Bany pendent a Geraldton

De sortida dels Pinnacles, vam continuar cap al nord, en direcció Geraldton. Però abans d’arribar-hi, vam fer una aturada a Jurien Bay per dinar. Com ja hem comentat en algun post anterior, a molts espais públics hi ha zones de pícnic, barcaoes gratuïtes, lavabos, i la platja de Jurien Bay no era una excepció. Així que després de fer un entrepà, vam aprofitar per fer una passejada per la platja.  

Una mica més endavant, vam tornar a fer una parada, aquest cop al Grigsons Lookout, des d’on es tenen vistes de la costa. Com podeu veure, les vistes dels voltant del mirador són d’un terreny ben pla, com ho és la major part d’aquest país. Per què us feu una idea, el pic més alt d’Austràlia, el Mt Kosciuszko, té només 2228 metres d’alçada. Venim de dos mesos a Nova Zelanda, on estàvem acostumats a conduir entre muntanyes, i aquí de muntanyes, no n’hem vist cap ni una (almenys, de moment).

Ens havien dit que a mida que anéssim pujant per la costa oest, tot seria més car: benzina, menjar, etc. Ens van recomanar Geraldton com l’última ciutat gran on fer aprovisionament de tot el que ens calgués. El fet és que quan vam arribar ens va agradar i vam decidir dedicar-li un dia. Així com a NZ vam dormir força vegades en càmpings de la cadena TOP10 i KIWI, aquí hem descobert els TOP TOURIST PARKS, que estan força bé, però no arriben al nivell dels holiday parks neozelandesos, que eren millors. En aquest cas, vam dormir en un càmping d’aquesta cadena al costat de la platja i del far de Geraldton.

El far queda en una mena de petita península, a la part dreta de la qual hi ha les platges que donen al passeig marítim de la ciutat, amb aigües menys profundes i menys tranquil·les. Cap a la banda esquerra, hi ha les platges amb més onades i menys banyistes, però sí amb uns quants surfers. És allà on es troba el Separation Point, des d’on tens vistes d’aquestes darreres platges.

I com no tot en aquest viatge és natura, vam donar-li un vot de confiança a la ciutat, i després de petit cop d’ull al mercat dels diumenges (4 paradetes mal comptades amb fruita, pastissos i alguns objectes de regal), vam anar a visitar el HMAS Sydney II Memorial. Aquest és un monument dedicat als 645 tripulants del vaixell de guerra Sydney II, que van perdre la vida quan el van enfonsar al 1941. A banda del simbolisme del monument (amb 645 gavines representant les vides perdudes), des d’allà es tenen molt bones vistes de la ciutat.

Seguint amb el tema cultura, vam apropar-nos a la catedral Saint Francis Xavier (Sant Francesc Xavier, de tota la vida), de començaments del segle XX, que estava tancada, i no vam poder veure per dins. El que sí ens va impressionar va ser l’exactitud del Iris Sun Dial, que hi ha just al davant. És una mena de rellotge solar, però molt currat! No només indica l’hora, sinó també el dia i el mes, amb un joc d’ombres entre les parts de l’escultura que el forma.

I com ja us vam dir fa uns dies, el tema bany era una qüestió de temps. Aquest diumenge feia molta calor, i vam pensar que era el moment ideal per provar la temperatura de l’aigua, i de passada, estalviar-nos pagar una mariscada per una juguesca pendent amb els Voltant pel Món. La platja escollida va ser Back Beach i el César va ser més valent que la Mònica, i s’hi va ficar del tot!

I en sortir del bany, ens vam trobar amb una d’aquelles zones de pícnic fantàstiques, i com no teníem carn, ni salsitxes, ni res semblant per posar a la graella, ens vam haver de conformar amb un moment galeta ANZAC amb “Nutella” (i ho posem entre cometes, perquè aquí l’original és molt cara, i hem de tirar de marca blanca).