Bula Vinaka Fiji

Ara fa dos anys vam assistir al 1er Congrés de Bloggers Volta al Món. Allà, quan l’Oriol va explicar que després de 4 mesos de viatge es va agafar una setmana de vacances per descansar, tothom el va escridassar tot rient. Nosaltres hem trigat 8 mesos, i obligats per les circumstàncies, hem acabat gaudint d’una setmana de “vacances del viatge” a Fiji. Alguns ja sabeu que quan buscàvem vols econòmics de Los Angeles fins a Nova Zelanda vam topar amb una oferta de Fiji Airways difícil de refusar. Podíem fer una escala de 8 dies a les Illes Fiji i ens sortia millor de preu que volant directament a Auckland, així que a contracor hem hagut de passar una setmana al paradís.

L’aeroport internacional de Fiji està a Nadi a l’illa de Viti Levu que és la més gran de les 333 illes que conformen l’arxipèlag. Arribàvem a primera hora del matí amb el temps massa just per agafar el ferry que et porta cap a les illes més petites, així que vam trobar un hostel al costat de la platja i vam aprofitar el primer dia per planificar una mica la setmana.

De Nadi no us podem explicar res perquè només vam estar a l’aeroport, l’hostal i el port per agafar el ferry. Si haguéssim tingut més dies, ens hagués agradat conèixer una mica més l’illa gran, però amb només 6 dies la nostra prioritat era gaudir de les platges. Això, sí, veient la posta de sol del primer dia des de la platja ja ens vam fer una idea del que ens esperava la resta de la setmana a les Illes Yasawa.

De les més de 300 illes del país, els dos arxipèlags més coneguts, concorreguts i bonics es troben al nord-oest de l’illa principal. Són les Mamanucas i les Yasawas. Les primeres estan més a prop, són més econòmiques i estan plenes de gent jove amb ganes de festa. Per que us feu una idea, vam sentir que en una d’elles el dormitori d’un dels ressorts tenia 120 llits!! Així que per motius obvis vam anar a les Yasawas. Per arribar a qualsevol dels allotjaments s’agafa un ferry que va fent parades davant de cada illa. Així que pel camí vas veient tot un seguit d’illes de totes les mides, algunes tan espectaculars com la que podeu veure a la foto.

Però en tot això hi havia un petit problema. El ferry no arriba fins a les illes, degut a la poca profunditat de l’aigua, així que cada ressort envia una barca a recollir la gent i les maletes. I ara la pregunta del milió: Qui de vosaltres ha vist al César dins una barca de mides reduïdes? Resposta: NINGÚ. La Mònica no les tenia totes i fins a l’últim moment s’imaginava sola a les illes estirada a una hamaca, fent snorkeling mentre el César l’esperava a l’illa principal perquè no havia tingut collons de pujar en una d’aquelles barquetes de pescadors. La sort va ser que el ferry es va aturar molt a prop del ressort que havíem reservat i a més feia un dia molt tranquil i l’aigua pràcticament semblava una piscina. No hi ha fotos del moment històric perquè el César no estava per hòsties. El grup de fijians tocant la guitarra i cantant la cançó de benvinguda van servir per rebaixar la tensió del moment.

Els 3 primers dies els vam passar a l’Illa Waya a l’Octopus Resort. L’allotjament estava de conya, el menjar era boníssim i el personal encantador; hi havia un ambient molt familiar. L’únic problema va ser el temps: dels tres dies només vam poder gaudir-ne un de platja, els altres va estar plovent, a estones amb forts xàfecs i força núvols. Així que haureu d’esperar fins a la següent illa per veure fotos més espectaculars.

