Atrapats a Queenstown

Ja no ens queda gaire a Nova Zelanda i el temps cada vegada va a pitjor al sud de l’illa sud, així que aprofitant que el cap de setmana faria bo, que començava el Winter Festival i que a Queenstown s’han instal·lat des de fa uns mesos l’Èlia i el Joan (en el següent post ja us en parlarem) vam decidir anar-los a fer una visita.

A Queenstown li diuen la capital mundial de l’aventura; aquí s’hi pot fer qualsevol cosa que acabi en –ing: bungy jumping, rafting, skydiving, paragliding, jetboating…. i òbviament skiing. La ciutat està a la vora del llac Wakatipu, envoltada per muntanyes i si no sou molt de fred, juny i juliol no són els millors mesos per venir a conèixer-la. Com ja us hem dit, hem enxampat un cap de setmana molt bo amb sol i la veritat és que si deixem de banda les nits, s’hi estava força bé.

Vam arribar divendres, el dia que començava el Winter Festival, el festival que dóna el tret de sortida a l’hivern i les seves activitats, i que aquest any celebrava el seu 40è aniversari. Vam estar donant una volta pel poble, escoltant algun dels concerts gratuïts que feien al costat del llac i finalment vam veure els focs artificials. Els focs, la veritat, van ser una mica justets o potser és que a Catalunya estem molt mal acostumats.

El dia següent, aprofitant que en Joan no treballava, vam anar a fer una petita excursió al Moke Lake. Tota aquesta zona és zona de muntanya i està plena de llacs i caminades per fer. És un d’aquells llacs que si tens sort amb el dia i fa sol, pots veure reflectides a l’aigua les muntanyes que l’envolten. Nosaltres vam començar a caminar fent la volta al llac, però de seguida es va ennuvolar, va començar a bufar una mica de vent i no vam arribar a temps per fer fotos dels reflexos. De tota manera, va ser una passejada molt xula.

Diumenge l’Èlia també treballava així que amb en Joan i en Miquel, un noi de Navarcles que s’està prenent un any sabàtic entre Austràlia i Nova Zelanda, vam anar a caminar per Glenorchy. És un petit poblet a 45 km de Queenstown, a l’extrem del llac Wakatipu, just a l’entrada del Mount Aspiring National Park, on es poden fer unes magnífiques excursions.

Aquí sí que vam agafar un dia d’aquells que no acostumen a tenir en aquesta zona i vam poder gaudir d’unes visites increïbles, tant en el trajecte en cotxe des de Queenstown com a les diferents caminades que vam fer. Vam començar el camí cap a l’Scott Basin. A l’inici ja avisava que per continuar es necessitava una bona forma física i uns certs coneixements, però el que no avisava era que el camí no estava gaire ben senyalitzat i després de mitja hora d’una forta pujada vam decidir que era millor anar a buscar una altra caminada.

Dilluns vam continuar amb les caminades i com que tant en Joan com l’Èlia treballaven, ens vam quedar a Queenstown. Des del poble surt un telefèric que et porta a dalt de la muntanya per 26 NZ$ anada i tornada. Al costat de l’estació però, també surt un camí que en una horeta et porta caminant fins a dalt. Des d’allà es tenen unes vistes de Queenstown, tot el llac i les muntanyes que el voregen. Un cop a dalt es pot continuar amb altres caminades fins al Ben Lomond (unes quantes hores més) però com que havíem deixat la Mic-Van en un pàrquing i només teníem 3 hores, vam estar una estona gaudint de les vistes i fent quatre fotos i vam baixar.

La resta de dilluns i dimarts no vam fer gaire més. Com ja us explicarem més endavant, hem trobat compradors per a la Mic-Van (de l’Alex i la Quitterie també us en parlarem més endavant) i vam estar “negociant” i portant-la a revisió al mecànic. Després de la revisió, la conclusió  del mecànic va ser que per la seva edat i quilometratge la Mic-Van estava prou bé. L’únic però, era que s’havia de canviar una peça i que l’havien de demanar a la Nissan a Auckland i que fins divendres no la tindríem reparada. Així que entre sopars, caminades, winter festivals i mecànics, al final hem estat a Queenstown una setmana sencera.

Durant tota la setmana no han deixat de fer activitats a la ciutat i dimecres era el dia del downtown. Entre altres hi havia una mena de gimcana per a treballadors dels hotels: cursa de relleus amb maletes, fer llits i cursa amb safata i gots, i la cursa de dragqueens. No eren ben bé dragqueens,  però va tenir la seva gràcia veure aquells kiwis disfressats de dona saltant i corrent.

I fins aquí, Queenstown. Hem fet més vida social que no pas excursions. Ens hem fotut uns tiberis considerables, però és que quan trobes a gent de casa que també està o ha estat viatjant ve de gust fer un stop i gaudir de les sobretaules i explicar i que t’expliquin mil historietes dels viatges. Evidentment, dels dies que hem passat a casa de l’Èlia i el Joan us en parlarem en el proper post.