrer en una caminada, el Cape to Cape Walk.

Com veníem del nord, vam anar a visitar primer el Naturaliste Lighthouse, un far al qual hi pots accedir de tres maneres: una, pagant 14$ amb una visita guiada; dos, pagant 4$ que et permeten apropar-te al far pel teu compte; i tres, per 0$ pots fer una caminada al voltant del far, i veure’l de lluny, com deia el cartell. A que no us imagineu quina vam escollir??

Vam començar pel Lighthouse Loop, però a mig camí vam enllaçar amb el Whale Lookout Walk, i més endavant encara vam fer una part del Cape Naturaliste Loop, abans de tornar al camí inicial. Al Whale Lookout ens vam aturar i vam poder llegir que hi ha 3 tipus de balenes que passen per aquesta zona, les més famoses les humpback whales (iubartes o balenes geperudes). Però de nou, vam marxar sense veure’n cap ni una. En total van ser 5 km per uns camins molt xulos: vistes al mar, flors salvatges i el far de fons. Val a dir que mai havíem vist un far tan allunyat de l’aigua!

I per aprofitar que feia sol, ens vam acostar a Bunker’s Bay, una platja que si fes una mica més de calor, no haguéssim dubtat en fer-hi un bany. Després vam anar a l’altra banda de Cape Naturaliste a fer un cop d’ull a les Canal Rocks. Es tracta d’una formació rocosa de pedra granítica que té tot una sèrie de canals, creats per l’erosió de l’aigua. Aquests canals s’omplen d’aigua quan les onades trenquen a les roques, i encara més en dies de molt vent, com quan nosaltres vam estar-hi.

I com encara no eren les cinc de la tarda, que és l’hora en que tanquen les bodegues, i nosaltres hem baixat fins a Margaret River a tastar els vins d’aquesta zona, no ens ho vam pensar dues vegades, i vam fer els primers dos tasts. La primera bodega va ser Laurance Wines, que està en una masia rústica preciosa, en un entorn espectacular, amb un gran llac amb una font al mig que et donen la benvinguda. És una bodega molt jove, del 2006, i amb una característica molt diferenciadora de totes les altres: fan una aposta pel disseny de les ampolles de vi, tant pel que fa a la forma, com als colors. Allà ens va atendre la Nicole, una noia encantadora, amb la qual vam estar xerrant força estona, de vins i de viatges. Vam tastar un fotimer de vins i tots ens van agradar molt, però en destaquem especialment el ICON Cabernet 2010, pel qual han rebut diversos reconeixements. També cal dir que els vins dolços de postres estaven realment bons!

I com ja estàvem en mode “tastings”, vam fer una segona aturada a Woodlands Wines. Allà tot va ser una mica més fluix: el lloc no era tan espectacular, el noi que ens va atendre era una mica sec, i els vins eren bons, però ja ho sabeu, les comparacions són odioses! El vi que més ens va agradar va ser un Cabernet Sauvignon del 2012.

En el proper post, més vins! 🙂