Tikal
Per arribar a Tikal vam agafar un shuttle d’aquells que tant ens agraden. Ja us vam explicar que és la manera més “fàcil” de moure’s entre els llocs turístics de Guatemala. Un cop més, ens hem sentit com borregos. En una furgoneta de 15 places es van inventar un parell de cadiretes supletòries al passadís per aconseguir dos llocs més. Resultat: viatge de 10 hores en seients que t’arriben a mitja esquena, sense poder moure les cames perquè han posat les 2 cadiretes, sense aire condicionat perquè “gasta mucho, si pagáis 10 quetzales cada uno, lo pongo”, i fent contínues parades buscant “chicharrones” pel conductor que tenia gana. Amb tot aquest panorama, el millor és trobar bona gent dins de la furgo i fer passar l’estona amb humor i paciència. Així vam conèixer el Martín (Argentina), en Kyle (EUA), la Johanna (Suècia), l’Antares (extremeny) i l’Ella (Suècia).
Amb els tres primers el dia següent vam fer l’excursió a les ruïnes deTikal, que són les més grans de Guatemala i les que conserven les estructures més altes. Hi havia l’opció de sortir a les 3 del matí per veure sortir el sol des del temple més alt, però després del viatge tots vam coincidir que no calia matinar tant. Al final vam sortir a les 5, perquè a primera hora no hi ha tanta gent i perquè la temperatura no és tan alta i es pot visitar millor.
Amb la Johanna, en Kyle i en Martín vam dedicir no contractar un guia i fer la visita pel nostre compte. El que no sabíem era que el guia pujaria a mig camí a la furgo que ens portava fins a Tikal i que ens despertaria una veu imponent, explicant-ho tot primer en castellà i després en un anglès amb un accent americà d’allò més sobreactuat. “Hellooouuu, mai naim is Louis!”. Fins i tot en Kyle va reconèixer que tenia un accent americà millor que el seu! 😉 En Louis ens va acompanyar a tots fins l’entrada del parc, i ens va anar parlant de la flora i la fauna, ja que les ruïnes estan en una reserva natural amb una gran quantitat d’espècies vegetals i animals.
De fet, les restes maies estan en ple parc natural, envoltades de natura, i en alguns casos, amagades sota la vegetació. Ens havien dit que a primera hora del matí es podien veure i sentir força animals (monos aulladores, coatís i milions d’insectes), i la veritat és que no en vam veure gaires, però sí els vam sentir.
L’arquitectura més antiga de Tikal data del segle IV a.C., tot i que el seu període més important va ser del 200 al 900 d.C. Tikal, en la llengua maia itzá significa “lloc de les veus”, encara que aquest nom li donen després del seu redescobriment al 1840. Als petroglifs hi figura Yax Mutal com a nom original. Com a curiositat, direm que la Gran Plaza de Tikal va ser utilitzada com a escenari del rodatge de la primera entrega de Star Wars.
La Gran Plaza és l’epicentre de tot el lloc arqueològic i el més espectacular del conjunt arquitectònic de Tikal. Està presidida per dos temples de grans dimensions encarats l’un amb l’altre: el temple I o del Jaguar (45 m d’alçada) i el temple II o de les Màscares (38 m d’alçada), tots dos del 700 d. C. Al centre de la plaça hi un punt amb una acústica especial que fa que quan piques de mans, se senti un soroll semblant al que fa el quetzal, l’au nacional de Guatemala.
Després d’estar embobats durant força estona amb les vistes de la plaça i aquests dos temples, vam continuar la visita cap al Mundo Perdido o Plaza de la Gran Pirámide. A només 300 metres de la Gran Plaza, es troba l’edifici més antic de Tikal. Amb 35 metres d’alçada, és un complex de commemoració astronòmica. I a diferència dels altres temples, s’hi pot pujar per les escales originals.
Després d’això ja només ens quedava anar a veure els dos temples més alts de Tikal. El temple IV n’és l’estructura més alta. Pujant unes escales de fusta, es pot arribar fins a la part més alta, de 65 metres d’alçada. Des d’aquí es tenen unes molt bones vistes de tot el parc natural: una gran àrea plena d’arbres, d’on sobresurten les puntes dels temples més alts. El temple V no es queda enrere amb el seus 57 metres i per la seva situació, és un dels que més ens va agradar.
Ens acomiadem de Guatemala, i ens en anem cap a Mèxic, on ens esperen més ruïnes maies i una mica de platja.
Hola nois! Com va tot? Que tal la vostra aventura? Veiem que molt bé, esperem que continueu disfrutant del viatge! Nosaltres ja estem a Xile, i tal i com ens vareu dir, Argentina ens ha encantat! Quan marxeu cap a Nova Zelanda? És que potser coincidirem allà si aneu primer a Mèxic! Nosaltres estarem per allà a mitjans de maig. Una abraçada i que vagi molt bé!!!
Hola parella! Ja hem vist que heu gaudit molt d’Argentina: no tothom pot dir que ha anat a veure un Boca-River a la Bombonera!! Nosaltres ara som a Mèxic, i arribem a Nova Zelanda el 5 de maig, així que com dieu, encara ens trobarem a Kiwiland 😉 Anem parlant! Una abraçada i a seguir disfrutant!!
Els Temples son ben alts i quina sort es compartir aquests llocs amb bons amics. Una abraçada ben forta.