El Mount Cook (amb sol!)

Després de 3 dies aixoplugats en el TOP 10 d’Akaroa (un càmping dels bons, i dormint en habitació!), el dia que ja marxàvem vam fer una petita volta pel poble. El temps no donava per gaire, seguia plovent i el cel estava ben tapat. Tot i això, vam apropar-nos fins a la badia, vam arribar fins el far, i vam adonar-nos que Akaroa té un passat francès. A la caseta de la policia, un cartell anunciava la Gendarmerie, la carnisseria deia Boucherie i alguns senyals dels carrers deien Rue enlloc de Street. Després vam saber que això té el seu origen en un assentament francès del segle XIX, després que Jean François Langlois comprés unes terres per aquesta zona.

Pel cap de setmana s’anunciava bon temps, així que en una decisió d’última hora, ens en vam anar cap al Mount Cook. Sembla que se’ns ha acabat la sort amb el sol, i que les properes setmanes plourà per tota l’illa sud, així que havíem d’aprofitar sí o sí aquests dos dies. La carretera del llac Pukaki fins el Mount Cook ja ens va deixar unes vistes com aquestes.

Quan vam arribar al Visitor’s Centre, ens van recomanar una caminada, el Hooker Valley Track. Aquesta és una excursió d’unes 3hores anar i tornar, que comença 2 km més amunt del centre de visitants. Feia una mica de fresqueta, com diu el César, i pel camí vam trobar alguna zona una mica gelada. És una caminada que et porta per entre les muntanyes, i les vistes de la vall Hooker són espectaculars. Això sí, has de creuar el Hooker River per 3 ponts penjants, que a un de nosaltres no li van fer gaire gràcia. Perquè us en feu una idea, vam comptar la seva llargada en passos: 95, 105 i 140!! Eren força estables, però en ser tan llargs, deu n’hi do com es movien quan estaves al mig!

La caminada acaba quan arribes al llac del Glaciar Hooker. El més impressionant, però, és veure el Mount Cook al fons, i de fet, és el que fa que sigui l’excursió més concorreguda de les que no exigeixen un gran esforç físic. Pel dia següent ens deixàvem l’excursió fins al Glaciar Tasman (el més llarg de NZ) per veure el Mount Cook des de l’altra banda, a la vall del costat.

El llac estava completament gelat, i no era pas petit! Però mentre estàvem fent l’entrepà asseguts en una pedra davant del llac, vam sentir un espetec, i vam veure com un dels grans blocs de gel del mig del llac s’enfonsava. Allò va provocar una reacció en cadena: l’aigua de sota el gel es va moure, i l’onada que va crear va anar trencant la capa de gel fins a la vora del llac, on érem nosaltres. Després del primer espetec, hi va haver uns segons on només se sentia com cruixia el gel i s’anava trencant.