La cosa funciona de la següent manera: al llarg dels dos arxipèlags hi ha més de 30 ressorts classificats segons la seva categoria en 1, 2 o 3 cocos. Nosaltres vam estar a l’Octopus de 2 cocos i al Blue Lagoon a l’illa Nacula de 2/3 cocos. La part positiva d’aquests ressorts és que tot i considerar-se de luxe, tens l’opció de dormir en un dormitori de 7/8 llits per només 13€ per persona. Això sí, t’obliguen a contractar un meal plan  (tots els àpats), encara que per la quantitat i qualitat dels mateixos hem de dir que no és ni molt menys car. Evidentment, pel nostre pressupost ha estat tot un luxe, però si veniu de vacances podeu gaudir de totes les activitats (algunes amb un petit cost addicional) i menjars del ressort per  només 105 € la parella per dia. Si teniu més pressupost, al Blue Lagoon per exemple hi havia una villa per 350€ la nit.

El segon dia vam fer una de les activitats gratuïtes: la visita al poble del costat del ressort i que és on viuen tots els treballadors d’aquest. Van ser 15 minuts de caminada pel mig de la “selva” fins a arribar a la platja del costat. Un cop allà vam visitar l’escola del poble i ens van fer una rebuda amb cançons, danses i la cerimònia típica del kava. El kava és una beguda feta amb l’arrel triturada de la planta del pebre, diluïda en aigua. El resultat és un beuratge que sembla aigua bruta, amb un gust bastant repulsiu i que et deixa la boca lleugerament adormida. De fet, té propietats sedants i pot provocar somnolència i fins i tot s’ha fet servir com a ansiolític. Si voleu veure una petita mostra d’una de les cançons fijianes feu click aquí.

Després de 3 dies sense gaudir gaire del sol, ens tocava canviar de ressort. Havíem reservat les altres 3 nits al Blue Lagoon Resort, a una illa que estava a dues hores més enllà de l’Octopuss. Aquesta vegada, no vam tenir tanta sort amb el ferry. Feia un dia horrible, la mar estava ben moguda, i ja el trajecte de 3 minuts del ressort al ferry va ser mogudet. Però el pitjor encara estava per arribar. Les biodramines no van servir per a res. Hi va haver moments en què el ferry volava enlloc de surar sobre l’aigua. Allò era pitjor que una muntanya russa! N’hi ha un que va treure fins a les primeres farinetes!! A més, quan vam arribar al Blue Lagoon, no vam tenir tanta sort com a l’Octopus i encara ens vam haver de fer 10 minuts de barqueta, amb unes onades considerables, que van fer que arribéssim tremolant, no només perquè anàvem xops, sinó de la por que vam passar tots dos.

Des d’aquí hem d’agrair a la noia de l’hostal de Nadi que ens recomanés aquest ressort. Realment es noten els 2/3 cocos de categoria!

Al Blue Lagoon sí que ens hi ha fet bon temps. Aquí hem estat 72h de relax total, alternant hamaca, lectura, snorkel, piscina i menjar. I tot plegat en unes platges amb les aigües cristal·lines com les del carib mexicà, però amb una vegetació just al costat, que els donen un encant especial.

Aquí hem de demanar disculpes per no tenir una càmera submergible, perquè les Fiji són EL LLOC per fer-la servir. Mentre el César feia una excursió per les muntanyes de l’illa, la Mònica se’n va anar a fer snorkel amb un grup del ressort. Els van portar en barca a mar obert, a un lloc on hi havia una barrera de corall espectacular. Ara podríeu veure fotos d’estrelles de mar de color blau, cavallets de mar i peixos de tots colors i mides. Però sentint-ho molt, això només quedarà a la memòria de la Mònica, que va tornar més contenta que un gínjol, perquè havia estat ballant entre els peixos.

A més d’aquestes activitats, la darrera tarda vam fer una passejada pel nostre compte. Aprofitant la marea baixa, vam començar a caminar per la sorra, vorejant platges i trams de pedra, fins a arribar a racons on estàvem totalment sols. La sensació d’estar en una platja perduda és increïble!

I ja no tenim gaire més a explicar, però com que ens sobraven dues fotos d’aquelles que tant us agraden, amb elles ens acomiadem. VINAKA FIJI!