Los Angeles: Elliot & Shannon

Un cop decidit que ens quedàvem 3 dies a Los Angeles abans d’agafar el vol cap a Oceania, ens vam posar a buscar couch amb força antelació. L’Elliot i la Shannon ens van contestar de seguida oferint-nos una habitació amb bany per nosaltres. Los Angeles és una ciutat enorme i l’única cosa que vam mirar a l’hora d’enviar sol·licituts va ser que no estiguessin molt lluny de l’aeroport.

La cosa va començar una mica torçada, quan dos dies abans de la nostra arribada vam rebre un mail dient que dels tres dies només ens podien allotjar els dos primers per la visita d’un familiar i que el primer dia havíem d’arribar a casa seva més tard de les 21.30h perquè tenien classe de dansa. Un cop estudiada la situació els hi vam dir que ok i ens vam buscar la vida per la darrera nit a un hotel. Finalment entre que vam aterrar a les 18.00, vam estar més d’una hora a immigració i vam sopar alguna cosa a l’aeroport, ja se’ns van fer les 22.00h.

Quan vam arribar a casa seva, ens van rebre molt educadament: encaixada de mans, habitació amb una gerra d’aigua, un bol amb fruites i una safata amb muffins acabades de fer i les tovalloles més suaus que hem tingut en els darrers 8 mesos de vida. Gairebé ens demanen disculpes i tot per no tenir un llit i només un matalàs a terra, que per cert va resultar ser força còmode.

L’Elliot i la Shannon són una parella joveneta, casats des de fa un any i que viuen a West Los Angeles, en un apartament petit però amb totes les comoditats i molt ben decorat. Ella es defineix a sí mateixa com a quisquillosa i és que un punt raret si que el té. L’Elliot és bastant més “campechano” i tot i que treballava (ella està a l’atur) en tot moment ha estat pendent de nosaltres per ajudar-nos en la nostra estada a la ciutat. Ha estat una pena no poder compartir més dies amb ells, ja que tot i tenir aquell punt de parelleta perfecta i feliç americana de les pel·lícules, quan hem estat els quatre junts ens ho hem passat bé, inclús hem estat veint un parell de capítols de La Dimensió Desconeguda.

I perdoneu, però algú ho havia de dir: no és el mateix fer couch a Llatinoamèrica que als EUA. L’Elliot i la Shannon han estat encantadors, però ens ha faltat aquell “rollo latino” que et fa sentir com a casa des del primer moment.

PD: de bon rotllo, però quan vam convidar-los a venir a Barcelona quan acabem el nostre viatge, la Shannon va dir que ella preferia anar a un hotel i en lloc de venir a casa a sopar, que la portéssim a un bon restaurant!! Com deia aquell: no eeeeeeesss lo mismo!!