De vins per Marlborough

Portem un mes a Nova Zelanda i a banda d’algunes “bakeries”, on hem parat a dinar alguna cosa ràpida, encara no ens havíem assegut a dinar en condicions en cap restaurant. Així que ja que passàvem per Havelock, la capital dels green lips mussels (els musclos de llavis verds), vam pensar que era un bon moment per entaular-nos i tastar-los. Com són uns musclos de dimensions considerables, al César no li feien massa gràcia i es va decantar per un fish & chips, mentre la Mònica gaudia d’uns musclos amb salsa de vi blanc i all. Per cert, el color verd que dóna nom als musclos, es refereix a la closca, com podeu veure a la foto.

No pensàvem començar amb els tasts de vins fins l’endemà, però amb la panxa ben plena i com encara era d’hora, vam pensar que no era mala idea visitar un parell de bodegues aquella mateixa tarda. I la primera bodega que vam escollir va ser Villa Maria. Quan estàvem a Auckland a casa de la família Chen vam comprar una ampolla d’aquesta bodega i ens va agradar molt, així que quan vam veure que estaven en aquesta zona, no ens ho vam pensar dues vegades.

A Villa Maria ens va atendre un americà molt simpàtic. De tant en tant s’agraeix trobar algú que no tingui aquell accent kiwi que fa que no entenguis res ni a la segona ni a la tercera. Amb ell vam tastar 5 vins diferents (2 blancs, 2 negres i un vi dolç de postres). Cal dir que aquí els tasts són gratuïts, però que la quantitat que et posen és testimonial, només t’omplen el cul de la copa. El que més ens va agradar va ser un Merlot de 49 NZ$ l’ampolla.

La següent parada abans d’arribar a Blenheim va ser Wither Hills. Allà ens va atendre un neozelandès perfumat i expansiu, que no callava. A primera vista ens va semblar un pedant, però després, parlant amb ell, va resultar ser molt divertit. Xerrant, xerrant, vam tastar 7 vins, 5 blancs i 2 negres. Cal dir que Marlborough és zona de vi blanc, en especial de Sauvignon Blanc. A banda d’aquesta varietat, també vam tastar Riesling, Chardonnay i Pinot Gris entre d’altres. Per entendre’ns, el 90% de la producció d’aquesta zona és vi blanc. Però nosaltres som més de negres, i quan ens va deixar tastar un Pinot Noir del 2010 (45 NZ$ l’ampolla), vam veure que fan poc vi negre, però molt bo.

Al dia següent, per fer una mica de temps i no començar a beure vi a les 10 del matí, vam fer una volta per Blenheim. El problema és que en 10 minuts ja teníem vist el centre, així que vam aprofitar per fer la compra de la setmana i apropar-nos al centre d’informació perquè ens recomanessin a quines bodegues anar.

A dos quarts de dotze ens plantàvem a Rock Ferry. Allà ens va atendre, la Barbara, una txeca molt simpàtica que ens va donar a tastar un cava, un parell de blancs i un parell de negres. Hem de dir que el cava (i no som gaire d’espumosos) estava realment bo, però el que més ens va sorprendre és que tinguessin un vi fet amb Tempranillo (45 NZ$). De fet va ser aquest, juntament amb el Pinot Blanc, el que més ens va agradar. Sortint de Rock Ferry ens en vam anar a Allan Scott Family Winemakers. Ja des de fora es veia una mica pijo, però en entrar ens va rebre una dona força estirada, que ens va donar a tastar 3 vins (pagant 2 NZ$ per cap) i que no ens mirava quan parlava amb nosaltres. Estava pendent de qualsevol cosa, menys de nosaltres, segurament perquè no teníem pinta de comprar. Ni tan sols va voler sortir a la foto. Vam tastar un cava, un blanc i un negre, i un cop més, el Pinot Noir (36 NZ$) va ser el guanyador.

La majoria de bodegues tenen restaurant, però evidentment, se’ns sortien de pressupost, així que la dona d’informació ens va recomanar la bodega Forrest, on a banda del tast de vins, pots demanar formatge, salmó, embotit, olives, etc per acompanyar el vi. Aquí ens vam espantar una mica quan vam veure que el tast costava 7 NZ$, però la noia de seguida ens va explicar que constava de 6 vins i que t’omplien la copa una mica més que en els tasts gratuïts d’altres bodegues. Així que vam demanar un parell de coses per picar, i tal com ens va recomanar ella, vam compartir un tast de vins, al qual ella ens va afegir un setè. Van ser 4 blancs, un rosat i dos negres. Cap d’ells ens va fascinar i per primera vegada, el guanyador va ser un blanc, un Riesling (22 NZ$) amb molt poc alcohol (8,5%) que entrava sol.

En aquest punt, després de tastar 15 vins, la Mònica ja anava una mica perjudicada. Però el César no en té mai prou, i va voler aturar-se a una darrera bodega, Wairau River Wines.  I va ser un encert! Vam estar xerrant amb un dona encantadora, que a banda de donar-nos a tastar 5 vins més, ens va explicar la seva vida. Van ser 4 blancs i 1 negre, i el que més ens va agradar va ser una varietat que no havíem sentit mai a la vida: Viognier (30 NZ$).

I per acabar us deixem amb algunes fotos de les vinyes de la zona. Com estem gairebé a l’hivern, la majoria de vinyes estan podades, però tenen uns colors que fan que cada dos per tres paréssim amb el cotxe per fer fotos.

En total hem tastat 32 vins en dos dies. No està gens malament, oi?