Auckland: Helen, Sherry, Guang i Daniel

Abans d’anar  cap a les illes Fiji, ja vam contactar amb la Helen per demanar-li allotjament a Auckland els primers dies. Teníem la intenció de comprar una furgoneta, i no sabíem quants dies necessitaríem per trobar-la, així que volíem establir un “camp base” a Auckland per facilitar-nos la feina. A més, va resultar que justament la Helen ens va posar en contacte amb un alemanys que volien vendre la seva furgoneta, tot i que finalment no ens vam acabar de posar d’acord.

Però anem a pams. La Helen és una noia de 21 anys d’origen xinès. De fet, el seu nom no és Helen, sinó Haorong, i se’l va canviar fa 11 anys quan la seva família es va mudar de Shanghai a Auckland. La seva mare també es va canviar el nom i ara es diu Sherry, mentre que el pare conserva el seu nom xinès, Guang. El petit Daniel, de 6 anys, creiem que no ha hagut de canviar-se el nom perquè ja va néixer a Nova Zelanda. Tots quatre viuen en una casa a Forrest Hill, un barri molt tranquil del nord d’Auckland. Allà hi tenen una habitació de convidats, que en algunes èpoques de l’any ocupen els avis (quan venen a visitar-los des de Xina) i que ara la Helen té monopolitzada amb surfer rere surfer. De vegades fins i tot coincideixen més d’un i de dos a la vegada, com quan vam arribar nosaltres, que hi havia una parella d’americans a l’habitació i un noi alemany dormint al sofà del menjador. Sort que aquella nit mateix marxaven tots tres.

La Helen ens va dir que ens podíem quedar 3 nits, però al final ens hi hem quedat 5. La relació amb tota la família ha estat molt maca. Els seus pares són encantadors.La Sherry parla anglès, però el seu marit només sap algunes paraules o frases curtes. Però és un home molt divertit, i es fa entendre! S’ha passat tots els sopars omplint-nos la copa de vi, i brindant amb el César cada 3 minuts. A més, és un bon cuiner, però no hi ha manera que expliqui el secret dels seus plats. El petit de la família és tot un cas apart. En Daniel és un nen molt mogut, i amb molt de caràcter. Porta de cap a la seva mare, perquè és un rebel sense causa. No hem aconseguit interactuar gaire amb ell, ja que va molt per lliure, i només li interessen les armes de foc. Ens va sorprendre només arribar l’arsenal que tenia al menjador i una de les primeres coses que va fer, va ser llençar-nos una granada. Es veu que és un nen molt intel·ligent, però costa molt que faci cas als adults (no surt a la foto, perquè no hi va haver manera de convèncer-lo).

Amb la Helen no hem coincidit gaire, perquè l’hem enxampada una mica ocupada amb els preparatius de la seva graduació, i també perquè nosaltres estàvem buscant furgoneta com bojos. Tot i això, les estones que hem coincidit, ens ho hem passat molt bé. Tot i la diferència d’edat, ens ha semblat un noia amb les idees molt clares i amb moltes ganes de viatjar i passar-s’ho bé. De fet, ben aviat se’n va cap a Xina a treballar unes quantes setmanes i després a viatjar uns mesos amb els seu company. Com la nostra estada va coincidir amb la seva graduació, vam anar a veure-la vestida amb la toga i el barret, i aquella nit els vam preparar una truita de patates, escalivada i pa amb tomàquet per celebrar-ho. S’ho van menjar amb palillos, però molt a gust!

XIE XIE, CHEN FAMILY!